Catalunya em fa mal

Gairebé cada dia escolto la radio, en català, sì desde Suècia. Sóc una “fan” de l’ Antoni Bassas. (Quan jo tenia setze anys vaig tenir un noviet que es deia igual que ell, de nom i cognom, i que també era molt, molt alt), doncs bé, m’encanta escoltar el seu programa, tot ho trobo interessant: la tertúlia, les entrevistes, els diferents continguts que tenen, i els convidats fixes o eventuals que expliquen les seves variades versions de tot plegat. A mida d´anar-lo seguint, estic contruint, suposo que com molts altres oients, un pensament propi respecte la situació general del pais (Catalunya) i de l’Estat (Espanya).
La radio em dona bocins d’informació, bocins de realitat que jo vaig encaixant en peces, i així em vaig formant un quadre que no s’acaba mai. A més a més com que tinc curiositat per entendre d’on venen tots els conflictes entre les dues identitats, he llegit i he trobat coses, que a vegades m’han pogut fer entendre ( intuir) alguns aspectes. A veure si més endavant us puc arribar a aclarir una idea que em volta i que estaria conectada amb el tema de Pseudohistòria que vull anar desenvolupant al blogg.
Però en definitiva el que volia dir amb aquest post és que Catalunya, i escoltar el que passa i com es tracta la gent ( perque quan els partits s’insulten i es maltracten i es diuen pestes entre ells , som qui els hem votat que fem la mateixa cosa ) em fa mal al cor. És una assignatura molt deficient que hi ha a tot Espanya, aprendre a parlar amb respecte i aprendre a escoltar als altres. Després de sis mesos d’haver marxat tot segueix igual en aquest sentit. Quan s’acabarà?