Ahir va fer una setmana que aterraven a Suècia amb els ulls oberts com taronges per a impregnar-se d’aquest nou pais. Han passat cinc dies aqui i m’han portat una alenada de boira catalana que m’ha fet venir nostàlgia. Carregats de regals, riqueses gastronòmiques i molta tendresa hem visitat aquest terra on ara visc jo. I els ha agradat. Els ha agradat i els ha sorprès. La meva mare em deia, però com és que no ens has explicat que vius en un lloc tan maco?. I jo me la mirava amb cara de no entendre el comentari, No ho he explicat? No ho sé , si que ho he explicat, us ensenyava sempre les fotos! Hem anat a veure el Bàltic, amb el seu arxipielag , hem travessat les aigues damut de ponts de fusta i saltat sobre les illes-pedra.
Hem tafanejat les cabanes de fusta de color vermell. 
Hem vist cignes, cervols, animals que a Catalunya no es veuen mai i molts cavalls. Hem menjat salmó, arengada , gratén de patates, ant (alce), pastis de nabius... i hem begut molt cafè, hem fet coses molt tipiques sueques. O sigui una immersió sueca desde el primer fins l’últim moment. Hem visitat la familia politica. I també hem estat a Estocolm amb els seus carrers, el mar, el museu Vasa, les botigues de disseny, els magatzems i la seva brisa marinera fina i freda. Bé , crec que ha estat un èxit prou gran com per fer venir dentetes a la resta de familia perque s’animin a venir tots.
Ara això també és casa vostra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada