En general no n’hi ha hagut gaires que destaquin per la seva facilitat amb els idiomes. Potser un parell en el grup de sisè ( 12-13 anys), un a novè (15-16 anys) que té facilitat però que li importa un pepino i és molt gandúl i un parell de noies a vuitè (14-15 anys). Entre tots tinc uns cinquanta parroquians.També he tingut dues alumnes que han destacat per posar-hi interès de veritat i que han fet una gran evolució amb només aquest mesos, aquestes són de Batxillerat i tenen 18 anys.
He tingut (tinc) un curs que fa el seu segon any d’espanyol, però amb aquest grup la sensació és que de la materia en saben menys que els alumnes a qui he estat ensenyant el primer nivell. Són els pobres del curs 9, que aquest any acaben la ”ESO” i el curs vinent comencen els tres anys de batxillerat opcional pero que a la pràctica és com si diguessim obligatori . Han estat tan estressats amb els examens nacionals ( són com una mena de selectivitat-revalida per entrar al batxillerat) que totes les asignatures que no tenen examens nacionals ( com l'espanyol) se les han passat directament pel forro. O sigui: que d'estudiar espanyol res de res...
Els de vuitè han estat fent el que van fer els de novè l’any passat i és increible lo molt que han après. Estic molt satisfeta d’aquest grup perque era un grup dificil. A principi de curs eren més de trenta i no sabien RES d’espanyol, ara són menys alumnes ( alguns han caigut pel cami), saben un munt de paraules, poden presentar-se ells mateixos, escriure frases senzilles i entenen els textos del llibre sense gaire ajuda. I m’omple d’orgull que tot el que han après ha estat gràcies a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada