Final de curs III: Estudiants desastrosos

No tot el panorama de la docència és bonic i meravellós. També hi ha estudiants que són un autèntic desatre i que més valdria que es dediquessin a una altra cosa que fer-nos perdre el temps. Us posaré alguns exemples.
Cas 1: Diguessim que es diu DN, noi 14 anys curs 8 que ja estudia un altre idioma com el francès a part del suec i l’anglès, doncs va i s’inscriu a espanyol només perque els amiguets de la seva classe volen estudiar espanyol. Apuntar-se a espanyol ha sigut terriblement negatiu per ell perque ni li interessa l’espanyol ni el seu cervell està concentrat per absorbir el que fem a classe i a mé queda com el més ase de tots amb els resultats que ha fet. Tots els seus exercicis estan mal fets, barreja el francès entremig de les respostes i no acaba els exàmens. Les seves notes són les pitjors del grup. Millor que no vingui el curs vinent.
Cas 2: La batejem com a LD. Alumna de batxillerat orientacio arts escèniques i dansa. 18 anys Te la sort de poder viatjar a Espanya cada any perque la seva avia viu allà uns quants mesos a l' any. Però ni aaixí. Enlloc de venir a totes les classe i aprofitar i aprendre al màxim. Doncs desapareix molts dies de classe, ve tard a l’examen!, busca excuses per no fer el treball quan la resta de companys ja l' han fet i l' han presentat. Té el morro d’entregar-me l’exàmen gairebé en blanc i dir-me: es que no puc "jag orkar inte". I s’en va. Que se suposa que he de fer, donar-li una altra oportunitat? Es que a vegades sóc tan bona que sóc tonta!
Cas 3: Aquesta es una altra del batxillerat. Es diu MT. Després de fer l’exàmen,en un dia fora de termini com a condició especial, perque no va venir el dia acordat, el reslutat surt forca malament i va i enlloc de quedar-se a classe on continuavem la llico amb els altres estudiants, em diu: Es que jo hauria d’anar a estudiar perque a la tarda tinc exàmen d’ història. I desapareix. Estupendo, així mai n’aprendràs, nena.
Cas 4: L Aquest és un cas unic. I tot i que els altres són greus aquest és el que_ m'exaspera. Posem-li LN. Està al curs 9 l’ultim curs de Primaria i deu tenir uns 15 anys. És el seu segon any d’espanyol i no sap llegir la paraula més simple en espanyol. Quan llegim un text s’encalla a cada paraula. Es impossible fer-la participar. No entén les preguntes, ni escrites ni orals, ni imaginades. I sempre em contesta en suec amb alguna frase inintel.ligible. Ha vingut a classe tan sols un 25 % , la resta de dies ha desaparegut . Evidentment aquesta assignatura no li ha fet cap profit. Aprendre coses li importa un pet. La seva mirada indica que les conexions neuronals estan desconectades. Com diria el meu home “ las luces no estan encendidas”. Quan la veig per l’escola després de no haver vingut a la meva classe, molt sovint està fent manetes amb els seus noviets. Amb mi no ha après res però amb la profe de l’any passat tampoc. L’hauré de suspendre. Com ho sento.