divendres, 18 de maig de 2007

Cuina casolana

Per primer cop a la meva vida avui he fet croquetes. Mireu quines formes tan extanyes que m’han sortit. La massa estava una mica massa tova i es desintegraven només de tocar-les, he hagut de tenir molta pericia abans de posar-les a la paella. Però al final més o menys me n’he sortit. De tan lletges que són que encara fan més bona cara. N'he "configurat" una trentena. Ara ja sabeu quin menu hi haurà a casa meva aquest vespre. M’estic tornant una mestressa de casa envejable!! S’accepten felicitacions.

5 comentaris:

dani ha dit...

Molt bé,
només una sugerència..
per fregir-les s'ha de fer amb molt d'oli.. que cobreixi.. i molt calent..

allà es fa servir molt i té bona fama l'oli de colça.. menyspreat a les nostres terres...

salut!

begona ha dit...

Felicitats! justament vaig aprendre fa poc a fer croquetes, i trobo que queden molt bè. Tinc un llibre de receptes, el "1080...." que trobo que es molt anticuat, pero la recepta de les croquetes la clava. Jo crec que el truc de la forma es tenir la consistencia adequada a la massa. la forma de les teves la veig molt allargadeta, pero molt croquetil, segur que estan bo-ní-ssi-mes!!

Jo ahir vaig fer bacallà a la llauna per primer cop... malgrat els esforços (i els euritos ;-) em va quedar massa salat... quina rabia... sort que els convidats van buscar la part bona... petons!

anna ha dit...

Felicitats!!
jo no n'he fet mai!! i això que presumeixo de que m'agrada cuinar!!

he he!!

Gina ha dit...

Jo encara no n'he fet mai!! Vaig viure a itàlia i tampoc en tenen de croquetes, i ara a àustria si, però són de patata!! Ho hauré de provar algun dia!!!! Estic segura que estàven molt bones encara que tinguéssin una forma extranya!!!

Orleans ha dit...

Tant se val si tenien una forma estranya,si les has cuinat amb amor,tothom s´adonarà.Per cert,jo sòc nefasta amb aquesta recepta en concret.