dimarts, 22 de maig de 2007

Alexandra Pascalidou

Aquesta és una altra sueca que ocupa els mitjans i com la katarina no és sueca de naixement. Els seus pares són grecs. Treballa com a periodista, a la televisio i ha tingut diversos programes on ha fet el paper de lider de show. Quan va arribar a Suècia tenia sis anys i vivia amb els seus pares en un suburbi d’ Estocolm com la majoria d’immigrants. En un artcle que va escriure fa un parell d’anys explicava que la seva mare només podia permetre’s comprar la roba pels seus fills a les botigues de segona mà, però que procurava sempre que els seus nens anessin sempre ben nets i polits. Explica que de nena odiava aquestes botigues, i es delia per poder comprar alguna vegada roba nova i de marca que els nens més pijets de la seva escola lluien amb aires de superioritat. Ara l’Alexandra amb el seus estudis i la seva professió ha assolit un estatus més elevat en la societat sueca i ja no ha de comprar la roba als establiments de segona mà si no és perque ella vol. En el seu article s’exclamava de que la moda grunge dels darrers temps creada pels grans dissenyadors incorporessinn estrips, taques i pedacos a les seves caríssimes creacions. Acabava dient que la seva mare ni regalats els hauria volgut uns pantalons de 10.000 corones amb aquesta mena d’acabats tan autèntics. Mai de la vida.

1 comentari:

anna ha dit...

Ostres!! d'aquesta nena vam llegir un texte a classe ( al llibre Mitt i mål); parlava del suburbi de Rynkeby, i de la seva avia, Sofia, que parlava grec, turc,iugoslau i rumano, pero que apenes deia res en suec .

El texte deia quelcom de molt maco. Quan l'avia va morir i la van enterrar al cementeri (grec-ortodoxe) de Rynkeby (96% població inmigrant), diu "Plötsigt får jag och mina systrar något vi aldrig har haft. Vi har fått rötter i dens svenska jorden. För nu finns farmor här för alltid. En del av min historia är jordfäst på en svensk kyrkogård".
Em va agradar.