diumenge, 18 de març del 2007

El germà pitit


El meu germà petit és un crak. Sí , si, crec que és el membre més espabilat de la meva familia i el que s’ho passa més bé. En primer lloc perque va nèixer molt més tard que la resta de germans i aquesta posició ja li dona molts privilegis, i si no que li preguntin a la meva germana que va tenir el privilegi de ser-ho fins que el més petit va arribar i després se li va acabar la vicoca!
Segon lloc és un crak perque és estudiant. Sí. Ai! Algú la recorda la vida d’estudiant? Anar a classe a la facultat, escoltar els profes amb els seus rotllos, sortir els dijous per Barcelona, quedar amb els amic tot el dia per fer coses, el que sigui encara que sigui no fer res, seure en un banc i mirar la penya. Parlar de tios, anar a concerts, anar al Zara, mirar el culebron i discutir durant tres hores amb les amigues de que anava en realitat el culebron, criticar el profe, anar al Zara, ah que ja ho he dit, anar als encants i comprar lo més raro del món però com era molt barat doncs és igual, tornar al Zara....
Bé doncs el meu germá petit fa tot això però en tio i enlloc dels anys 90 als anys 2000. Per això l’envejo molt de manera molt sana encara que el que fa ell i el que feia jo no s’assembla gens segurament.
En tercer lloc és un crak perque la setmana passada el tio tenia entre les seves mans (per raons inexplicables ) tres entrades per anar a veure el Barca-Madrid i ell que mai ha estat al Nou Camp i que deia que potser li faria il-lusió, doncs enlloc d’anar a veure el partit amb els seus amics, va i es ven les entrades a la revenda per UN PASTÓN... sí sí UN PASTÒN, a més em consta que la cosa no va ser tan fàcil ni tan ràpida. El tio es va endur un colega per si les mosques i com un autèntic MAFIÓS va fer el negoci amb un individu de naturalesa dubtosa que es veu que actuava el rei del mambo en aquell assumpte. Els calerons li han servit entre altres coses per pagar-se les seves afeccions que no són molt variades (exclusivament una ) i potser per fer-li un detallet a la seva novia o a MI!!. En fi, que tot plegat acaba de confirmar el que fa temps que sospitava, que el meu germà petit és un autèntic Crak. Que segueixi així i millorant.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

tens tota la raó no ens assemblem gens.

Teresa ha dit...

Jo deia que no s'assembla el que tu fas amb el que jo feia d'estudiant.
Però igualment em pots fer un regal si vols...

Anònim ha dit...

Hola,

ja ja ja molt ben descrita la nostra vida d'estudiants......

God night!

Anònim ha dit...

TAMPOC ERA TAN MIMADA JO, VAJA GENS....