Excessos i ja van III

Una altra cosa que m’ha sorprès és l’excés que en fan els suecs de les txutxes. Els dolços industrials, les gominoles, la regalèssia de colors, els núvols, les cocacoles de sucre, i moltes moltes altres coses ensucrades i de coloraines que a Catalunya no tenim etc... tot això. Cada supermercat té un pany de paret de cap a cap amb dispensadors de txuxes que el client es serveix en unes paperines gegants, i que no es broma, s´omplen fins dalt.

Quan jo era petita la meva mare em deia, que d´això no s'en podia abusar, que em faria mal la panxa que em treuria la gana, que portaven molts additius, que no eren saludables. I crec que tot el que em deia era i continua sent veritat. Però lo millor de tot era que com que només en podia menjar una mica, i que sempre era una cosa super especial, com un regalet, una cosa diferent i extraordinària. Els suecs no poden controlar la ingesta de cap cosa “bona” o “que els agrada”. Txutxes? Doncs Txutxes a sac! Vinga una bossa enorme que no dura ni 5 minuts davant de la tele, a dins el cotxe o on sigui. Tot cap a dins sense pausa i amb pressa. I no és precisament la canalla qui en són els més grans consumidors... la gent gran, avis, adults fets i drets com el pare del meu home que té 61 anys. No hi poden haver txutxes ni xocolata a casa seva perque no té control!! Jo he vist persones vegetarianes estrictes, que només compren productes ecològics i que després al supermercat es carreguen de dolços d'aquests. Quina mena de sentit té això?

Crec que no em quadra.