Mariam

Una noia que ve a la meva classe de suec és refugiada de guerra. És kurda d’Irak i fa quatre anys que va arribar a Suècia. El seu pais está en guerra i la seva zona és de les més perilloses. Té 25 anys però el seu passaport i tots el documents diuen que en té 23. Es veu que allà inscriuen a la canalla quan els dona la gana, o quan hi pensen , però també em va explicar que les families ho fan esxpressament amb les nenes, d’inscriure-les molt més tard. Com que hi ha tants problemes politics les filles són les víctimes de les venjances, dels conflictes entre els homes i dels pactes no acomplets. Però si la filla és massa jove llavors la respecten i no se l’emporten com a botí. Vaig entendre doncs perque a tothom li interessa que la filla sigui més petita del que en realitat és.
Aquesta noia va viure abans d’arribar a Suecia molts mesos a les muntanyes de Kurdistan, amagada, sense casa, sense aigua corrent i sense quasi res per menjar, en tendes i en plan supervivencia. Els seus germans estan implicats politicament i els oponents buscaven/busquen qualsevol membre de la seva familia per fer-los mal o directament matar-los.
M’ha explicat que durant els tres primers anys de ser aqui ha tingut malsons cada dia i que rebia tractament. No m’estranya. Ara està casada amb un dentista kurd i té un nen d’un any. Ahir en sortir de classe la vaig acompanyar al seu cotxe. Quan girava em va saludar amb la ma desde dins el seu Audi 6. Desde fa un temps ja no té més malsons.