dimarts, 20 de març del 2007

Més ferralla


Sobre el que explicava l’altre dia dels alumnes que no fan ni brot. Jo em pregunto com deuen ser els pares, si els fills son així? Jo crec que els envien allà per passar l’estona, perque estiguin ocupats perque en el fons a casa seva encara molesten més i els seus pares tampoc els aguanten. I els hem d’aguantar nosaltres.
Bé, no vaig acabar d’explicar què passa quan entro a la classe on seuen els alumnnes a les fosques jugant a jocs de guerra acribillant-se amb els seus respectius ordinadors. Doncs els demano molt educadament, si tenen l’amabilitat de deixar la sala perque la necessito per la classe d’ espanyol. I vigilant que no es rebotin, perque si no, ja l’ hem fotut, que em puc esperar qualsevol cosa. I és que els molt capullos ja ho saben de sempre. Però cada setmana és igual. Ja estic cansada de tanta comèdia i a sobre la majoria de dies, l’aula està feta un fàstic. Amb papers i llaunes semi-buides a sobre la taula, amb capses de snuss tirades (ja us ho explicaré el que és), restes de menjar, amb una pudor d’hormona adolescent que mareja. He d’adecentar la sala minimament i ventilar-la perque després venen els pobres alumnes d’ espanyol, que aquests són molt més normalets (... tinc un gòtic, una lesbiana, una depressiva, un que no ve mai, i tres que semblen bones nenes tot i que dues no s’enteren gaire), i es troben aquella cort de porcs cada dimarts i cada dijous. I és que aquest institut és el pitjor de tota la comarca, no pels alumnes , ( tot i que l'index de fracassats escolars és elevat) sinó per la direcció, que és inexistent, ok és existent però l'ordinador del seu caparró està sempre apagat, o igual és que té un virus.
Però que hi farem, “La vida és així: ens hem d’enfrontar a coses que no sempre són agradables”. Ui aquesta frase és clavada a una que podria haver dit la Bree de Desperate Housewifes...És que sóc una seguidora de la serie.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

vaja!
ahir van venir a fer intercamvi aqui a barcelona uns quants estudiants suecs de Gymnasium: ens va sobtar que eren molt bons nens!
eren adolscents, pero feien cas de seguida al que proposava la profa - o altre -, no actuaven amb desgana!!
a la xerrada ens van donar una impressió molt positiva!

Suposo que hi ha de tot...probablement allí qui no vol fer res no fa res, pero qui te inquietuds segueix amb ganes i amb oportunitats els seus interessos ? no?

Teresa ha dit...

Sí però pensa que estaven a Barcelona, de viatge en un pais que no és el seu, on la situacio és molt diferent de quan són a la seva escola. A més els que són una mica més problemàtics no sempre poden anar de viatge, s'ho han de guanyar al llarg del curs.
Però els meus alumnes d'espanyol són bons, els que descric són uns alumnes que els han separat perque eren especialment ganduls i conflictius. Però igualment aquest frigymnasium on dono classes és pèssim.