divendres, 10 de juliol del 2009

Språk/Idiomes/languages/

Gràcies a tots pels comentaris del post anterior!!
L’evolució d’en Marcel va molt bé. Comença a fer ús dels seus recursos comunicatius i parloteja com una cotorra repetint alguns sons divertits, alguns identificables i d’altres només extranys i onomatopeics, però a vegades descriptius dels objectes als que es refereix: Brrrrrrrrrr, tata, gurka i klocka!!. Però no és d’en Marcel que penso escriure en tots els meus post d’ençà que ara ja fa un any he sigut mare. No. Només em faltaria avorrir el pocs lectors que tot i la meva baixa productivitat encara de tant en tant em llegeixen!
Aquests darrers dies amb la gratificant trobada d’una altra catalana per aquestes terres nòrdiques on visc, m’ha vingut a la memòria el lloc i la gent amb qui vaig aprendre el suec bàsic amb el que vaig atrevir-me a venir a viure cap aquí ara farà tres anys. Entre el gener de 2004 i el juny de 2006 vaig tenir temps de fer tres cursos de suec al Club Escandinau de Barcelona. Va ser suficient aquesta inversió en temps ( i també en una mica de diners ) per aprendre un nivell de suec que em va permetre sobreviure i aconseguir una feina a Suècia.
La noia que he conegut també està estudiant allà amb les mateixes professores que jo : l’Amanda i la Dea. La feina que es fa desde aquest club és realment importantissima. L’entitat actua com a eix social dels escandinaus que viuen a Barcelona però la tasca més florida, parlant com a ex-alumna, és la dels cursos que fan d’ídiomes nòrdics. No som només les catalanes/catalans que ens hem lligat un escandinau/ava que assistim a aquests cursos. Els estudiants d’Erasmus que volen anar una mica preparats cap a aquest països també s’hi apunten. O fins i tot alguns professionals, empresaris viatgers que veuen la possibilitat d’arrodonir els seus negocis amb quatre nocions bàsiques de suec o danès. Els autòctons del país solen apreciar aquest petits detalls que demostren interés i respecte per les seves llengües i cultures. Per acabar aquest post només és un intent de donar al Club Escandinau el lloc d’honor que es mereix per la gran ajuda que em va ser. El molt que vaig aprendre gràcies a la feina que fan és impagable. Recordo el primer curs, quan el suec s’em feia un idioma dificilíssim i inintel.ligible, sentia parlar altres estudiants més avançats o suecs nadius amb la seva fluidesa i pensava... “no entenc res, podré parlar així algun dia? Seré capaç d’arribar a aquest nivell?”
Doncs bé, encara em queda molt per aprendre... mai s’en sap prou d’aquestes coses però quan miro enrera estic contenta del camí que ja tinc fet.
Bones vacances!!