dimarts, 29 de maig del 2007

Cinc mil illes i tres mil llacs

Avui m'acabo d'assabentar que a l'ajuntament on visc (Kommun) hi ha més de 5000 illes i més de tres mil llacs. No és una passada?
Jo sabia que n'hi havia molt, moltissim però aquesta xifra s'escapa de la meva imaginació.
Si un ajuntament a Espanya o Catalunya tingués tot això... ja estaria més que forrat, urbanitzat i espatllat.
Afortunadament aqui la frescor dels 6 mesos de rigurós hivern han dificultat aquest "desenvolupamnet" i ni una centenèssima part de les illes estan habitades. Paisatge inalterat, immaculat.

Lectures

M’estic llegint el pamplines, papanates, d’en Dan Brown, i el seu Deception Point. Fa tres mesos que el tinc comencat i per fi em trobo a punt d’acabar-lo. Se m’ha fet avorrídissim. I encara no acabo d’entendre quina mena de sorpresa-efecte-gràcia pot esperar-me al final... i que hi sigui! perque si no... llencaré el llibre per la finestra de l’emprenyamenta que agafaré.
No el recomano de cap manera . És un bodrio. Una decepció de veritat.
Ni tan sols m’ha servit per refrescar l’anglès. Tan bon punt el tingui enllestit comencaré amb el de l’Eduardo Mendoza, que el meu pare em va regalar per Sant Jordi, desde “Catalunya con amor”. No, aquest no és el títol , és que m’el va fer dur des de Catalunya. "Sin noticias de Gurb". Mai l'he llegit i tinc curiositat.
Però tornant al Brownie, no sé com es pot escriure amb tan poca salsa i tenir tan d'èxit. Realment n'hi ha neixen amb la flor al cul.

dimecres, 23 de maig del 2007

Loppis: flea market "a la sueca"

Els loppis són les botigues de segona mà on s’hi ven qualsevol mena d’objecte que es pugui trobar en una casa exceptuant el menjar. A Suècia són extremadament populars. A la ciutat on visc amb uns 28.000 habitants , és a dir ciutat molt petita, tinc localitzats set (7) loppis, però vés a saber si encara n'hi ha algun més que se m'ha escapat. Ara fa dies que no tinc la febre “loppera” però quan que vaig descobrir-los havia d’anar passant cada setmana per veure si hi havia algun tresor amagat per a mi. Certament la sensació que produeix quan s’hi entra és de que aqui hi ha d’haver alguna cosa mooooolt xula que espera a que jo la desenterri del seu amagatall. Els nostres amics catalans han arribat a comprar coses per la casa i mobles realment guapos per quatre corones ( per no dir quatre duros). Nosaltres hem comprat la taula del sofá de fusta fosca amb marqueteria ( 20 Euros), una cadira de fusta de pi massissa ( 2 Euros) i no gaire res més ( una colecció de vasos de picnic nous d’Ikea, a 10 centims d’euro cadascún, que encara tenien l’etiqueta posada) però de tant en tant anem mirant si hi ha alguna ganga que ens pugui interessar. No només hi venen mobles i estris per la casa, també venen llibres, discos, roba, joguets, eines, llencols, cortines, coixins, quadres... de tot. Amb la roba no m’he atrevit encara. Hauria d’estar en molt molt bon estat i tenir aquella pàtina vintage que la fes especial de veres. Hi ha forca gent que compra roba de segona mà als loppis, sobretot els “siniestros", perque entre altres coses, a les botigues normals és impossible que trobin el que porten posat. El que fa gràcia també és que normalment aquestes botigues tenen caràcter semi-benèfic i ho porten unes quantes senyores jubilades que es passen el dia alli dins arreglant les cosetes i prenent cafè amb pastes. Podriem dir que els loppis són com uns encants a la sueca. I això em fa pensar que... tinc una amiga que li encantarà conèixer-los d’aprop.

dimarts, 22 de maig del 2007

Alexandra Pascalidou

Aquesta és una altra sueca que ocupa els mitjans i com la katarina no és sueca de naixement. Els seus pares són grecs. Treballa com a periodista, a la televisio i ha tingut diversos programes on ha fet el paper de lider de show. Quan va arribar a Suècia tenia sis anys i vivia amb els seus pares en un suburbi d’ Estocolm com la majoria d’immigrants. En un artcle que va escriure fa un parell d’anys explicava que la seva mare només podia permetre’s comprar la roba pels seus fills a les botigues de segona mà, però que procurava sempre que els seus nens anessin sempre ben nets i polits. Explica que de nena odiava aquestes botigues, i es delia per poder comprar alguna vegada roba nova i de marca que els nens més pijets de la seva escola lluien amb aires de superioritat. Ara l’Alexandra amb el seus estudis i la seva professió ha assolit un estatus més elevat en la societat sueca i ja no ha de comprar la roba als establiments de segona mà si no és perque ella vol. En el seu article s’exclamava de que la moda grunge dels darrers temps creada pels grans dissenyadors incorporessinn estrips, taques i pedacos a les seves caríssimes creacions. Acabava dient que la seva mare ni regalats els hauria volgut uns pantalons de 10.000 corones amb aquesta mena d’acabats tan autèntics. Mai de la vida.

dilluns, 21 de maig del 2007

Muguet

Ahir després de fer un brunch en una terrassa al sol suec vam anar a fer un passeig per l’illa que hi ha davant del restaurant. S’hi accedeix per un pont de fusta i és d’allò més bucòlic. L’illa és molt petita, està coberta de bosc i amb deu minuts es fa la volta per un caminet que en ressegueix el contorn. Tot el sotabosc de l’illa està cobert per un parterre de vegetació: anèmones salvatges blanques i blaves (sippor) i de muguet (liljekonvalj). El que em va causar més impressió va ser veure la quantitat de muguet. Com si hagués estat plantat. La fulla s’assembla a la del lliri peró molt més baixa i entremig de les fulles creixen les flors en brins que cauen acampanats amb varies floretes petites de color blanc. Si veieu la foto és molt més aclaridor que la meva explicació. Ès una flor que acostumen a posar als rams de núvia per la seva delicadesa i per la seva extraordinaria fragància.

divendres, 18 de maig del 2007

Cuina casolana

Per primer cop a la meva vida avui he fet croquetes. Mireu quines formes tan extanyes que m’han sortit. La massa estava una mica massa tova i es desintegraven només de tocar-les, he hagut de tenir molta pericia abans de posar-les a la paella. Però al final més o menys me n’he sortit. De tan lletges que són que encara fan més bona cara. N'he "configurat" una trentena. Ara ja sabeu quin menu hi haurà a casa meva aquest vespre. M’estic tornant una mestressa de casa envejable!! S’accepten felicitacions.

dimarts, 15 de maig del 2007

La meva besàvia

Vaig tenir el privilegi de poder conèixer una besàvia meva, l’àvia del meu pare. Tot i que va morir quan jo tenia uns cuatre o cinc anys tinc recordo la seva figura. Són aquesta mena de records de l’infantesa que semblen més fotografies que vivéncies. Però si que podria reproduir la imatge que tinc a la memòria. Un menjador gairebé a les fosques amb una taula al mig, en un racó i en una butaca l’avia Ramona, molt encongideta amb ulleres rodones i un monyo i vestida de negre. M’hauria agradat haver-li pogut fer preguntes i que m’expliques com era la vida al segle XIX, ja que ella havia nascut l’any 1887. El meu pare m’ha explicat molt poquetes coses, però una anècdota de la besàvia és que era parenta de Mossèn Cinto Verdaguer. La gent dels anys 1890-1910 tots volien ser parents de Mossen Cinto, però en el cas familiar era veritat. Era el personatge de moda. Era com dir avui dia que un és parent del Vicenc Ferrer. Quin prestigi! Bé doncs en aquest cas la meva besavia explicava que mossèn Cinto, durant els seus anys d’estudis al seminari de Vic, anava a casa dels seus parents a escalfar la carmanyola del seu dinar. Una anècdota gens poètica per cert, peró justament per això té total garantia que és certa. Una cosa a destacar és el mal gust que va imperar durant uns anys a Catalunya amb els noms a les nenes, a la pobra besàvia la van batejar com a Ramona i la meva àvia Salvadora. D’on va sortir aquesta moda tant horrible? Podien haver triat noms una mica més femenins.
Agrairé eternament que en el meu cas es decantessin pel nom de l’avia materna!

dilluns, 14 de maig del 2007

Euroinvasio

Els suecs están molt involucrats amb el Festival d’Eurovisió. No només són espectadors entusiasmats el dia de la final sino que a més fan el seu propi Pre-festival (es diu Melodifestivalen ) per decidir quina cançó representarà Suècia. Enguany hi havia algunes cançons que van estar sel.leccionades com a semi-finalistes nacionals i que eren mil vegades millors que la que es va presentar a la final a Finlandia. A més el sol fet de ser una cançó finalista al Meloldifestilaven ja garanteix que el tema serà punxat una i una altra vegada durant tot l’estiu, amb el seu èxit merescut o no.
No vaig veure Eurovisió aquest any, feien Short Cuts (Vidas cruzadas) a la tele, película que mai havia pogut veure i que la meva mare em va explicar una vegada i em va frapar, i per tant no em vaig perdre la peli i vaig deixar que Eurosivió rellisqués cap a la tele del dormitori on el meu home, com a bon suec, escoltava les diferents tonades europees. No sé ni qui eren els xavals espanyols que participaven. Conec més bé el pallasso suec ( és mig finlandés, i és diu Ola!!!) amb la seva cançoneta tonta i trasnotxada, que només de veure’l s’em posen els pèls de punta de la ràbia que em fa. A sobre, en acabar el concurs, el molt soca després d’haver fet el ridícul amb una puntuació penosa i com acostumen a fer tots els malperdedors, va esbombar a la premsa les seves opinions despreciatives desqualificant el ditxós festival. És molt fàcil criticar quan t’han donat pel sac. A mi m’agradaven els d’Andorra que no van tenir prou vots per anar a la final. Però...potser millor així... imagina’t que guanyen! a Andorra no hi cabrien per muntar un sarau com Eurovisió!

dimarts, 8 de maig del 2007

Final de curs III: Estudiants desastrosos

No tot el panorama de la docència és bonic i meravellós. També hi ha estudiants que són un autèntic desatre i que més valdria que es dediquessin a una altra cosa que fer-nos perdre el temps. Us posaré alguns exemples.
Cas 1: Diguessim que es diu DN, noi 14 anys curs 8 que ja estudia un altre idioma com el francès a part del suec i l’anglès, doncs va i s’inscriu a espanyol només perque els amiguets de la seva classe volen estudiar espanyol. Apuntar-se a espanyol ha sigut terriblement negatiu per ell perque ni li interessa l’espanyol ni el seu cervell està concentrat per absorbir el que fem a classe i a mé queda com el més ase de tots amb els resultats que ha fet. Tots els seus exercicis estan mal fets, barreja el francès entremig de les respostes i no acaba els exàmens. Les seves notes són les pitjors del grup. Millor que no vingui el curs vinent.
Cas 2: La batejem com a LD. Alumna de batxillerat orientacio arts escèniques i dansa. 18 anys Te la sort de poder viatjar a Espanya cada any perque la seva avia viu allà uns quants mesos a l' any. Però ni aaixí. Enlloc de venir a totes les classe i aprofitar i aprendre al màxim. Doncs desapareix molts dies de classe, ve tard a l’examen!, busca excuses per no fer el treball quan la resta de companys ja l' han fet i l' han presentat. Té el morro d’entregar-me l’exàmen gairebé en blanc i dir-me: es que no puc "jag orkar inte". I s’en va. Que se suposa que he de fer, donar-li una altra oportunitat? Es que a vegades sóc tan bona que sóc tonta!
Cas 3: Aquesta es una altra del batxillerat. Es diu MT. Després de fer l’exàmen,en un dia fora de termini com a condició especial, perque no va venir el dia acordat, el reslutat surt forca malament i va i enlloc de quedar-se a classe on continuavem la llico amb els altres estudiants, em diu: Es que jo hauria d’anar a estudiar perque a la tarda tinc exàmen d’ història. I desapareix. Estupendo, així mai n’aprendràs, nena.
Cas 4: L Aquest és un cas unic. I tot i que els altres són greus aquest és el que_ m'exaspera. Posem-li LN. Està al curs 9 l’ultim curs de Primaria i deu tenir uns 15 anys. És el seu segon any d’espanyol i no sap llegir la paraula més simple en espanyol. Quan llegim un text s’encalla a cada paraula. Es impossible fer-la participar. No entén les preguntes, ni escrites ni orals, ni imaginades. I sempre em contesta en suec amb alguna frase inintel.ligible. Ha vingut a classe tan sols un 25 % , la resta de dies ha desaparegut . Evidentment aquesta assignatura no li ha fet cap profit. Aprendre coses li importa un pet. La seva mirada indica que les conexions neuronals estan desconectades. Com diria el meu home “ las luces no estan encendidas”. Quan la veig per l’escola després de no haver vingut a la meva classe, molt sovint està fent manetes amb els seus noviets. Amb mi no ha après res però amb la profe de l’any passat tampoc. L’hauré de suspendre. Com ho sento.

Final de curs II : Estudiants estudiosos

En general no n’hi ha hagut gaires que destaquin per la seva facilitat amb els idiomes. Potser un parell en el grup de sisè ( 12-13 anys), un a novè (15-16 anys) que té facilitat però que li importa un pepino i és molt gandúl i un parell de noies a vuitè (14-15 anys). Entre tots tinc uns cinquanta parroquians.
També he tingut dues alumnes que han destacat per posar-hi interès de veritat i que han fet una gran evolució amb només aquest mesos, aquestes són de Batxillerat i tenen 18 anys.
He tingut (tinc) un curs que fa el seu segon any d’espanyol, però amb aquest grup la sensació és que de la materia en saben menys que els alumnes a qui he estat ensenyant el primer nivell. Són els pobres del curs 9, que aquest any acaben la ”ESO” i el curs vinent comencen els tres anys de batxillerat opcional pero que a la pràctica és com si diguessim obligatori . Han estat tan estressats amb els examens nacionals ( són com una mena de selectivitat-revalida per entrar al batxillerat) que totes les asignatures que no tenen examens nacionals ( com l'espanyol) se les han passat directament pel forro. O sigui: que d'estudiar espanyol res de res...
Els de vuitè han estat fent el que van fer els de novè l’any passat i és increible lo molt que han après. Estic molt satisfeta d’aquest grup perque era un grup dificil. A principi de curs eren més de trenta i no sabien RES d’espanyol, ara són menys alumnes ( alguns han caigut pel cami), saben un munt de paraules, poden presentar-se ells mateixos, escriure frases senzilles i entenen els textos del llibre sense gaire ajuda. I m’omple d’orgull que tot el que han après ha estat gràcies a mi.

Final de curs I: una bona sensació

Estem a la recta final d'aqui a poc més d'un mes, el quinze de juny serà l'últim dia. I és que s’acosta el final del curs, que m’ha servit com a entrenament, práctiques laborals, perfeccionament de l’idioma, i aprenentage del simple-i-alhora-complicat sistema d’ensenyament suec.
He tingut una sort grandiosa amb els alumnes que m’han tocat. Amb els quatre grups que tingut, tots de diferents nivells, els estudiants han sigut molt bons. No vull dir amb això que tots són molt aplicats i intel.ligents, i que ja saben tots un espanyol com per llegir el Quijote, no, no, però el que vull dir és que són joves que s’han comportat amb respecte, han tingut en compte que el meu suec era encara bastant fluixet i gairebé diria que m’he sentit tractada amb carinyo.
Espero que duri.

dissabte, 5 de maig del 2007

Descobrir Suècia

Ahir va fer una setmana que aterraven a Suècia amb els ulls oberts com taronges per a impregnar-se d’aquest nou pais. Han passat cinc dies aqui i m’han portat una alenada de boira catalana que m’ha fet venir nostàlgia. Carregats de regals, riqueses gastronòmiques i molta tendresa hem visitat aquest terra on ara visc jo. I els ha agradat.
Els ha agradat i els ha sorprès. La meva mare em deia, però com és que no ens has explicat que vius en un lloc tan maco?. I jo me la mirava amb cara de no entendre el comentari, No ho he explicat? No ho sé , si que ho he explicat, us ensenyava sempre les fotos! Hem anat a veure el Bàltic, amb el seu arxipielag , hem travessat les aigues damut de ponts de fusta i saltat sobre les illes-pedra.
Hem tafanejat les cabanes de fusta de color vermell.
Hem vist cignes, cervols, animals que a Catalunya no es veuen mai i molts cavalls. Hem menjat salmó, arengada , gratén de patates, ant (alce), pastis de nabius... i hem begut molt cafè, hem fet coses molt tipiques sueques. O sigui una immersió sueca desde el primer fins l’últim moment. Hem visitat la familia politica. I també hem estat a Estocolm amb els seus carrers, el mar, el museu Vasa, les botigues de disseny, els magatzems i la seva brisa marinera fina i freda. Bé , crec que ha estat un èxit prou gran com per fer venir dentetes a la resta de familia perque s’animin a venir tots.
Ara això també és casa vostra!

dijous, 3 de maig del 2007

Moda sueca III: els raros i els "siniestros"

Després però tenim una altra opció de moda sueca que és la dels raros. Hi ha una generosa fornada de dissenyadors suecs que els agrada crear formes i dissenys diferents dels que es troben a les grans cadenes i que acostumen a ser peces molt portables. Aquest dissenyadors fan roba molt divertida molt creativa i molt diferent si una vol trobar de tant en tant alguna peca diferent que no et faci semblar que vas vestit com tot el teu veinat. El mal es que a vegades la roba es una mica massa rara, tant que no t’ho pots combinar amb res que ja tinguis previament a l’armari i llavors has de comprar més i més. Tot i així és una molt bona opció per a renovar el guardaroba amb un parell o tres de peces originals i modernes.
L’altre de grup de raros raros són els que els nostres amics de blodriska han batejat com a siniestros. La seva pinta és tan rara que no saps si fa por o fa riure. Jo em decanto més cap a la segona idea. L’altre dia a Estocolm amb la familia vam veure un grup d’aquests siniestros, i és que no podiem deixar de mirar-los perque era com una atracció, com uns clowns al carrer de tan extravagant que era la seva vestimenta. Alguns porten la cara maquillada amb unes pestanyes que es pinten a la parpella inferior com l’assassi de “La naranja mecánica”. Molts nois porten els ulls pintats i pel que fa a les noies és una exageració l’ús que fan del color negre. Ells mateixos s'anomenen svartrockare (rockers de negre). A Estocolm amb uns 10 graus de temperatura i una ventisca gèlida que venia del Bàltic en vam veure una amb les mitjes de malla amb més forats que un gruyère i amb samarreta de tirants. Olé sus güevos!