dijous, 30 d’agost del 2007

L'exòtica bellesa catalana... a Suècia

Bé doncs els berguedans ja han arribat, o més aviat diria les berguedanes, perque són dotze noies i un noi a més dels dos profes que els acompanyen. Tenen 15 anys i van a l'institut. He fet la visita turística en anglès, tot i que he començat en espanyol per veure si els suecs pillaven algo ( en teoria han de practicar l'espanyol) però no, en saben molt poquet, de fet acaben de començar amb un curs introductori l'any passat.
Un dels alumnes ( l'únic noi) quan ha sentit que començava a parlar català s'ha girat bruscament cap a mi i em diu : Ale! però també parles català!
El més interessats en saber que coi hi faig en aquest lloc han estat els profes, que com he vingut a parar a Suecia i les tipiques preguntes de curiositat com es viu aqui? Si m'he adaptat bé al fred i al menjar...
Demà estaré tot el mati amb ells. Que es prepari aquesta ciutat perque la invasio catalana ( precisem: berguedana) està a punt de començar el seu atac.
Per cert, els nois suecs han trobat que les catalanes estaven molt bones. Confessat pel grup d'alumnes sueques ultra-rosses que evidentment es deuen haver sentit, com a minim, una mica geloses.

Surprise, surprise

Ahir van arribar un grup d'estudiants catalans (pels suecs són espanyols és clar) aquí a la meva ciutat. Són d'un institut de Berga que fa un intercanvi amb una escola sueca. La finalitat de l'intercanvi és entre altres coses que els catalans tinguin l'oportunitat de practicar anglès i els suecs de practicar l'espanyol, ja que són alumnes que estudien aquesta assignatura. Aquesta tarda he de trobar-los per a fer una visita guiada per la nostra ciutat, i els hi ensenyaré els llocs més interessants. El que no saben els berguedans és que hi ha una profe "sueca", que de sueca no en té res, i que a més entendrà toooooooooooooots els seus comentaris, xistes i paraulotes que es diguin entre ells. Penso mantenir-me uns quants minuts en l'ombra, només parlant anglès i suec i després em descobriré com a catalana. Serà una sorpresa... potser es quedaran tan amples, amb aquestes edats mai se sap com reaccionen. Pero vull veure que fan.

dilluns, 27 d’agost del 2007

Energia exprimida

Estic rebentada. Avui ha sigut el primer dia de classe de veritat. Els dilluns es presenten llargs , dificils i extenuants. Sis lliçons. Amb sis grups diferents i quatre nivells diferents. I avui encara m'he escapat d'una classe que eren fora d'excursió. Quin esgotament. Avui sí que estic baldada. La primera llíçó ha sigut a les 8 del mati!!! amb uns de dotze anys que comencem amb l'espanyol, no saben res del tema i crec que són les classes més difícils perque són molt jovenets, no pillen la ironia i tenen por dels profes! I la última l'he acabat a les quatre de la tarda. Entremig, de dotze a una un bocata a dins el cotxe mentre recorria els 25 Km entre una escola i una altra. Per sort la majoria dels alumnes que he conegut avui semblen prou macos i bons nens.
Espero acostumar-me a aquesta mena de dilluns i que no tots em semblin igual de feixucs com el d'avui. Ara només penso en sopar i dormir.

divendres, 24 d’agost del 2007

Cap de setmana

Com que ja és cap de setmana us posaré unes fotos que vaig fer el diumenge passat quan la meva germana i una amiga van estar aquí. Vam passar el dia en una illa de l'arxipièlag i entre altres coses vam veure això.




Infra-Estructures, una altra perla de l'estiu

L'estat de les infraestuctures a Catalunya és molt dolent i no és cap secret. El que em sorprèn és que sembla que aquest tema s'hagi destapat aquest darrer any (especialment amb la xarxa de renfe) quan, desde el meu punt de vista, com a usuaria de desde fa més de vint anys, la renfe mai ha anat bé. Tenia 13 anys i a l'escola ja deiem allo del "rogamos empujen..." i no ho deiem de conya, era perque ja s'havia creat la llegenda de desastre d'aquesta empresa pública espanyola. Les dues setmanes que vaig ser a Catalunya les infraestructures van petar per tots cantons. Poc abans hi havia hagut la setmana negra de la ciutat sense llum i després cada dia noticies d'autopistes colapsades, trens aturats enmig d'un tunel, aeroports amb milers de maletes extraviades i avions amb retard ...
No sé què us diuen aquestes coses a vosaltres però a mi em donen pistes més que suficients per creure que s'ha assolit el límit de la insostenibilitat i no solament que el pais no funciona com hauria de fer-ho sino que no funciona a seques. El país s'ha espatllat, s'ha averiat i li calen uns bons operaris perque el posin a funcionar i bé. I que no facin una xapussa que d'això en sabem massa!
Ja fa temps que els qui dirigeixen haurien d'haver analitzat el d'on venim i cap on anem i respondre's a ells mateixos si cap a on anem és cap on realment la gent vol anar. Volem anar cap a un país que peta? on els horaris dels transports públics no es compleixen? on algun dia hi haura un accident terrible amb consequències dramàtiques? on els treballadors no poden confiar en les infraestructures per arribar a l'hora a la feina i han de fer servir el seu cotxe contaminant més i més el pais ? on els empresaris deixen de facturar millonades per culpa de la manca d'electricitat? on la gent ilusionada per les seves vacances es resigna a passar vuit hores dins el cotxe per arribar a un lloc a 70 Km de casa seva???
Els polítics, que són els qui han d'arreglar les coses, es preocupen integrament per tornar a ser escollits a les pròximes eleccions, aquesta és la seva única gran ocupació i preocupació. S'els en va el temps amb això i la veritat tampoc m'extranya tant perque quan veig l'energia malèfica que posa la oposiciò ( quina sigui) en carregar-se els que han guanyat ( o no han guanyat però estant governant, no hi fa res uns i altres tots iguals, ara ja no compta guanyar o no guanyar ara és pactar) doncs entenc perfectament que no puguin dedicar-se a res més que a contraatacar.
Perque no fan les coses en equip? Que facin la feina primer i després es barallin, que ja els aplaudirem.
El de la foto és el meu pare darrera el diari després d'un d'aquets dies desastrosos

dimecres, 22 d’agost del 2007

Critica a l'estil de vida Ibèric III: habitatges mal construits

No parlaré de les vivendes pijes ni del tipus de construcció més recent que es fa a la Península, que espero, suposo i desitjo que no presenti aquest tipus de problemes que comentaré ara però tornant a la frase que he escoltat centenars de vegades, sobre que a Espanya no s'està preparat pel fred. Que coglions vol dir que els espanyols/catalans no estem preparats pel fred??
M’ho expliquin, i m’ho interpretin perque no entenc aquesta expressió. Com ens hem de preparar pel fred? Hem de preparar-nos psicològicament pel fred o és que només hem d’observar i d’adonar-nos que desde fa dos mil anys a Catalunya i a Espanya a l’hivern fa fred????
Quan van arribar tècniques de construcció modernes, (edificis de moltes plantes) que no es basaven en la masia tradicional o en les cases de poble, es va optar per fer els edificis ( parlo de fa 50 anys) imitant els apartaments de platja. Vivendes provisionals d’estiueig. Quina tonteria és aquesta? Està clar que no es pot construir igual a Almeria que a La Garrotxa per posar un exemple. Però que a l’hivern fa fred a Catalunya i a moltíssims llocs d’Espanya, tothom ho sap. Les cases romanes ja tenien calefacció i el que m’indigna és que un pis construirt als anys 60 a Catalunya no contemplava aquesta necessitat. Però passava que molt més car, fer cases amb calefaccio, triple vidre i aillants tèrmics que fer-les sense. La gent s’escalfava amb estufes de butà i radiadors elèctrics. I perdoneu-me però, quants pisos d’estudiants hi ha amb les mateixes exactes condicions avui dia 2007 ?? Milers i milers. És penós, és ridicul que “un pais tan avançat” s’hagi de veure aixi!!! S’ha construit sense planificació, sobre la marxa l'estructura urbana i les vivendes mateixes. Aqui a Suècia es fan molt estudis sociològics i socionòmics per veure i preveure cap on va la societat, quines tendències vindran en els propers anys i com es poden adoptar mesures que siguin les més idonies pels canvis socials. I això no és d’ara, els suecs porten 50 anys treballant amb aquest tipus d’investigacions. Augments de població, increment d’automòbils, necessitat de vivendes... poblacio mòbil i flotant...
A Espanya alguns dels que han estudiat sociologia estan treballant de caixers al Caprabo o... igual tenen una immobiliaria.

Critica a l’Estil de vida Ibèric II: El soroll

Aquest era el pitjor souvenir que em podia haver endut cap a Suècia, però malauradament me l' he emportat. Soroll, trànsit, estress, massificació de contruccions i munts gent per tot arreu.
No us penseu que vaig anar a Barcelona i prou. També vaig estar a una ciutat de l’interior que té 40.000 ridiculs habitants i a un poble de la Costa Brava nord que a l’hivern en deu tenir prop de 3000, o menys!, i a cap dels tres paisatges m’hi he trobat relaxada i tranquila per culpa del "follon" que hi ha a tota hora. Només alguna estona quan estava vora el mar en alguna cala tranquila, però tot i així la major part del temps el xivarri de la gent al voltant meu em feien sentir que a Catalunya, a Espanya no hi ha ni silenci, ni pau gairebé enlloc.
A Espanya i Catalunya s’esta acostumat a viure amb soroll. És habitual que quan un és dins a casa seva el soroll dels cotxes, les motos i del sarau del carrer se senti de fons o de no tan fons. Crec que el soroll forma part de la vida sense que la gent n’hagi ni tan sols analitzat l’origen. I el soroll més constant és el del trànsit rodat. Els carrers s´han construit de manera que just a sota dels edificis ja hi ha el carrer per on passen els automòbils.
A Suècia, la circulació rodada es fa per l’entorn de les vivendes a una distància prudencial com per que el so del trànsit en aquest cas o no se senti o se senti molt de fons a dins les cases. Al voltant de les vivendes construeixen jardins, parcs i zones verdes que amortiguen el so, i donen espai i distància a les cases. Aquestes arees també s’aprofiten per a fer carrils bici i vials per a vianants i és molt pràctic per als cotxets dels nens petits, la gent que va amb cadira de rodes o que necessiten ajudes com els caminadors per a la gent gran.
A part del trànsit també empitjora el soroll que la construcció de les vivendes a Espanya, durant molts anys s’ ha fet de només amb finestres d’un sol vidre, cosa que fa que l’aillament tèrmic i acústic sigui pobre o inexistent. Si els cotxes circulessin a 300 metres de casa i es tingessin finestres amb doble vidre, el soroll del trànsit no molestaria, o molestaria molt poc.
Amb el tema de l’aillament del fred també n’hi ha per llogar-hi cadires. Una frase que odio intensament és la recorreguda: "És que a Espanya no estem preparats pel fred! "
Ah no? i com és això? Però això ja són figues d’un altre post que escriuré tot seguit.

dijous, 16 d’agost del 2007

Critica a l’Estil de vida Ibèric I: els horaris i els menjars

Els horaris espanyols. Sí, perque els catalans diem que som tan diferents però en coses tan tontes com això ens hem deixat enredar pels espanyols i arreu d’Espanya es dina a partir de les dues i es sopa a partir de les 9. Som tan europeus els catalans! Els podiem haver donat pel sac i fer els nostres propis horaris molt més racionals, més al ritme tranquil del nord, que respecten la vida privada i familiar, que són millors per la salut física i mental, però no. Au, a seguir la veta dels madrilenyos a dinar a les tres i a sopar a a les onze de la nit que va molt bé per la canalla, llavors ni creixen, ni descansen, ni res perque gairebe no poden ni dormir!
Sóc radical amb això. Però estic convençuda que seriem més productius a tot Espanya si enlloc de tenir aquest desordre dels horaris seguissim els antics horaris de pagès. Esmorzar fort i bé a les 7 o a les 8 del matí a les 12 el que es deia "la beguda" (o sigui el dinar, un lunch lleugeret ) i a les 6 o les 7 de la tarda el sopar i a partir d’aquesta hora temps per descansar! Què és aquest abús que fan alguns treballadors a les empreses de quedar-se a la feina fins les vuit o les nou del vespre? O les deu! Es una necessitat? És una fugida del temps familiar que potser és realment més fatigós que el treball remunerat? Si hi ha en tota l’empresa set homes que es queden tres hores de mes cada dia això són dos llocs de treball!!!!
A l’empresariat espanyol però ja li va bé, encara que durant les tres hores extres no fotin brot, els regalen els seu temps. Que com diuen és or.

Però el temps de la migdiada, què és? és or també? No pas per la mestressa que ha de recollir la taula i rentar els plats corrents i tornar a la feina sense haver descansat.

El fet és que qui surt clarament perjudicada d’aquest horaris ( tres o quatre hores per dinar) és la part femenina i també amb l’extranya costum espanyola ( i catalana) dels nostres àpats. Sí, la nostra estimada dieta mediterrània, tan bona tan saludable. I tan cansada!
Dos plats i postres, els dies de cada dia!!!! Que poc pràctics que som i quina feinada que tenen les senyores com la meva mare, dos cops al dia, dos plats i postres, ara el primer plat, ara el segon, parar i desparar taula, cuinar el dinar i el sopar per tota la familia. Ja m’estic cansant només de pensar-hi. Ja li he dit jo: Mama, tu no fas vacances encara que t’ho pensis. I que consti que jo m’he ocupat de la meitat de les tasques domèstiques juntament amb ella, però se m’ha fet molt pesat.
I què fan els suecs? Doncs fan un plat combinat nutritiu i senzill. Per exemple una amanida de pasta completa, una peça de fruita i si volen, alguna cosa dolça amb els seu sagrat cafè ( el cafè que no falti), i després d’això la feina continua i tant panxos. La majoria de vegades dinen a la feina. Les oficines, les escoles, els bancs, les fabriques TOT té una cuina i un menjador pels treballadors. S’ho enduen de casa o s’en van al restaurant més pròxim a menjar el “plat del dia” que té racciomns molt generoses, que inclouen beguda i cafè a uns preus increibles. Avui mateix he menjat un “fiskgraten” ( peix al forn amb salsa d’anet i patates al vapor amb amanida de guarnició) per 60 corones = 6 Euros. No hi firmariau?

Perles de l'estiu, els nostres estimats polítics, alcaldes, presidents....

No sé ben bé com começar. Hi ha hagut tals esdeveniments a Catalunya durant les últimes setmanes que la tria de temes és fa difícil. La primera perla és la de la sortida a la llum dels inversemblants salaris dels alts ( o no tant alts) carrecs polítics.
Evidentment tothom escandalitzat. El ciutadà "vulgaris" escandalitzat. I doncs què es pensaven, que estaven en política per amor a l'art? Ja ho va dir aquell senyor de Murcia que hi era per forrar-se, no? Doncs no era l'únic.

Vergonya. De que la realitat és com és. Individus sense formació hagin arribat on han arribat pel sol fet d'estar enxufats a les llistes dels partits. Perque ja se sap, els partits hi han de posar algú a les llistes i a vegades no són els més ben preparats sino els que hi ha disponibles. Un elevat % d'alcaldes catalans només tenen estudis primaris i els seus sous multipliquen per deu els dels sacrificats universitaris mileuristes que tenen molts més coneixements que ells. és una llàstima però és la realitat.

Recomano als desencantats joves mileuristes que s'apuntin al carro de la política, tan se val quin partit, si a la majoria desl qui hi són tant els fa, l'important és mantenir la cadira calenta.

Per altra banda on s'és vist que l'empleat es posi el sou que li dona a ell la gana? Els polítics no poden oblidar que treballen per a la gent, i la gent hauria de poder decidir com es reparteixen els diners que paguen al pais amb els seus impostos. Si és que en els fons som els seus jefes! I sobretot, sobretot, els empleats del govern que no fan bé la seva feina ( com en qualsevol empresa o institució) s'han de canviar, sí, acomiadar, perque una empresa tant important com un pais no es pot permetre el llençar els diners de la gent del poble amb luxes innecessaris, (tots els luxes són innecessaris), ineficacia, xarlataneria i la vagancia del qui viu del cuento sense fer res. Facin coses i facin-les ben fetes, si els plau! I siguin més barats que s'ha d'estalviar! Vostès mateixos ho diuen.

Fins i tot amb aquests sous es podria llogar a algun dels millors empresaris mundials i que ens ho arreglin ells. No?
No fan anar be les seves empreses? al cap i a la fi la majoria de les coses són gestions fetes amb tacte i tenint els objectius clars.


De veritat que us ve de gust llegir més sobre aquest avorriment de temes?



dimecres, 15 d’agost del 2007

Vaig tornar ahir i

Ja sóc a caseta i estic la mar de contenta de ser-hi. He trobat a faltar el meu espai, les meves costums i el meu amor que s’ ha quedat aqui treballant, pobre!
Les vacances han estat bones, he tingut temps de fer les coses que volia fer i de posar-me molt morena. Ah! i de menjar peix, fresc, fresc, fresc! Pescat pel meu propi germà, el “crack” de la pesca! Com he disfrutat amb això. Crec que ja tinc la dosi de subsistència fins per Nadal ( si és que torno a Catalunya per Nadal ¿?).
Però potser el fet que ja porto quasi un any vivint a Suècia i que feia set o vuit mesos que no visitava Catalunya que algunes coses de l’estil de vida “Ibèric” no m’han semblat tant ideals com la majoria d’espanyols es pensen.
-En España sí que sabemos vivir bien! O dit per un/a català/ana:
-És que aquí (Cat/ Esp) es viu mooolt bé!
Típica frase catalogada a partir d’ara per mi mateixa com a rotundament FALSA i que no comprenc perque la gent la diu sense haver sortit de casa seva i comparar una miqueta com es viu a altres llocs. Crec que faré una sèrie de post titulats ”Crítica a l’estil de vida ibèric”.
I no ho faré només per a queixar-me i ja està, ho faré per a donar idees perque les coses poden canviar i millorar. Si es vol.
També he tingut temps per adonar-me de com van les coses, així per sobre, sense aprofundir massa, per Catalunya i Espanya. I no m’ha agradat gens ni mica el que he vist i llegit.
M’encantaria sentir alguna vegada que el meu país fa alguna cosa bona, per la seva gent, pel pais mateix o per aconsseguir un enteniment mutú entre totes les parts. I l’enteniment es pot interpretar directament del francès ( entendre = escoltar).
Però un vegada més l’han cagat. Ja us aniré desgranant aquests pesols d’or, que n’hi ha uns quants i valen un Potosí!
Demà començo les primeres reunions a l’escola per a fer la planificació del curs amb els altres professors i la setmana vinent ja comença el curs amb els alumnes. Quina mandreta.