Però bé que s’hi pot dir en quant a gustos i preferències? A Catalunya jo m’he fet un tip de criticar les marujes morenotes que es tenyeixen rosses, i que els va creixent l’arrel negra sense adonar-se’n, o encara pitjor , les que es fan les metxes de zebra o de tigre, això si que és natural! que hi va haver un época que no es podia sortir al carrer sense contar-ne vint-i-cinc a cada cantonada. I després va venir la moda dels caobes. Totes les de comarques amb el mateix color. No sé si encara dura aquesta moda, ultimament no m’hi he fixat gaire, però juraria que encara n’hi ha alguna que no ha superat aquesta etapa i que mantindrà el color la resta de la seva vida. La qüestió és arribar a trobar una personalitat pròpia, o no?
divendres, 30 de novembre del 2007
Amb els pèls de tots colors
Però bé que s’hi pot dir en quant a gustos i preferències? A Catalunya jo m’he fet un tip de criticar les marujes morenotes que es tenyeixen rosses, i que els va creixent l’arrel negra sense adonar-se’n, o encara pitjor , les que es fan les metxes de zebra o de tigre, això si que és natural! que hi va haver un época que no es podia sortir al carrer sense contar-ne vint-i-cinc a cada cantonada. I després va venir la moda dels caobes. Totes les de comarques amb el mateix color. No sé si encara dura aquesta moda, ultimament no m’hi he fixat gaire, però juraria que encara n’hi ha alguna que no ha superat aquesta etapa i que mantindrà el color la resta de la seva vida. La qüestió és arribar a trobar una personalitat pròpia, o no?
dimarts, 27 de novembre del 2007
Riquesa lingüistica, amplitud de vocabulari
Tinc un grup de salvatges en procés de domesticació amb els quals he tingut molts problemes però que sembla per moments (no vull cantar victoria massa aviat) que estem, ells i jo, en el camí correcte per aconsegir quelcom semblant a la prestació del magisteri. Avui ha sigut per petar-se de riure a cada segon. N’hi ha tres que són la repera . Són espabiltats però molt entremaliats. Per donar-vos una idea del seu nivell de trapelleria us diré que a la classe han arribat a fer de tot: cremar silicona, construir avions de paper i fer-los volar per l’espai aeri de l’aula, aixecar-se per barallar-se amb un company a deu metres, fer anar el mòbil, escoltar musica amb el mp3, robar-me els llapissos del MEU bolso, endur-se utenlisis de la classe, escampar papers per terra com si fossin confetti....
Avui però el seu neguit ha estat quan havien de fer la traducció d’un text del suec a l’espanyol. Tot el vocabulri del text ere terminologia que ja havien estudiat i que apareix al llibre de text, i per tant no els calia en absolut utilitzar el diccionari. Però igualent per mandra de pensar han decidit fer servir els diccionaris. No han arribat gaire lluny perque de cop s’han adonat que enlloc de buscar les paraules de la traducció podien buscar paraules molt més guais i divertides. Fita, Knulla, Kuk. O sigui: coño, follar, polla. NO us podeu imaginar la que s’ha montat, està clar que per ells el so d’aquestes paraules és com si res, no els sona com una paraulota ni com el que significa en espanyol, i ho anaven escridassant com bojos per la classe. La peculiaritat era però que no ho llegien bé i el que anaven dient sonava així: cono, folar, pola, CONO! FOLAR! POLA!! POLA, CONO, FOLAR!!!. Jo no em podia aguantar el riure perque de veritat era com estar present en una mena de ritual indesxifrable dut a terme per un grup d’energumens escurçats i embogits, saturats d’excitament momentani per la descoberta de la sopa d’all. En tornar a casa m’he sentit satisfeta. Avui han ampliat el seu vocabulari amb tres noves paraules que poden ser fonamentals per a la seva bona educació. Èxit aconseguit.
dijous, 22 de novembre del 2007
Passions
dimarts, 20 de novembre del 2007
Estrés i descans, dos antònims necessaris... o no
Tot i que a vegades sembla la única excusa per a poder-se escapar (!).
Gosaria dir que a Suècia els horaris de treball són fins i tot massa curts, perque la sensació moltes vegades és que a les 4 de la tarda ja s’ha acabat el dia mentre que a Catalunya les 4 de la tarda és primera hora de la tarda i encara queda mooooooolta estona abans no arribis a casa. Tot això significa que les hores de màxima activitat es concentren en un periode del dia bastant limitat. Entre les vuit del matí i les cinc de la tarda, o les deu del mati i les sis de la tarda per als comerços que no són d’alimentació. Cal dir però que els suecs també es queixen d’estrés, cosa que al principi jo no entenia.
Penso en la meva mare, santa i martir que algun dia s’haurà de canonitzar o com a minim beatificar, que a vegades la truco a les vuit i encara no es a casa, esta treballant i fent encàrrecs fins a quarts de nou o les nou de la nit, com pot descansar, si es lleva a les sis del mati!!!
Tinc comprovat que a Suecia em llevo només mitja hora abans del que em llevava a Barcelona, però en canvi tinc son molt abans i el meu descans és molt més profund i de més qualitat. Una explicació seria que, com si diguesim començo a relaxar-me molt abans i la meva ment desconecta de la feina i les obligacions molt abans que quan vivia a Catalunya. Quan m’en vaig dormir estic preparada pel son, perque ja porto molta estona a casa tranquilment. I és molt agradable. Reconec que ara m’encanta dormir. M’estic tornant sueca? A vegades demano als meus alumnes que han fet el cap de setmana i quedo esgarrifada de la quantitat de canalla que diu que ha “dormit” el cap de setmana. Com es pot ser tan manta? Jo m'indigno.
Però bé, tornant al tema de l’estrés ( Apa que avui jo m’en vaig pels Cerrros de Ubeda )
si s’ ha d’anar al metge, o a la perruqueria, o a comprar unes sabates o es vol quedar amb una amiga per fer un cafè, i no vols demanar permis a la feina ( se suposa que no oi? Tot i que potser pel metge sí) ho has de fer entre les cinc de la tarda que surts de la feina i les sis que tanquen els establiments. Per això a vegades a Suècia també hi ha gent que es queixa d’estrés. I és que per ells és impensable fer alguna cosa després de les sis, el dia s’ha acabat i és com si els demanessis un impossible. Tot tancat i barrat i els seus cervellets poc flexibles també.
dimarts, 13 de novembre del 2007
Casum l’olla i els putus directors de cine espanyols!
Quina va ser la meva sorpersa i el rebombori general que es va produir a la classe quan poc despres dels primers deu minuts l’actor Guillermo Toledo en un paper molt i molt secundari es tira violentament i de mala manera a una pagesa (Elena Fernandez) en un paller, i apareixen pits i culs i titoles, apa vinga tot a l’aire fresc de la matinada. Els alumnes amb cridoria jo com un tomàquet. I un alumne que diu: Això és porno! I jo: Nen tu no has vist porno. I un altre d’innocent que em pregunta, senyo però això ho podem veure nosaltres? El que em va sortir va ser: tranquils, penseu que no és de veritat això només és una pel.lícula.
Una pel.lícula menys que puc utilitzar en les meves classes. Llàstima. No he rebut cap trucada ni cap comentari de cap pare. Creuem els dits.
divendres, 9 de novembre del 2007
Quan es tenen influències
Aquí estic amb els dos unics nois suecs del grup: en Villiam i en Viktor, la resta eren tot noies.
Enmig de tot el follon de les obres va passar pel nostre costat un parell de vegades el senyor Subirachs, vellet, menut, i gairebé inperceptible, i jo que el coneixia d’exposicions i altres ocasions vaig avisar els alumnes, ei que aquest senyor és el continuador de Gaudí, i això és una cosa que podreu explicar als vostres nets, que una vegada vosaltres el vau veure!!
Però ells estan per altres històries, crec que encara no s’han adonat ni han apreciat realment lo especial que va ser poder veure l’edifici desde la zona restringida. Tan se val! Jo sí i us convido a saber-ho.