dilluns, 30 de juliol del 2007

M'en vaig



O potser hauria de dir "vinc". Cap a Catalunya, cap a la Península Ibèrica. Cap al país de les boires. A fer vacances. A estar amb la familia. A veure les amigues. A carregar piles. A recuperar la pàgina per on anavem perque m’he perdut.
Estaré uns quants dies sense escriure. Espero que em trobeu molt a faltar. Espero que us hagueu acostumat a llegir els meus posts d’edició irregular i que d’aquí a quinze dies em torneu a visitar aquí en aquest lloc tant inconcret que és casa vostra, a la vostra feina, al vostre cafè internet, al vostre portàtil, allà on sigui, perque segur que tindré ganes d’escriure i no penso deixar la feina inacabada. Tancat per vacances fins el 15 d'agost. Au, cuideu-vos molt.

divendres, 27 de juliol del 2007

Abstinència

A vegades em passa que tinc unes ganes molt intenses de menjar alguna cosa que a Suècia és impossible o molt difícil de trobar. Per exemple anxoves de l'Escala. O llonganissa de Vic, o panellets i castanyes per Tots Sants, o xoriço o butifarra o pernil salat bo d'Extremadura o un manxego curat. I ara que s'acosta la data per viatjar a Catalunya només penso en peix. Sardines a la brasa, musclos al vapor, calamarsets o xipirons gambes a la planxaaaaaaa ai la boca s'em fa aigua ........................
Quin delit. I és que aquí a Suècia, sí que hi ha molt peix però...

no és el mateix.

Salmó, areng, gambes congelades, anguila fumada, surströmming (peix literalment podrit) (!) sí. Per començar el peix del Bàltic no és peix d'aigua salada. L'aigua del Bàltic és una barreja de dolça i salada i el meu paladar ha decidit que és fastigosa i per tant l'espècieque hi neda ha de tenir algunes variants propies del medi on viu. Per altra banda als suecs tot el que té closca els agrada més aviat poc. Els musclos, les poques vegades que els veig a la botiga em fan l'impressió que porten setmanes col.locats allà i que ningú s' els mira. I el peix que es ven com a fresc a mi no m'ho sembla i explicaré perque. Jo no dic que no ho sigui. Probablement ho és però no en tinc cap garantia. El venen tot filetejat i sense espines, sense pell, sense cap, sense poder-li mirar a la cara i als ulls al pobre bitxo que et vols cruspir, sense veure-li les ganyes vermelles que són signe de fresc. Quan veig un espectacle tan trist a mi s' em passen les ganes de menjar peix fresc. Sort que ja vaig esmolant les dents per la setmana que vinent. Em penso posar les botes.

dijous, 26 de juliol del 2007

Tenir enveja del vei

Fa una setmana més o menys que el President d’Espanya, en Rodríguez Zapatero, va anunciar que donaria 2.500 Euros per infant nascut a partir del dia 3 de Juliol d’enguany. Hi ha hagut molt de rebombori amb aquest tema, sobretot per com ho farà el govern per liquidar aquesta ajuda, via la declaració de la renda o d'una altra manera... No ho he seguit exhaustivament però si que he llegit alguns articles i forums relacionats on la gent del carrer opina. Siguem realistes. És una mesura realment extremadament positiva pel conjunt de l’Estat. És una de les poques coses bones que s’han fet ultimament a Espanya de veritat. I què fa la gent? Doncs va i es queixa. La gent que per sort o per desgràcia ja tenen els fills grans o que no han esperat per a poder tenir aquesta avantatge econòmica se senten estafats i no "guanyadors" d'aquesta loteria, i com que ells no ho poden disfrutar doncs no ho troben bé. Com es pot ser tan malvat? Lamentar-se de la sort que tenen els altres. O, com que jo no ho he tingut, que no ho tingui ningú. Gelos, rabia, enveja del vei ... immaduresa?
Per una vegada que Espanya intenta posar-se a l’alçada de països on la natalitat, la familia i les ajudes socials són recolzades de manera important, la societat, el poble, el pare o mare de familia que veu com ha hagut de pujar la seva familia amb esforços i entrebancs, enlloc de tenir una alegria en veure que Espanya millora, doncs no, a sabotejar i a queixar-se. Realment és que tenim l’enveja a la sang. Aquest color verdós d’oliva que molts ibèrics tenim a la pell quan ens posem una mica morenos deu ser per culpa d’això. De nou la mateixa paraula : burros!

dilluns, 23 de juliol del 2007

Sabates italianes

La meva primera novela integrament en suec, com no, de Henning Mankell. Es titula Italienska skor i es va publicar l'any passat. Me l’estic polint en questió de dies. Està escrita d’una manera tan senzilla que es fon com un gelat.
Una vegada una profe de literatura ens parlava de la dificultat d’escriure de manera que quan el lector llegeix li resulti molt senzill i que semblés que havia estat fàcil d'escriure i ens posava l'exemple de Flaubert amb la seva Madame Bovary, i deia però que en realitat al darrera d’aquesta aparença de simplicitat hi havia moltes hores d’escriptura i lectura i de reescriptura i de relectura. Mankell aconsegueix aquest efecte de lectura natural, fluida i extrafàcil. Per altra banda també penso que el suec és un idioma que juga amb avantantge si es vol potenciar la senzillesa i l’ús mínim de paraules. El que en català es diu amb 20 paraules, en suec es pot dir amb 10 i a més a més, curtes. Estalvi energètic d’un pais fred, fred.

dissabte, 21 de juliol del 2007

Aniversaris


Avui és l’aniversari de dues persones importants per mi. Una és la meva germana, que sempre tindrà un paper important en la meva vida. Li he fet un regal que trigarà tres setmanes en descobrir... ! L’altra persona és la Cristina, una catalana que viu a la mateixa ciutat que jo a Suècia i que malauradament per mi, però afortunadament per ella, s’en torna a Catalunya aquest setembre. Ha decidit juntament amb el seu xicot tornar a la seva terra estimada amb la seva familia, els seus amics i on molt probablement fara una carrera professional molt més prometedora que les oportunitats que se li havien plantejat aquí a Suècia, que eren més aviat magres i poc atractives comparades amb el ventall que se li presenta a casa. La trobaré molt a faltar perque encara que no ens hem vist cada dia, saber que era aquí, molt a prop de casa, era un fet molt reconfortant i durant aquest primer any en aquest pais ella ha sigut molt important per mi. Ha estat un vàlvula d'escapament quan he volgut parlar amb algú (i en català), o senzillament passar per casa seva o ella per casa meva i fer una xerrada prenent un tè i explicar-nos les novetats. Li desitjo moltíssimes felicitats i molt d’èxit tant a ella com al seu xicot. Grattis på din földelsedag i molta sort guapíssima “porque tu lo vales”!!!

dimecres, 18 de juliol del 2007

Previsió i planificació

Fa dies que no escric amb suficient constància. Un motiu es que hem estat de vacances i segons el temps que ha fet hem improvisat bastant i a ultim moment hem decidit fer alguna cosa. L’altra motiu es que a partir d’aquesta setmana i fins que vagi a Catalunya de visita, he de fer tota la planificació anual dels 4 cursos (nivells) que tindré a partir de la tardor. Em fa gràcia perque les escoles parlen de la tardor quan en realitat l’escola començarà el 23 d’agost que per mi és ple estiu! Però aquestes coses les tenen els suecs, van avançats. Si has quedat a les 7, doncs a les 7 menys cinc minuts estan esperant a fora la porta per trucar el timbre. O per no trobar cua surten a les 5 del mati ( per carreteres que no passen ni 10 cotxes per hora). O com del periode escolar que va desde gener fins a juny en diuen “vår termin”: termini de primavera, ja és ser optimista parlar de primavera el mes de gener a Suecia!!
De moment he preparat dos cursos, que necessitaran molts retocs perque jo puc dir missa, que els equips de treball de les escoles m’ho destirotaran tot amb les seves setmanes temàtiques, examens nacionals i dies especials que per algun motiu desconegut els alumnes no tindran classe perque hauran fet qualsevol altra activitat planificada en un esquema general de l’escola que a mi problablement no m’hauran informat o sigui que mentre estic en plena concentració pensant: -què més poden fer els alumnes que sigui interessant, divertit, didàctic?, em ve al pensament: I perque coi faig tot això si al final haure de suprimir la meitat del contingut que estic preparant??? Pero necessito fer-ho. Encara sóc molt novata amb l’ofici de l’educacio. I he de confessar que tinc panic a entrar a l’ aula i que les hordes estudiantils em devorin amb les seves mirades i grunyits i jo em quedi palplantada sense saber ni que fer ni que dir.
Sense exagerari honestament: fa una mica de cosa els primers dies, pero ho porto bé. M’ajuda que els alumnes son comprensius amb mi ( el meu suec els fa llastimeta pobres) i a sobre s’ho passen bomba perque sempre faig molta broma. La meva fama de xistosa s’ha extès a l’escola i aquest curs que ve tots s’han apuntat a estudiar espanyol! Ai mare, la que hem liat!

diumenge, 15 de juliol del 2007

Celebracions i banderes

Ahir va ser l'aniversiari de la princesa Victoria. Com que és l'hereva al tron i feia trenta anys, es va celebrar por todo lo alto. Van fer la retransmissió televisiva en directe desde l'illa d'Öland amb actuacions de cantants i un parell d'humoristes una mica suats ( jo és que l'humor suec a vegades no l'acabo d'entendre, creen situacions més incòmodes que divertides). Em sorpèn molt que els ciutadans suecs permeten que la televisió sueca, o sigui el govern, es gasti un dineral dels seus impostos per l'aniversari d'una persona de sang blava. Suecia, el pais del socialisme. No em quadra. És més, penso que si no es fes la gent es protestaria. Em fa pensar en les festes del S. XVIII, que quan els reis celebraven alguna cosa sempre donaven "algo" a la plebs... Ai Ai que l'he dita grossa.
A Catalunya i a Espanya, molta gent es recorda del sant, sobretot si són sants coneguts: Sant Jordi, Sant Joan, Sant Josep, Montserrat, Mercè, Maria ... pero de l'aniversari, si no és d'una persona realment molt propera, la majoria de la gent ha de recordar als amics quin dia fa anys o bé convidar a la festa. Com si diguessim el sant és públic i l'aniversari és privat.
A Suècia potser perque entre altres coses el número d'identificació personal comença amb la data del teu aniversari ja no es considera tan privat, ho sap fins l'últim funcionari.
Però són molt respectuosos amb les seves tradicions, i els aniversaris, reials o no, són molt importants a la tradició sueca. Per acabar-ho d'adobar com a símbol festiu, a molts llocs, i fins i tot a cases particulars, posen la bandera sueca pels cumples reials. Amb els seus rituals d'hisar-la i baixar-la a determinats moments del dia. La bandera no és només un símbol d'identitat nacional, ni de patria. La bandera la posen per tot arreu com a motiu de celebració, aniversaris del rei, reina o princesa, dia nacional, festa del cranc, midsommar, a damunt d'uns canapés, a l'entrada d'una casa, als tovallons de paper, en un còctel de gambes i als calçotets. La bandera és una excusa de gresca. No es trenquen el cap com nosaltres. La festa s'ho val.

dimarts, 10 de juliol del 2007

Fruites del bosc

El més difícil de tot és trobar el nom que correspon en català o castellá a tota aquesta abundància de productes que hi ha al bosc. Està clar que Suècia, i Escandinavia no és l’unic lloc on es troben totes aquestes baies. El Regne Unit per exemple té una llarga tradició gastronòmica en la utilització de les seves “berries” bär en suec. I tot el nord d'Europa també. Aqui però les baies són molt presents tant la cuina com a la natura. No es pot escapar d'elles ni ignorar-les.
Fa pocs dies vam anar a collir maduixes a l’hort que té la tieta del meu home. No és per fer propaganda, però les maduixes del Maresme o les de Huelva no valen res comparades amb les d’aqui. Ja està, ara se m’enfadarà tota la penya, però ja ho he dit, ho havia de dir i és la veritat. Són conreades i deixades crèixer pel sol. Sí, sí, no és conya. El sol suec els deu anar més bé, com que va mig esbiaixat i s’allarga tantes hores fins el capvespre, no sé, no m’ho demaneu que no us ho puc explicar, però són boníssimes, tiren una mica a maduixeta de bosc. N’he congelat tres quilos. Com fardaré per Nadal amb un pastís de maduixes acabades de collir!
Tots els marges del camins estan plens de maduixetes de bosc. Aquí tenen un nom diferent es clar, les maduixes normals es diuen “jordgubbar” (homenets de la terra, gubbar = homenets terra = jord, en relació als enanitos o els follets que van vestits de vermell) i les maduixetes de bosc es diuen “smultron”.Em fa gràcia perque per nosaltres és com si fos la mateixa fruita però en versió petita i pels suecs una i una altra no tenen cap relació. Ara ja comencen també els nabius, ( blåbär, blueberry) i els cullen amb una mena de rasclet que es passa damunt la planta i pentina la mata recollint els fruits i deixant les fulles. Ès de lo més sofisticat. A mà també es poden collir amb la consequència que queden les mans tenyides de color vermell-lilós durant dies i dies. Després hi ha els gerds, els gerds grocs de l’àrtic, les mores, una cosa que diu vinbär que crec que és la grosella i que n’hi ha de vermelles i de negres. El famosíssim lingon, indispensable a la cuina sueca i que tradueixen com a “arandano rojo” ( si algú em pot dir el nom en català us ho agrairé molt!!!) i que acostuma a acompanyar els plats de carn o les mandonguilles. També tenen altres baies que mai havia vist com la tranbär, la krusbär i una planta que es diu fläder que no se que és exactament perque només n’he vist el dibuix però en fan begudes com sidra. La majoria d’aquestes baies tenen unes propietats absolutament miraculoses. Tenen un alt índex d’antioxidants i ajuden a combatre malaties i a estar sa i bo. El que als del sud ens dona el sol als del nord els hi donen els fruits del bosc. N’estic segura.

dilluns, 9 de juliol del 2007

En arribar: treure's les sabates

És molt important! Cal treure’s les sabates al rebedor de casa, i a tots els rebedors de totes les cases quan es va de visita. Aquesta no és una costum exclusiva de Suècia. Tots els països escandinaus procedeixen de la mateixa manera i jo diria que a altres paisos d’Europa també, sobretot a llocs on plou molt i el carrer pot estar moll o enfangat. Certament és una pràctica intel.ligent. Amb aquesta costum les cases no s'embruten ni la meitat del que s’embruten a Catalunya i Espanya. A més, en treure’t les sabates tens la sensació d’haver acabat la jornada i realaxr-te de veritat i desconectar. Per suposat a la canalla els encanta anar descalços. I a l'hivern amb la calefacció sota el parquet és molt agradable caminar només amb mitjons. Com que els mitjons es mostren tot sovint a les botigues hi ha un gran ventall de possibilitats mitjonils: llargs, curts, amb mosta, amb ratlles, amb borletes i llacets. Tot el que us pogueu imaginar. Quan vas de visita has de procurar dur uns mitjons decents, sense forats perque serà la primera cosa intima que hauràs d'ensenyar a casa de l'altra gent. Deixant a part el tema dels mitjons, i acostumats a treure's i posar-se un munt de roba al mateix lloc de la casa, les vivendes estan habilitades comodament amb aquesta finalitat, amb rebedors amplis amb molts penjadors i sabaters per a poder deixar abrics sabates, barrets i paraigües i el que faci falta.

dissabte, 7 de juliol del 2007

Vacances sota la pluja

Continuem de vacances amb un temps fastigós però no per això deixem de fer algunes de les coses que haviem pensat.
Dimecres vam anar a Kalmar, la pluja no va impedir en absolut fer la visita guiada al castell que és impressionant. Aqui veieu la cambra del rei, un dels millors espais del castell, tot i que el més espectacular és la vista exterior. Ens va agradar molt. La ciutat està bé, petitona, un centre amb molta vida comercial i agradable de passejar. Ahir vam anar a Jonköping, ... de compres ( no us dic el que vam comprar! Però es troba en aquesta botiga), de lunch, de fika a casa d’uns amics, de passeig pel moll del llac, que més que un llac sembla un mar, i finalment vam acostar-nos a Gränna. Un poble on l’únic que fan és uns caramels preciosos que es diuen polkagrisar i que la canalla es torna boja per ells. És un llogarret idil.lic petit i ben conservat a la vora del llac Vättern. Al mig del llac hi ha una illa habitada, Visingsö. Aquest llac és tan enorme que per mi s’escapa de la idea de llac, és molt gran amb onades i tot. I el més curiós és que no és el més gran de Suècia, una mica més a l’oest hi ha el llac Vännern que encara és molt més gran. Un país de grans dimensions!

dimarts, 3 de juliol del 2007

De cangur... del gos

Hem estat uns dies fora de casa. Ens n’hem anat al “pueblu”. A cals sogres. Però sense sogres... jeje. A cuidar el gos mentre ells estaven de viatge. L’entorn on viuen és molt bonic al final d’una de les badies més endinsades del Bàltic i tot i que ha fet molt mal temps hem passejat pel camp, amb l'excusa de treure el gos . Vam intentar anar a veure un “alce” però no hi ha hagut sort. Fa quatre anys que volto per Suècia i només he pogut viure la fama que té aquest bitxo. Encara mai la seva presència. Però hem vist cérvols, esquirols, i una parella de grues aturades enmig d’un camp. Són uns ocells migratoris que costen de veure a la Peninsula Iberica. Diria gairebé més grans que les cigonyes i aquesta parella tenia les plomes d’un color gris tirant a blau que impressionava.
Ha fet molt mal temps però tot i així hem pogut jugar a Kubb alguna estona i jo m’he tornat una jugadora passable, després de les pèssimes actuacions anteriors. El Kubb és un joc que diuen que ve de l’illa de Gotland, dels vikings, i vistes les peces i la seva simplicitat es pot endevinar que és un joc molt antic. Per si esteu interessats aqui us deixo aquest link.