
A l’escola hi ha un silenci absolut. Com que van tenir jornada de portes obertes el dissabte passat, avui han fet festa. També falten la majoria de professors i es nota molt que la màquinària d'aquesta institució només va a mig gas.
Jo estic cansada tot i que he treballat poc però és com si la mandra s’encomanés, com menys fas, menys tens ganes de fer.
M’espera un cap de setmana tranquil, amb en Marcel a casa del seu pare, aquesta nit i demà durant el dia, i diumenge ja ens inventarem alguna cosa.
La setmana vinent és festa. La setmana de l’esport, en diuen… i jo no em sento gens esportiva, la veritat. Moltes families s’en van de viatge, a esquiar aprofitant que encara fa molt fred i que hi ha neu a cabassos.
A Catalunya he llegit que és el primer any que s’ha instaurat la “setmana blanca” però crec que és a principis de març si no vaug errada. No sé si tindrà èxit, la meva opinió és que a Catalunya els pares, ja de per si, estan prou atabalats amb el què poden fer-ne de les criatures quan hi ha vacances a l’escola per Nadal, setmana santa, i a l’estiu o què fan amb ells a partir de les 5 de la tarda quan els toca treballar fins a les 7 o les 8. Esplais, cangurs i avis han d’estar disponibles com aquell qui diu a tothora per substituir el que una mala regulació del temps laboral ocasiona a moltes llars.
Ès el que menys aprecio de la meva terra, els horaris.
I és que això ja ho he dit massa vegades. Em començo a repetiiiiiiir. Cosa de l'edat.