Verduretes

Que a España/Catalunya la gent jove es droga molt és ben sabut. Aquesta és una de les pitjors coses que té aquest lloc si no la pitjor i més terrible de les lacres socials d’Europa. La droga destrueix a la persona i al seu entorn i allò que es diu que es comença
fumant i s’acaba punxant és en molts casos una realitat més que constatada, i no tan sols una cosa que es deia als anys 80 per espantar els adolescents. Avui a l’autobús dues noies de 18 o 20 anys
parlaven de la festa a la que havien anat el cap de setmana. Parlaven de nois que anaven col.locats, que (els nois) no coordinaven i que feien el ridícul perque quasi no s’entenia el que deien. Ho comentaven com si fos el més normal del món. Per elles és una situació habitual, normal. La mariahuana alenteix els reflexes, asseca la massa de conexió neuronal i per això els que fumen o han fumat molt tenen aquest tarannà falsament associat al “bon rotllo” i a la tranquilitat. No és que siguin tranquils i apacibles. És que són lents i el seu cap no pensa amb agilitat. Parlant clar: perden facultats. En aquest ambient pujarà el meu fill quan arribi a l’adolescencia... enmig d’aquesta falta de consciència de que drogar-se fa mal. És una de les pors més grans que tinc pel meu fill. Sé que un bon entorn familiar és clau perque els adolescent no caiguin en el pou de la droga, en males companyies, en ambients sòrdids. Però l’ús de substancies il.legals està tan generalitzat que no és cap garantía el fet de que a casa siguem gent com cal.

Una catalana a Catalunya

Em demanen com va per Catalunya. Doncs per Catalunya a mi em va bé, mooolt bé. Estic tan contenta d'haver tornat. Aquest blog ja no s'hauria de dir una catalana a Suècia perque tot ha canviat ara. Ara sóc una catalana a Catalunya. Una catalana a caseta.
El meu fill s'ha adaptat bé a l'escola. Una escola fantàstica on aprenen coses de veritat. No un pàrquing de nens com a Suècia on s'estan de l'any fins els 6 anys a la guarderia. Amb la de coses útils que aprenen quan són petits jugant i que els serveix moltissim per a la primaria!
Jo treballo des d d'Octubre, que és un gran qué! I visc molt a prop de la meva gran familia. Una ajuda impagable i valuosissima siguent mare soltera.
He reprès la meva vida social a poc a poc. Un cop assentades les rutines i l'organització d'una nova llar. I bé aqui estic, a punt per recomençar qualsevol aventura vital que em prepari el destí.

Umm..
El que no està bé és aquest país que cada dia ens porta disgustos a qui ens l'estimem i ens cau la cara de vergonya de constatar com de podrit està tot. La revolució, la de veritat, no arriba... i jo escèptica ja i incrèdula de tot dubto que acabi d'arribar mai.
Crec que estem envoltats de botiflers, de vividors, de sonsos, de gentussa xupoptera que l'únic que vol es escalfar la cadira.
Que la gent preparada i valuosa ha fotut el camp o està preparant les maletes i els que ens hem quedat o hem tornat anem fent la viu viu i paralitzats ens quedem admirant bocabadats i estupefactes com tot a poc a poc es va destruint. Un paisatje desolador per dins i per fora.