
No vaig veure Eurovisió aquest any, feien Short Cuts (Vidas cruzadas) a la tele, película que mai havia pogut veure i que la meva mare em va explicar una vegada i em va frapar, i per tant no em vaig perdre la peli i vaig deixar que Eurosivió rellisqués cap a la tele del dormitori on el meu home, com a bon suec, escoltava les diferents tonades europees. No sé ni qui eren els xavals espanyols que participaven. Conec més bé el pallasso suec ( és mig finlandés, i és diu Ola!!!) amb la seva cançoneta tonta i trasnotxada, que només de veure’l s’em posen els pèls de punta de la ràbia que em fa. A sobre, en acabar el concurs, el molt soca després d’haver fet el ridícul amb una puntuació penosa i com acostumen a fer tots els malperdedors, va esbombar a la premsa les seves opinions despreciatives desqualificant el ditxós festival. És molt fàcil criticar quan t’han donat pel sac. A mi m’agradaven els d’Andorra que no van tenir prou vots per anar a la final. Però...potser millor així... imagina’t que guanyen! a Andorra no hi cabrien per muntar un sarau com Eurovisió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada