divendres, 19 d’octubre del 2007

S'ha obert la veda

Ha començat la temporada de caça a Suècia i això significa moltes coses. Per exemple, la setmana passada un alumne meu va faltar dos dies a classe perque s'en va anar amb els seu pare de cacera. El noiet és un "follonero" nat i dels més xerraires i per mi va ser un alleujament tenir-lo fora un parell de dies. Quan ha tornat evidentment expirava un aire xulesc de pagerol ufanós que sembla talment que torni a classe un heroi de guerra. Com a minim, però com que porta l'etiqueta de bosquimà enganxada al front no fa les burrades que acostuma a fer per a cridar l'atenció, així serà per uns quants dies.... espero.
Les carreteres estàn plenes de cotxes amb matrícula alemanya, i és que venen amb peregrinació a la recerca de l'alce perdut. Els teutons estan obsessionats amb aquesta bèstia extranya, mansa i grandiosa, emparentada amb els cèrvids més petits. Resulta que antigament, fa cents d' anys anys, una gran supercifie d'Europa estava poblada per aquestes bèstiques de 700 quilos. Ara només n'hi ha a Escandinavia i Russia i diuen que se n'ha vist alguns a Polonia. El fet és que aquest bitxo és el símbol del paradís perdut pels alemanys. Jo el trobo molt graciós, té un cap extraordinariament gran i una cara simpàtica. Com de pallasso. La cosa és que els animals amb les batudes que es monten amb la caça de l'alce ( s'assembla molt a la cacera del senglar) queden totament desorientant i amb la seva fugida es llancen a les carreteres. Hi ha molts accidents, i els d'alce no són lleus. Un amic nostre va xocar l'hivern passat amb un cèrvol petit, segurament una daina, ho va passar malament perque a ningú li agrada matar una animal tan bonic, i el cotxe va quedar destroçat. Afortunadament no va ser més greu quan un pensa que les conseqüències podien haver estar pitjors. Però amb un alce tothom recomana que el millor és esquivar-lo ja que provoca molts morts. Les causes de mort per accident d'alce són extremadament violentes. Les estadístiques diuen que el conductor i el passatger davanter no moren per l'impacte sino perque l'animal queda encastat al vidre de mala manera i vol fugir. Intenta escapar com sigui. Els ocupants dels seients moren per culpa dels cops de les potes de l'alce contra les seves cares. Ha de ser horrible. La setmana vinent encara sera pitjor amb les vacances escolars de tardor. Quan tingui una altra estona us parlaré dels ossos . Mentrestant podeu mirar això si voleu.

7 comentaris:

Ingrid ha dit...

Ostres quina mort més bèstia! Buff, aquí patim de daines i sobretot de porc senglars que et poden destrossar el cotxe, ja que encara que no siguin gaire alts, són bèsties molt robustes.
Per cert, no es pot veure l'enllàs

Teresa ha dit...

Ja està arreglat. Ara ja es veu bé.

Anònim ha dit...

Holaaa

Nosaltres no venim a caçar, però som tres nois de 27 anys que vindrem pel pont del Novembre a estocolm... Ens voldries fer una mica de guia?
Merci!!

Teresa ha dit...

Hola Francesc,
Justament seré a Catalunya la setmana de tots sants i igualment No visc a estocolm. Visc a 350 Km. Però per una altra ocasió potser si.
Us recomano que visiteu Gamla stan (la part vella) , Ostermalm, El musei as, el palau reial, i el centre cultural Kultur Huset amb la Plaça Segerstorget. Es pot fer tot a peu. Si teniu temps i no fa molt fred aneu a Djurgarden a passejar.

formenteril ha dit...

i parlant de Alces i de Stockholm, vam comprar a Gamla Stan unes teles de alces, families de alces, de Heidi Lange!! un bon souvenir!! i és que és cert : són graciosos aquests bitxos.
De moment, però, tot i haver sortit de cacera fotografica per Suecia, no hem tingut la sort de veure'n cap!!

Anònim ha dit...

Doncs moltes gràcies!!

Suposo que ens agradarà molt i ens quedaran tantes coses per veure que haurem de tornar! ;)

Julio Sueco ha dit...

to be straight frank with you I had never came across the catalonian language until you appeared in my life. Every time I read your blog it never ceases to amaze me how easy it is to read this language while at the same time become befuddled at its multiple intricacies which make the language so unique. Add to the fact that I get to read your Swedish experiences in your own language and that I understand, for the most part, what you mean, suscitates joy unprecedented.

Tack för att du uppenbarade dig i mitt bloggliv ;)