
Despres hi ha les noies que són super rosses naturals que es tenyeixen de negre, el resultat queda molt extransy perque d’alguna manera el seu color afecta el tiny i moltes vegades veig noies amb el cabell blavós o verdós... definitivament lleig.
Però bé que s’hi pot dir en quant a gustos i preferències? A Catalunya jo m’he fet un tip de criticar les marujes morenotes que es tenyeixen rosses, i que els va creixent l’arrel negra sense adonar-se’n, o encara pitjor , les que es fan les metxes de zebra o de tigre, això si que és natural! que hi va haver un época que no es podia sortir al carrer sense contar-ne vint-i-cinc a cada cantonada. I després va venir la moda dels caobes. Totes les de comarques amb el mateix color. No sé si encara dura aquesta moda, ultimament no m’hi he fixat gaire, però juraria que encara n’hi ha alguna que no ha superat aquesta etapa i que mantindrà el color la resta de la seva vida. La qüestió és arribar a trobar una personalitat pròpia, o no?
Però bé que s’hi pot dir en quant a gustos i preferències? A Catalunya jo m’he fet un tip de criticar les marujes morenotes que es tenyeixen rosses, i que els va creixent l’arrel negra sense adonar-se’n, o encara pitjor , les que es fan les metxes de zebra o de tigre, això si que és natural! que hi va haver un época que no es podia sortir al carrer sense contar-ne vint-i-cinc a cada cantonada. I després va venir la moda dels caobes. Totes les de comarques amb el mateix color. No sé si encara dura aquesta moda, ultimament no m’hi he fixat gaire, però juraria que encara n’hi ha alguna que no ha superat aquesta etapa i que mantindrà el color la resta de la seva vida. La qüestió és arribar a trobar una personalitat pròpia, o no?
5 comentaris:
jajajaja. Com he rigut. Tens raó, jo tampoc entenc aquesta imatge de "gòtic" amb "lo" guapo que seria aquest noi al natural. Reconec que jo vaig caure a la temptació de fer-me metges rosses i em van quedar fatal. El meu color de cabell és tant fosc que qualsevol variació de color es veu massa artificial.
Això de "totes les de comarques" té mala lleeeet jajajaja...fa molt riure però és ben cert, als pobles les modes són implacables, s'imposen de manera rotunda i s'arrosseguen anys i anys. Sí, encara es veuen legions de marujes caobes anant a comprar a la plaça jijijiji
Al poble de la meva mare es va posar de moda portar el cabell curt com un home i tenyit de gris. Era molt raro anar pel carrer i en 10' creuar-se amb 5 clons de dones joves amb el cabell curt, platejat i de punta.
Pssst!! Que jo tot i que ara fa un any i pico que visc a Suècia, despres d'haver viscut 16 anys a Barcelona, originariment sóc de comarques. Vull dir que la mala llet és per a mi mateixa en tot cas.
Aqui tothom posant-se ros i aquests es posan morenos. Una demostració més de que sempre volem el que no tenim.
Jo sempre he tingut el cabell ros, de gran més castany claret i penso que ha estat una "putada": o morena o rossa pero ni blanc ni negre
juas juas juas! que bó allò de "amb aquesta carbonera que li han fotut al cap". Si es que els hi queda fatal! T'has fixat el que passa quan se'ls hi veu l'arrel? Al tenyir-se de moreno encara destaca més l'arrel rossa i sembla que siguin directament canes, queda tan horrible! Però que ens han de dir a nosaltres, si fem tot el contrari i no queda pas millor!
Bé, acabo de descobrir el teu blog, tot un plaer llegir-te!
Salutacions des del país veí!
Publica un comentari a l'entrada