dimarts, 22 de gener del 2008

Drets i llibertats

Aquest darrers dies no ha fet gens de fred a Suècia. Avui però la cosa canvia, al mati estavem a tres sota zero i fa poc començava a nevar. A veure si arriba l’hivern d’una vegada que això no és el que toca ara! Però és d’una altra cosa que us volia parlar. Del tabac. Molta gent a Espanya ja sap que alguns països europeus això del tabac és un tema tabú. Aquí el tabac està maleït. Fumar està restringit als domicilis particulars i a algunes arees específiques de llocs públics, i fins i tot a l’aire lliure, si és un parc infantil o al voltant d’escoles, no es permet fumar. Als restaurants no és gaire usual trobar una zona de fumadors. Fa uns anys hi havia zones de fumadors als pubs, però ningú s’hi volia estar, total que amb el temps alguns establiments les han eliminat del tot. Ni tant sols es fuma a les discoteques! La gent senzillament surt al carrer a fer el cigarret si és que no es poden aguantar. Com que la majoria prefereixen agafar un bon pedal a passar fred, doncs tampoc és tanta gent la que va entrant i sortint dels llocs per inhalar nicotina.
A mi aquesta insistència del govern en la protecció de la meva salut m’encanta. (Per que no hem d’oblidar que la raó per la que es fa és per a prevenir problemes de salut). Jo penso que les avantatges són moltes altres. Sobretot l’aire net. Tenir la sensació que entres a un lloc on no hi ha oxigen és molt desagradable. Però m’agradaria molt més que no es pogués fumar a Espanya. En primer lloc perque són molts els menors d’edat que acostumen a entrar en aquests llocs o bé amb els amics o amb els seus pares, la gent surt en familia, surten al vespre, a la tarda, i les cafeteries són les que són, tothom va a parar al mateix lloc, el paio amb el caliquenyo i la mare amb els nens per berenar un cacaolat i un crusan. En segon lloc perque els que no tenen un hàbit perjudicial per la salut tenen el dret de quedar-se al marge d’aquests efectes, i en darrer lloc i per mi superimportant, la sensació atmosfèrica del bar amb fum de tabac mesclat amb el marro del cafe i el caliu humà és perjudiacial també pel benestar dels narius ( encara que no inhal.lis el fum, cosa que no pots deixar de fer mes de trenta segons, la olor s’enganxa a la roba i als cabells). Quantes vegades us ha tocat seure ( al bus , al metro, al cine, al futbol...) al costat d’algú que té una aureola que empudega a deu metres de distància? Doncs així acaba un després de mitja hora al cafè del barri! La gent vol anar neta i pulida i no fent pudor de tabac. Jo ho vull, si més no.
Per Nadal a Catalunya vam sortir varies vegades a prendre alguna cosa, a fer un cafe, a esmorzar o a berenar. Era impossible trobar un local sense fum. Impossible. Era obrir la porta i aquella bafarada pudenta em tirava enrera, els meus amics i familiars de Catalunya, ni s’en adonaven d’aquell tuf. I jo quan vivia a Catalunya tampoc. Era com si diguessim “olor de bar”. En realitat no és olor de bar, és pudor de bar espanyol carregat de fum i amb mala ventilació. El cas és més escandalós si tenim en compte que jo sóc exfumadora ( vaig fumar durant uns quinze anys), tot i que he de reconèixer que en la meva època més compulsiva de fumadora mai vaig passar del mig paquet diari, (i ara molts diran que això no és fumar!) però desde que m’he acostumat a l’aire sense fum s’em fa molt difícil estar en un lloc on es fumi, més que pels efectes nocius ( més nocius ara encara perque no estic sola en el meu cos) per la pudor insoportable. Deu ser que, a més a més, el tabac és de mala qualitat perque el tabac de pipa, per exemple, té un perfum molt més agradable. No sé.
Em costa d’entendre com la gent s’ha deixat véncer en aquest aspecte. Qui hi surt perdent és la societat, les persones. Es van reproduint uns patrons que són dels anys cinquanta, de pais pobre i miserable ( de cafe i tabac per matar la gana). La llei antitabac i la manera de que tot continui igual ha set un desastre: fracàs total. Amb això sí que Catalunya és un pais endarrerit de debo. Des d’aquí és veu tan poc modern que es fumi a tot arreu. El primer que pensa un suec a l’aeroport i veu tot déu fumant: pais sens lleis, anarquia , la gent fa el que li rota. I una mica és així. La cosa està en que a Suècia es veu poca gent fumant, la majoria utilitza el tabac en forma de rapé, que ja us explicaré un altre dia, però es clar que n’hi ha de fumadors convencionals, fumen a casa seva, moltes vegades al balcó!!. I com en tot, el que fuma a Suècia fuma molt! Recordeu que els suecs no tenen limits oi? doncs amb el tabac igual. Només que els fa tant de mal als pulmons com a la butxaca. I el millor de tot, la discussió entre fumadors i no fumadors ( qui té més dret a què, qui ha de respectar a qui...) no existeix. No hi ha tema. Mort i enterrat.

7 comentaris:

juditH Estradé ha dit...

Jo opino igual que tu, no m'agrada gens l'olor a tabac. Per sort, aquest any aquí a Alemanya entra en vigor la prohibició de fumar en tota mena de locals on hi puguin entrar menors, la raó és la seva protecció i aquí la llei és la llei, tot i que, és un país on hi ha molts fumadors.
Ja tinc ganes de poder anar a la meva cafeteria preferida i poder olorar el cafè sense sortir amb la jaqueta i els cabells fent pudor a tabac.

Kuroi Neko ha dit...

Ai, Teresa, jo seria feliç també si estigués prohibit fumar als locals (bars, restaurants, pubs, discoteques, etc) de l'estat espanyol. La llei antitabac és una farsa. Et puc assegurar que a banda que les mesures són insuficients (els locals de menys de 100m2 poden triar si permeten fumar o no, per tant, tots trien que sí,i els de 100m2 o més han d'habilitar zona de fumadors), els que tenen l'obligació de fer zona de no fumadors, s'ho passen pel forro. Però literalment. Jo vaig estar a un bar-restaurant que estava al costat de la feina on treballava i hi havia un rètol que clarament deia que estava prohibit fumar. Doncs ale, tothom a la barra fent-se la cigarreta. I jo que m'havia demanat un entrepà per dinar, vaig i li dic a la cambrera si estava permès fumar i em diu (amb el rètol de prohibició davant!!) que fumés, que no passava res. I aleshores li dic: Està prohibit! Si teniu un rètol que ho diu. I va i em diu que ella no podia dir-li als clients que no fumessin. A la qual cosa li dic jo que si li queia una multa, eren 60.000€ que havia de pagar, que si li feia gràcia. I ella que em diu que la multa la paga el client, no ella. Jo flipant... Vaja, que em vaig quedar amb ganes de denunciar-ho a un inspector de sanitat, però mira, no ho vaig fer perquè vaig sentir totes les mirades acusadores dels fumadors de la sala i ho vaig deixar estar. Vaig estar idiota per no haver-ho denunciat, ho sé...

... ha dit...

Hola Teresa!
Jejeje, conec bé el sentiment de rebuig cap als "antros" fumats. Nosaltres vam "cometre l'error" de només anar a llocs lliures de fum quan va entrar en vigor la llei. S'ha de dir que se'ns va reduir moltíssim el ventall de llocs on anar, però tot i així ho vam fer. I bé... aquí a Suècia sentim la olor de tabac d'algú que està fumant a uns 20 metres... i ja ens molesta! imagina quin Nadal hem passat nosaltres també, hehehehe.
Per cert... em sembla que aquí no pots fumar a casa teva si és de lloguer, am I right?
Petonets!!

Anònim ha dit...

Doncs jo també n'estic farta del fum a Barcelona.

Vaig viure un temps a Suècia, i com tu dius, era una meravella tornar a la nit d'un pub i que la roba no fes pudor, els cabells tampoc... Quin gust!

Ara visc a Alemanya i és un entremig. En general està prou bé, però encara hi ha uns quants llocs on es pot fumar, i acabes amb pudor...

Kuroi Neko ha dit...

Sí, la pudor és el pitjor... Arribar a casa i olorar la roba, els cabells, tot. Tot fa pudor de tabac. Per no parlar de qui té ulls sensibles i li plora la vista. És horrorós :(

Anònim ha dit...

Aquests dies a Barcelona han estat un infern...Tot i que a Colombia no hi ha una llei anti tabac com la de Suècia, hi ha molts menys fumadors i son molt més respectuosos que a Espanya. Em vaig quedar parada per Nadal. A Espanya es escandalós el que s'arriba a fumar.

Nottinghill ha dit...

Doncs si...quan estava embarassada i anava a les reunions a la feina (ja fa 4 anyets) tothom fumava en un espai petit. Al final, vaig tenir que dir que o es deixava de fumar o marxava de la reunió. Va ser patètic. Ara a la feina no es pot fumar pero hi ha algú que es salta la llei "a la torera".
Es un païs de fumadors i maleducats, tot es barreja.