Un dels grups que tinc en una escola havien d’escriure l’altra dia el full d’autoavaluació. En aquest paper jo vaig preparar algunes preguntes que ells havien de respondre sobre el seu desevolupament de l’assignatura, si creien que milloraven, si treballaven bé amb els companys... i també podien fer comentaris generals de la classe o el professor. Una de les alumnes va escriure que jo era “mysig”. Aquest terme és un terme molt suec que s’utilitza en moltes ocasions per a decsriure més que tot un ambient, un espai, una sensació, pero jo encara no havia sentit mai que algú ho utilitzés per a descriure una persona! En català seria com “acollidor”,”càlid” , “íntim”, però és bastant difícil de traduir.
El que és més sorprenent de tot és que l’alumna pertany a un dels grups que han estat i continuen sent més difícils enguany. Per això s’em fa estrany que aquesta noia hagi pogut veure en mi aquesta “qualitat” ja que només entrar a la classe amb els energumens és com una lluita constant abans no es pot aconseguir una atmòsfera de pau i poder ensenyar-los quatre tonteries als joves. El que compta per a mi és que com a mínim l’adjectiu que m’ha posat és molt positiu i amb això jo ja em dono per satistefa.
Vaig observar en les seves respostes que la majoria dels nois que tenen un munt de problemes en l’aprenentatge, problemes del tipus que no retenen els coneixements, o que no saben treballar sense l’ajuda constant del professor ( Ep! que tenen 13 i 14 anys, no són nens de pàrvuls), o que no es concentren, no escolten o que es passen l’estona xerrant amb el vei, aquest són es que tenen millor autoestima, i els que tenen una visio de la realitat completament desviada. Els que als examens han tret pitjor nota, es a dir que no han aprovat, amb resultats penosos, responien que es posarien un excelent com a nota de curs. Toma ya! I en canvi, algunes de les noies que han tret notes absolutament brillants, amb excel.lents a l’examen, escrivien en la resposta que potser mereixerien un notable. Molta modestia per part de les noies, i molta xuleria per part dels nois. També hi havia noies que no han tret resultats molt bons però han estat sinceres i han respost amb el que quadrava amb la realitat, i algun dels nois que han tingut bones notes tambe. Però és realment curios com els que son un autèntic desatre es consideraven els reis del mambo equiparant-se amb alumnes que estan a anys llum d’ells, pel que fa a nivell de coneixements. El món està ple de fantasmes, i pel que sembla comencen ben aviat.
El que és més sorprenent de tot és que l’alumna pertany a un dels grups que han estat i continuen sent més difícils enguany. Per això s’em fa estrany que aquesta noia hagi pogut veure en mi aquesta “qualitat” ja que només entrar a la classe amb els energumens és com una lluita constant abans no es pot aconseguir una atmòsfera de pau i poder ensenyar-los quatre tonteries als joves. El que compta per a mi és que com a mínim l’adjectiu que m’ha posat és molt positiu i amb això jo ja em dono per satistefa.
Vaig observar en les seves respostes que la majoria dels nois que tenen un munt de problemes en l’aprenentatge, problemes del tipus que no retenen els coneixements, o que no saben treballar sense l’ajuda constant del professor ( Ep! que tenen 13 i 14 anys, no són nens de pàrvuls), o que no es concentren, no escolten o que es passen l’estona xerrant amb el vei, aquest són es que tenen millor autoestima, i els que tenen una visio de la realitat completament desviada. Els que als examens han tret pitjor nota, es a dir que no han aprovat, amb resultats penosos, responien que es posarien un excelent com a nota de curs. Toma ya! I en canvi, algunes de les noies que han tret notes absolutament brillants, amb excel.lents a l’examen, escrivien en la resposta que potser mereixerien un notable. Molta modestia per part de les noies, i molta xuleria per part dels nois. També hi havia noies que no han tret resultats molt bons però han estat sinceres i han respost amb el que quadrava amb la realitat, i algun dels nois que han tingut bones notes tambe. Però és realment curios com els que son un autèntic desatre es consideraven els reis del mambo equiparant-se amb alumnes que estan a anys llum d’ells, pel que fa a nivell de coneixements. El món està ple de fantasmes, i pel que sembla comencen ben aviat.
4 comentaris:
Hola Teresa!
M'ha fet molta gracia el post. Diguem que jo vaig ser un d'aquests piltrafilles que descrius i crec que vas cometre un error. L'autoavaluacio esta molt be fer-la, pero les opinions haurien de ser anonimes. Com a expiltrafa, diria que aquests xavals no son tontos, no se si m'entens...
Jo vaig tenir un profe que feia lo de l'autoavaluacio i demanava que l'autoavaluacio es fes del 1 al 5. Si coincidia o era inferior amb el que ell creia , guanyaves un punt extra, si no i era superior al seu, un punt menys. D'aquesta manera la gent era mes sincera.
Salut!
Veig que el perfil d'alumnes és igual arreu Europa. Com t'ho fas per mantenir l'ordre i que t'escoltin quan expliques? Jo hi ha voltes que ja he hagut de posar-me borde i amenaçar-los directament amb càstigs o faltes perquè em facin cas.
Hej Jättebra! Les opinions no poden ser anonimes perque aquests documents jo els entrego al tutor i els alumnes juntament amb el tutor escriuen dins el sistema informatic de l'escola exactament el que lls han escrit , o sigui la seva opinio sobre el seu nivell i proces d'aprenentatge, es a posteriori, que els profes de cada assignatura podem verificar sobre el paper abans de que arribi als pares si el que has escrit s'acorda a la realitat.
Jo se que alguns del xavals no son tontos i amb bons estimuls i compromis de treball tots poden arribar a treure molt bons resultats, pero em fa gracia que els que son mes desastrosos es considerin supercraks d'espanyol, quan estan a la cua de la classe...
Hola! Potser el que passa és que volen fer la gracieta. Saben perfectament que no tenen ni idea del que has explicat, però per fer el "jijijaja" fan l'enquesta per riure.
Publica un comentari a l'entrada