dissabte, 16 de maig del 2009

Aprenent a parlar

Fa molt que no actualitzo. Sóc un desastre. Mentre sóc fora de casa em venen mil idees i mil temes per escriure al meu bloc, però mai les apunto i després s’em obliden com si s’ho endugués el vent.
El vent. Quin vell amic-enemic retrobat cada primavera aqui a la costa del Bàltic!! És un element traidor que quan llueix el sol et fa sortir més nu que vestit i que un cop ets fora es fa notar amb la seva fredor maligna i la seva força de 35 nusos. Uff quina rábia que em fa.

Però no era només d’això que volia escriure avui. Aviat en Marcel farà un any, falta un mes i mig, i encara no arribo a entendre del tot com de depressa passa el temps. Amb una mica de sort a finals d’agost potser que comenci a treballar i a poc a poc començarà una nova rutina. En Marcel passarà més temps amb el seu pare que amb mi i ara que ha començat a tenir certa familiaritat amb el català segurament es desestabilitzarà amb el suec dominant del seu pare i de l’entorn. Quan anem a comprar o a la “guarderia oberta” tothom parla suec, jo em veig obligada a parlar suec amb la gent tot i que procuro dirigir-me a en Marcel en català.
Per ell la situació és normal perque és el que ha viscut sempre fins ara però sóc conscient que els dos sistemes fonètics que està aprenent són més complexos que si no pas es limités a un de sol. Em comença a preocupar la manera com apren a parlar, ara només diu "mama", fa sons i s’expressa amb onomatopeies, que li encanten i el deixen (a ell, i als del voltant) plens de babaies i escupits. Quan comenci a barrejar vocabulari suec i català i gramàtica sueca i catalana pot ser molt divertit d'escoltar i quasi impossible de comprendre. Esperem que tingui prous recursos expressius per fer-se entendre encara que sigui amb mímica i el llenguatge de gestos universal.

9 comentaris:

formenteril ha dit...

s'en surtirà d'alló més bé....és màgic aixó d'aprendre a parlar!! i el que és màgic també és la capacitat de mares i pares de entrendre'ls quan parlen el seu idioma!!!

ferminrr ha dit...

Teresa, he estat buscat per la web i necessito la teva ajuda.

No et conec peró em caso en dos mesos i una convidada és sueca; i m'agradaria fer-li les minutes del casament en suec.

No conec ningú que ho pugui fer.

En saps d'algú?

El meu mail és: love_music_sun@hotmail.com

Merci!!

Cristina ha dit...

Els nens bilingües , pel que jo sé, tenen la gran virtud de tenir dues llengües pròpies. Això dona un munt d'avantatge sobre els altres. D'entrada aprenen abans que la paraula que defineix un objecte és arbitrària. Vull dir que no és una caràcteristica de l'objecte, com poden ser-ho el color i la forma. Per l'altre banda, els dona una molt bona predisposició per aprendre altres llengües, ja que el ventall fonètic del que disposen és molt més àmpli que el de les persones monolíngües. A més, tenir un contacte tant íntim amb dues cultures fa que les persones siguin molt riques en experiències, i en tolerancia. O sigui que felicitat per poder donar aquestes circumnstàncies tant faborables al petit!!!
Salut!!

Anna ha dit...

Tranquila, ja veuras com el Marcel s'espavila la mar de bé. Sobretot si aneu baixant cap a Catalunya sovint. La Julia sempre ha tingut més contacte amb el suec, pero tambe parla catala la mar de be, amb una mica d'accent ;-)I l'Elna de moment no diu gran cosa, la veritat és que se'ns esta fent llarga l'espera...
Petons,

Anna

Ingrid ha dit...

Jo tinc una amiga que te dos nens guapíssims amb el seu home que és japonés. I han estat viatjant per tot el mon visquent d'un lloc a l'altre. Les converses entre ells són molt divertides: català-castellà-anglès i alguna cosa en japonés.
Els nens són esponges.
Ja farà un any? quan de temps!

Núria ha dit...

Sí, estic totalment d'acord amb la Cristina. Els nens que tenen dues cultures tenen la ment més oberta. Em presento, sóc la Núria de Vic i tinc una nena de cinc anys (exactament igual que la Martina) i un nen de dos, i el seu pare és anglès.
Allò que parles que et sents com obligada a parlar amb suec al teu fill si hi ha altre gent, doncs, en Howard (el pare dels meus fills) els hi parla sempre amb anglès sense sentir cap mena d'obligació ni vergonya. Si la gent és sensata ja ho entén, sinó no val la pena relacionar-s'hi.
I ara parlo de la meva experiència, els meus fills passen més temps amb mi i senten molt més català (avis, escola, amics, etc.) i molt poc temps amb el seu pare (mira, què hi farem, els horaris de professor d'anglès són una mica extensos) però la gran de 5 anys parla l'anglès perfectament de la seva edat i sap diferenciar completament les dues llengües i les dues cultures i fins i tot fa de traductora a les dues àvies.

Si m'ho haguessin dit no m'ho hauria cregut.

En el nostre cas sembla que el català no ha desestabilitzat l'anglès. Això sí, quan l'aprenen comencen més tard i passen etapes com per exemple: la de 5 anys va passar una petita etapa que no volia parlar anglès i ara n'està molt orgullosa de ser mig i mig com diu ella. Ara bé, cada any anem dos cops a Anglaterra i a casa veiem gairebé exclusivament la tele anglesa.

Aquesta és la meva experiència sobre el bilingüisme i crec que ha estat i, sobretot, serà molt positiva i excepcional tenint en compte que tenir dues cultures fa a les persones molt més receptives als canvis i els facilita l'adaptació a diferents entorns.

Espero que continuïs escribint la teva experiència al teu blog que a partir d'ara aniré seguint.

Fins aviat i salutacions

Núria

salvador ha dit...

La meva neta gran que esta en la mateixa situació que el teu fill parla un català que dona gust sentir-la. La petita nomès te una any i mig però no tinc cap dubte que farà el mateix. Anims que te'n sortiras.

raquelsuma ha dit...

Hola Teresa:
sóc una mare com tu amb nens que aprenen a parlar. M'agradaria que em donessis la teva opinió sobre el que s'ha fet a Catalunya de donar el 100% de les assignatures en català. Et pregunto a tu per que ets professora, ets catalana, i sobretot coneixes un sistema educatiu que es bilingüe. Tinc moltes dubtes i busco informació que em permeti fer-me una opinió sòlida del tema.

El meu correu electrònic és: raquelsuma@gmail.com

a reveure

montserratqp ha dit...

Hola Teresa....

encara no sé ben bé com he arribat al teu blog però aquí estic i a més quan he llegit el teu post...aaaai, quines coincidències...Sóc una catalana vivint a la punteta sud-oest d´Irlanda amb un fill de 13 mesos que es diu Marçal (tu almenys no tens el problema de la Ç!!!). Amb el meu home acostumàvem a parlar espanyol però vai proposar que quan el Marçal neixés parléssim només català i anglès...per allò que tres llengües són massa...

Just la setmana passada estava tota concentrada en trobar videos (de CDs amb cançonetes ja en tinc) en català...Hem de procurar que el català no sigui només la llengua de la mare i d´alguns amics a l´Skype....

I jo sempre li parlo en català (el meu anglès és més aviat justet)malgrat estem davant d´altra gent...

UUiii t´he de deixar que avui fa sol i no plou i vull sortir...

M´agradaria, si et ve de gust, que estiguéssim en contacte....

montserrat