divendres, 2 de març del 2012

Una catalana a Catalunya

Em demanen com va per Catalunya. Doncs per Catalunya a mi em va bé, mooolt bé. Estic tan contenta d'haver tornat. Aquest blog ja no s'hauria de dir una catalana a Suècia perque tot ha canviat ara. Ara sóc una catalana a Catalunya. Una catalana a caseta.
El meu fill s'ha adaptat bé a l'escola. Una escola fantàstica on aprenen coses de veritat. No un pàrquing de nens com a Suècia on s'estan de l'any fins els 6 anys a la guarderia. Amb la de coses útils que aprenen quan són petits jugant i que els serveix moltissim per a la primaria!
Jo treballo des d d'Octubre, que és un gran qué! I visc molt a prop de la meva gran familia. Una ajuda impagable i valuosissima siguent mare soltera.
He reprès la meva vida social a poc a poc. Un cop assentades les rutines i l'organització d'una nova llar. I bé aqui estic, a punt per recomençar qualsevol aventura vital que em prepari el destí.
Umm..
El que no està bé és aquest país que cada dia ens porta disgustos a qui ens l'estimem i ens cau la cara de vergonya de constatar com de podrit està tot. La revolució, la de veritat, no arriba... i jo escèptica ja i incrèdula de tot dubto que acabi d'arribar mai.
Crec que estem envoltats de botiflers, de vividors, de sonsos, de gentussa xupoptera que l'únic que vol es escalfar la cadira.
Que la gent preparada i valuosa ha fotut el camp o està preparant les maletes i els que ens hem quedat o hem tornat anem fent la viu viu i paralitzats ens quedem admirant bocabadats i estupefactes com tot a poc a poc es va destruint. Un paisatje desolador per dins i per fora.

7 comentaris:

Ingrid ha dit...

Hola!!! M'alegro que estiguis bé!!! i tens raó, la sensació és de que aqui campi qui pugui i que cadascú s'espavili sol.

Montse ha dit...

Hola!!
Ja veig q estàs molt bé! Et segueixo des de fa temps. Sembla que la teva estada a Suècia no ha estat gaire positiva. Sempre he idealitzat aquest país i em fa l´efecte q m´hi podria trobar molt a gust. Parlo sense cap experiècia personal, simplement pel que llegeixo. Em sobta aquest comentari negatiu de la guarderia..
En fi, salutacions i que segueixis així de bé.
Montse

... ha dit...

Potser nosaltres som dels que vam marxar fa temps,ara ja fa prop de 5 anys, i després de l'any a Linköping aquí a Califòrnia hi estem prou bé. Trobem a faltar la nostra gent, per descomptat, però la situació allà no convida gens a tornar... una pena...

montserratqp ha dit...

Me n´alegro molt, Teresa. M´encanta la primera part del teu escrit...la darrera, realment, provoca molta tristesa....jo també sóc de les que no vol pensar però pensa que la revolució no arribarà mai.

Anna ha dit...

Teresa! Quina enveja poder estar prop dels teus, parlar la teva llengua, gaudir d'un clima agradable... La segona part del teu post és la que frena la tornada: quina mandra! Penso que quan has viscut a diferents països, te n'adones més ràpid de les coses positives i negatives dels altres.
Petons!

Cristina ha dit...

Contents de que siguis aprop i a recé!
quan als canvis.... o no perdaria l'esperança, hi ha gent que es mou per que les coses caniin. Com a mínim, els que ens ho mirem, els hauriem de recolzar. Els canvis son lents!! i fan por, però també il·lusionen, i és aquí on ens hem d'agafar!!!

Abraçades!!

nerona ha dit...

Hola Teresa!! Me n'alegro que estiguis bé per Catalunya, aprop dels teus i que el teu nen també s'hagi adaptat!

Llàstima de la situació que hi ha a Catalunya i Espanya! Espero que aviat (tot i que ho dubto) canviï! Això fa que ni em plantegi tornar de moment!! Aquí tinc feina, baixa maternal llarga... una cosa impensable a Catalunya!

Continua escrivint, tot i que ara siguis una Catalana a Catalunya!!!

Fins aviat