Bar de Tapes

Els meus alumnes són molt curiosos, jo diria que tafaners. Sempre em pregunten, que què penso de Suècia, si m’agrada viure aqui, si no estaria millor en una ciutat gran... Ho troben extranyíssim que m'agradi viure a Suècia. I sempre els dic el mateix: he viscut quasi divuit anys en una ciutat gran i en vaig quedar tipa.
Abans de venir a Suècia estava molt estressada per la gran ciutat, els horaris tan llargs, les distàncies curtes que es feien en estones llarguissímes. Era molt i molt pesat. Els explico que Barcelona, és una ciutat perfecta per a ser-hi com a turista ( si no els roben), però que per viure-hi, si has de treballar i fer la vida familiar normal, no. A no ser que tinguis molts i molts diners i no hagis de treballar amb horaris definits ni de conduir per la ciutat. Bé aqui hi hauria matisos, i segur que molts em criticaran. Els dic que la ciutat on visc ara és ideal per a tenir una vida sense estrés i al mateix temps tenir-ho més o menys tot a l'abast. Una rèplica de la meva ciutat natal però en versió minimalista.
Ahir vam preparar Tapes. Els van encantar. Vam fer-ho senzillet perque tampoc és plan d’oferir la carta del Taktika Berri a la classe, oi? però va quedar molt bé. I els alumnes molt contents. Us deixo les receptes. http://laprofedeespanol.blogspot.com/

Katarina

Fa uns quatre anys quan vaig veure per primera vegada aquesta presentadora de la televisió sueca em vaig quedar literalment bocabadada. La vaig trobar tan guapa! És una bellesa clásica, eterna, com el perfil de la Nefertiti o quelcom semblant. És molt guapa de veritat. A més la Katarina Sandström no és només extremadament bella, és una periodista molt seriosa que té la més alta credibilitat com a locutora de noticies i que amb la seva joventut ja ha guanyat diversos premis periodistics de prestigi.
Diu que quan era petita volia ser sacerdot però que al final el seu interés per contribuir en la societat es va concretar amb el periodisme, quina sort que la seva imatge no s’ha quedat en una esglesia i l’ha utilitzada de manera la podem veure alguns milers més de persones més.
El seu nom és d’allò més suec però en canvi ningú diria, encara, que és el prototipus de bellesa sueca. Més aviat de bellesa somalí o etíop peró no sueca. És adoptada per una familia sueca desde molt petita i té 33 anys. I quan algun tio pesat li pregunta si no tindria pas una germana bessona per ell o pel seu amic, germà o parent l a Katarina no té més remei que contestar que sí que en té una. Quines coses.

Gent rara

Jo l’he batejada com la iaia heavy, aquesta dona de més de 70 anys que és cada dia al gimnàs. No falla. Cada dia que hi vaig coincideix que ella també hi és o s’en va o arriba. Cada dia, cada dia.
La iaia té una pinta tremenda. Peró segur que está més en forma que jo. Amb tant d’entrenament!
L’haurieu de veure: sempre porta una gorra vermella, una samarreta de màniga curta també vermella i uns pantalons pirata i una munyequera. Els braços plens de tatuatges molts grans i el troç que se li veuen de les cames també. Porta no sé quantes arracades a les orelles i li falten moltes dents. En conjunt fa una impressió d’allò més estranya.
Avisin-me abans de convertir-me en quelcom semblant.

Entrevista de feina

Per a fer-vos una idea de lo cutre que és un dels instituts on faig classe us explicaré com va ser l’experiència de l’entrevista que vaig tenir amb el director, l’estiu passat, quan em vaig presentar com a candidata per a ser profesora d’espanyol. Algunes de les meves amigues ja conèixen l’anècdota però d’altres potser no.

Bé, doncs m’en vaig cap a l'entrevista, jo amb els meus títols, amb el meu currículum i amb una presència cuidada i estudiada (fent especialment pinta de profe) i em planto a l’edifici on se suposa que era l’escola. Però resulta que l’escola encara no havia estat estrenada i tot just estaven fent obres i renovant les dependències. Entro i em trobo un tio parlant un suec molt estrany que em diu que el director està al pis de dalt pintant. Jo li dic que tenia una entrevista amb ell i s’ofereix per anar-lo a buscar mentre jo l’espero en una mena de vestíbul. Al cap d’un moment baixa per les escales un individu d’uns 48-50 anys ros surfero tenyit i amb només unes bermudes de càmping i unes xancles. Era el director de l’ Institut. Vaig flipar. Però la cosa no s’acaba aqui. El tio em va fer l’entrevista durant més de mitja hora assegut en un despatx amb els peus sobre la taula i amb les bermudes de camping i res més. Jo no sabia ni on mirar i em resultava tant incòmoda la situacio, o més que incòmoda anormal. Peró ell tan tranquil. Penso que, durant els vuit mesos que ha estat en aquest edifici encara du simbòlicament les mateixes bermudes de camping posades i no se les ha tret per res. Així van les coses per allí. Fent remiendos amb els pobres estudiants.

Ès el de la foto, només que aquí va vestit.

Mariam

Una noia que ve a la meva classe de suec és refugiada de guerra. És kurda d’Irak i fa quatre anys que va arribar a Suècia. El seu pais está en guerra i la seva zona és de les més perilloses. Té 25 anys però el seu passaport i tots el documents diuen que en té 23. Es veu que allà inscriuen a la canalla quan els dona la gana, o quan hi pensen , però també em va explicar que les families ho fan esxpressament amb les nenes, d’inscriure-les molt més tard. Com que hi ha tants problemes politics les filles són les víctimes de les venjances, dels conflictes entre els homes i dels pactes no acomplets. Però si la filla és massa jove llavors la respecten i no se l’emporten com a botí. Vaig entendre doncs perque a tothom li interessa que la filla sigui més petita del que en realitat és.
Aquesta noia va viure abans d’arribar a Suecia molts mesos a les muntanyes de Kurdistan, amagada, sense casa, sense aigua corrent i sense quasi res per menjar, en tendes i en plan supervivencia. Els seus germans estan implicats politicament i els oponents buscaven/busquen qualsevol membre de la seva familia per fer-los mal o directament matar-los.
M’ha explicat que durant els tres primers anys de ser aqui ha tingut malsons cada dia i que rebia tractament. No m’estranya. Ara està casada amb un dentista kurd i té un nen d’un any. Ahir en sortir de classe la vaig acompanyar al seu cotxe. Quan girava em va saludar amb la ma desde dins el seu Audi 6. Desde fa un temps ja no té més malsons.

Més ferralla

Sobre el que explicava l’altre dia dels alumnes que no fan ni brot. Jo em pregunto com deuen ser els pares, si els fills son així? Jo crec que els envien allà per passar l’estona, perque estiguin ocupats perque en el fons a casa seva encara molesten més i els seus pares tampoc els aguanten. I els hem d’aguantar nosaltres.
Bé, no vaig acabar d’explicar què passa quan entro a la classe on seuen els alumnnes a les fosques jugant a jocs de guerra acribillant-se amb els seus respectius ordinadors. Doncs els demano molt educadament, si tenen l’amabilitat de deixar la sala perque la necessito per la classe d’ espanyol. I vigilant que no es rebotin, perque si no, ja l’ hem fotut, que em puc esperar qualsevol cosa. I és que els molt capullos ja ho saben de sempre. Però cada setmana és igual. Ja estic cansada de tanta comèdia i a sobre la majoria de dies, l’aula està feta un fàstic. Amb papers i llaunes semi-buides a sobre la taula, amb capses de snuss tirades (ja us ho explicaré el que és), restes de menjar, amb una pudor d’hormona adolescent que mareja. He d’adecentar la sala minimament i ventilar-la perque després venen els pobres alumnes d’ espanyol, que aquests són molt més normalets (... tinc un gòtic, una lesbiana, una depressiva, un que no ve mai, i tres que semblen bones nenes tot i que dues no s’enteren gaire), i es troben aquella cort de porcs cada dimarts i cada dijous. I és que aquest institut és el pitjor de tota la comarca, no pels alumnes , ( tot i que l'index de fracassats escolars és elevat) sinó per la direcció, que és inexistent, ok és existent però l'ordinador del seu caparró està sempre apagat, o igual és que té un virus.

Però que hi farem, “La vida és així: ens hem d’enfrontar a coses que no sempre són agradables”. Ui aquesta frase és clavada a una que podria haver dit la Bree de Desperate Housewifes...És que sóc una seguidora de la serie.

El germà pitit

El meu germà petit és un crak. Sí , si, crec que és el membre més espabilat de la meva familia i el que s’ho passa més bé. En primer lloc perque va nèixer molt més tard que la resta de germans i aquesta posició ja li dona molts privilegis, i si no que li preguntin a la meva germana que va tenir el privilegi de ser-ho fins que el més petit va arribar i després se li va acabar la vicoca!
Segon lloc és un crak perque és estudiant. Sí. Ai! Algú la recorda la vida d’estudiant? Anar a classe a la facultat, escoltar els profes amb els seus rotllos, sortir els dijous per Barcelona, quedar amb els amic tot el dia per fer coses, el que sigui encara que sigui no fer res, seure en un banc i mirar la penya. Parlar de tios, anar a concerts, anar al Zara, mirar el culebron i discutir durant tres hores amb les amigues de que anava en realitat el culebron, criticar el profe, anar al Zara, ah que ja ho he dit, anar als encants i comprar lo més raro del món però com era molt barat doncs és igual, tornar al Zara....
Bé doncs el meu germá petit fa tot això però en tio i enlloc dels anys 90 als anys 2000. Per això l’envejo molt de manera molt sana encara que el que fa ell i el que feia jo no s’assembla gens segurament.
En tercer lloc és un crak perque la setmana passada el tio tenia entre les seves mans (per raons inexplicables ) tres entrades per anar a veure el Barca-Madrid i ell que mai ha estat al Nou Camp i que deia que potser li faria il-lusió, doncs enlloc d’anar a veure el partit amb els seus amics, va i es ven les entrades a la revenda per UN PASTÓN... sí sí UN PASTÒN, a més em consta que la cosa no va ser tan fàcil ni tan ràpida. El tio es va endur un colega per si les mosques i com un autèntic MAFIÓS va fer el negoci amb un individu de naturalesa dubtosa que es veu que actuava el rei del mambo en aquell assumpte. Els calerons li han servit entre altres coses per pagar-se les seves afeccions que no són molt variades (exclusivament una ) i potser per fer-li un detallet a la seva novia o a MI!!. En fi, que tot plegat acaba de confirmar el que fa temps que sospitava, que el meu germà petit és un autèntic Crak. Que segueixi així i millorant.

Catalunya em fa mal

Gairebé cada dia escolto la radio, en català, sì desde Suècia. Sóc una “fan” de l’ Antoni Bassas. (Quan jo tenia setze anys vaig tenir un noviet que es deia igual que ell, de nom i cognom, i que també era molt, molt alt), doncs bé, m’encanta escoltar el seu programa, tot ho trobo interessant: la tertúlia, les entrevistes, els diferents continguts que tenen, i els convidats fixes o eventuals que expliquen les seves variades versions de tot plegat. A mida d´anar-lo seguint, estic contruint, suposo que com molts altres oients, un pensament propi respecte la situació general del pais (Catalunya) i de l’Estat (Espanya).
La radio em dona bocins d’informació, bocins de realitat que jo vaig encaixant en peces, i així em vaig formant un quadre que no s’acaba mai. A més a més com que tinc curiositat per entendre d’on venen tots els conflictes entre les dues identitats, he llegit i he trobat coses, que a vegades m’han pogut fer entendre ( intuir) alguns aspectes. A veure si més endavant us puc arribar a aclarir una idea que em volta i que estaria conectada amb el tema de Pseudohistòria que vull anar desenvolupant al blogg.
Però en definitiva el que volia dir amb aquest post és que Catalunya, i escoltar el que passa i com es tracta la gent ( perque quan els partits s’insulten i es maltracten i es diuen pestes entre ells , som qui els hem votat que fem la mateixa cosa ) em fa mal al cor. És una assignatura molt deficient que hi ha a tot Espanya, aprendre a parlar amb respecte i aprendre a escoltar als altres. Després de sis mesos d’haver marxat tot segueix igual en aquest sentit. Quan s’acabarà?

Santoral

La familia reial sueca es diu Bernadotte de cognom, i és d’origen francès. L’hereva és Victoria i ahir era el dia del seu sant. Per aquest motiu a tot arreu van hisar les banderes, per celebrar Victorias dag. La cosa de celebrar nom del dia de ve de la tradició francesa del santoral, que tenim també a Catalunya però que molts països han perdut o no han tingut mai. A Suècia, com que sempre és un bon dia per felicitar la gent i hisar la bandera , tot i que no tan devots amb els sants com nosaltres, es van inventar el dia dels Johans, el dia de les Karins i el dia dels Eriks i están escrits al calendari. I avui era el dia de les Victories, el nom de la princesa. Fent una mica de broma diuen que la princesa, quan sigui reina i hagi d’ aguantar la nació sueca ho fara amb la quilla i que es per això que la natura li ha concedit tal potència mandíbular .
La foto és d’un programa de TV suec que parodia la familia reial. I a mi els ficticis ja em semblen més reals que autèntics.

Primavera

Desde el pais de la boira m’expliquen que aquests dies está fent molt bon temps. Aqui també deu n’hi do. Avui fa un dia preciós i el termómetre marca 12 graus positius, i això és calor per Escandinavia al mes de Març. M’ha fet molt il.lusió que la meva familia s’ha entretingut a llegir el blog, i els ha agradat!!! A sobre m’ han deixat un comentari a la página de benvinguda amb els noms de tots els que ho llegien. Sort que no m’han posat el nom carinyós que em diuen a casa... que és una mica ridícul... Sino ara passaria vergonya!!!
Aqui us deixo una foto molt bonica de la primavera sueca , aquestes flors es diuen snödroppar (gotes de neu) i comencen a sortir per tot arreu quan ve el bon temps. La neu ja ha desaparegut completament. Un dia magnífic, ideal per no treballar.

Mala sang

Pels qui no sou del ram de l’ensenyament algunes coses que explicaré us poden semblar, inversemblants, impossibles o senzillament ximpleries. I és que com diuen, la realitat moltes vegades supera la ficció. Desde fa mesos en una de les escoles on treballo, (de fet és un institut de Secundària privat , lliure, en diuen aqui, que vol dir que no depèn del sistema públic sino que és un individuu que l’ha montat, amb els diners de l’estat, però. ... És dificil entendre.. pero ja ho explicaré millor en un altre post), bé doncs gairebé desde que vaig començar en aquesta escola, quan entro a la l’aula on he de fer la meva classe em trobo amb un grapat de freakies asseguts davant del seu ordinador amb la sala completament a les fosques i jugant a jocs d’ordinador els uns contra els altres, i de temàtica exclusivament, bèlica, violenta i sanguinaria. La sensació quan entres a l’ aula és ,” Però bueno, això que és??, Estan malalts! Que fan aqui a les fosques amb aquest aire viciat, amb una pudor de tio que no vegis, i tant depriment tot plegat??? Ès que ningú voldria estar allà dintre. Els pavos en qüestió tenen entre quinze i setze anys, són uns ninyatos, sí, però per altra banda, passen dos pams d’alçada i d’ amplada a una servidora. Cágate lorito. Qui té els nassos d’enfrontar-se amb els reiets i dir-los-en quatre de fresques? Jo no, per suposat, entre altres coses perque no vull que em matin, però es que no sóc jo la responsable d’aquests alumnes. Sí , sí , és que són alumnes. I em preguntareu, i què estudien tot lo dia alli fotuts a les fosques amb els seu portatil jugant a batalletes. Doncs, no ho sé. Encara no ho he arribat a descobrir.
No tinc ni la mes remota idea de que fan allí, ni de què n’ esperen els seus pares i la societat d’aquesta mena de jovent, ni de com se suposa que estan rebent educació si seuen alla dins tot lo dia matant-se virtualment els uns als altres.

Ensenyament

El text en suec de la pissarra diu: Ara ha arribat el moment de començar la discussió.

Classes de Suec avançat

Les meves classes de suec a l’escola d’adults van forca bé. He de dir que no he faltat a una sola classe, i és que tinc molt d’interés. El curs es diu "Svenska som andraspråk B", que vol dir suec com a segona llengua B, ( hi ha l’ A i el B) i el nivell correponent és el més alt del Batxillerat. La profesora que tenim és bona i les classes són divertides. Però, ... sempre hi ha un però..., el que trobo curiós d’això, és que el contingut del curs sigui: literatura sueca i europea. Crec que el tema no està del tot ben enfocat. A veure, per exemple, jo he estudiat lletres, fa molts, moooooooolts anys que vaig acabar l’Institut, el Batxillerat i el COU. Peró tot el que estic aprenent a classe jo ja ho sabia, ja ho havia estudiat abans, i tinc la sort de tenir força bona memoria ( jo mai havia pogut empollar per un exàmen, o ho entenia o no ho entenia). Per mi el que faig a classe és una repàs. Una mica estrany fer un repàs d’història de la literatura europea al cap de divuit anys, però exceptuant els quatre autors suecs ( sí perque d’interessant ben poca cosa hi ha) la resta de contingut no m’ aporta res de nou.
Com s’ho farien si a la classe de suec som andraspråk B hi hagués un alumne doctorat en literatura europea??? aqui hi tindrien un gran conflicte crec jo, perque l’ alumne seria un expert en la materia però tot i així igualment no tindria ni papa de suec....com jo. Com se suposa que podria avancar amb el domini de l’ idioma?
Se suposa que els alumnes que assistim al curs no tenim el suec com a primera sino segona o tercera llengua, en el meu cas serà la cinquena, i es dona per fet també que el que hem de millorar és el domini d´aquesta llengua, hem d’ aprendre a escriure textos avancats, a llegir articles tècnics a entendre reportatges d’alt nivell intelectual. A construir converses d’acord amb el nivell formatiu de cada persona. Si un és “garrul” en la seva llengua materna seguirà sent “garrul” en suec, per més història de la literatura que aprengui, i si un és un catedràtic en la seva llengua materna voldrà utilitzar els seus coneixements de pensament i estructura de llenguatge en suec... i no continuar fent com faig jo: el meu suec es bàsic. Fa 6 mesos que tinc un suec de supervivència, i que acabo recorrent en la meva vida diaria als mateixos verbs, les mateixes expressions, les mateixes paraules... i de fet veig que funciona i sobrevisc. Però no és això el que vull. Jo vull parlar bé!! Molt bé!
A més, jo he de fer el curs per nassos si vull treballar a Suècia en el sistema públic d’ensenyament.Tinc els meus dubtes respecte al curs però qui sap potser el contingut por ser utilitzat igualment com a eina per a arribar al domini de la llengua. No ho sé. Tan de bo!

Flors trencades

Cada dia que passa descobreixo histories noves de celebritats sueques. No fa gaire vaig llegir en una revista una cosa molt trista de l'escriptora Astrid Lindgren, la famosíssima autora de la "Pippi" i de molts altres personatges infantils que a casa no es coneixen tant, com Emil, Ronja, Els germans Lejonhärta i en Karlsson de la teulada. Era un article que escrivia la seva antiga secretaria i que explicava aspectes biogràfics no tan coneguts com la seva trajectòria literària. Resulta que quan l'Astrid Lindgren tenia 18 anys va començar a treballar en un diari local del seu poble, es va quedar embarassada del director del diari, un home que tenia 49 anys que estava casat i amb família pròpia. La pobra s'en va haver d'anar a Estocolm, va canviar de feina, va parir el seu fill i el va donar en adopció a una família danesa perquè ella sola no el podia cuidar.

A mi aquestes histories m'afecten molt. No només la tragèdia d'haver d'abandonar el fill, que és fortíssim. Però, que devien tenir al cap els beneits quan es van embolicar? és que no pensaven amb els riscos, no només en que una tenia 18 anys i l´altre 50!!! Es que les noies som tontes perdudes! De caure en els braços d'un imbècil així!! I a sobre amb tanta mala sort de quedar-se prenyada.
A Catalunya la religió i el "guardar les aparences" va fer molt mal i va crear una societat plena de prejudicis, sentiment de culpa i d´embrutiment de la sexualitat, (jo crec que fins i tot a fora i a dins del matrimoni). I això és horrorós, i és una marca que portem arrossegant varies generacions encara que ara ja siguem tots tan "moderns". Però com a mínim l'índex d'embarassos no desitjats d'adolescents i d´avortaments no és la quantitat esfereïdora de Suècia. Desconec si aquest aspecte està millorant avui dia, però de totes les families que conec sueques, en totes, totes, totes, hi ha embarassos als 16-17-18 anys, o bé avortaments. I la cosa va de generació en generació avies, filles, nétes, besnétes... es clar com que són mares tan joves!

Excessos i ja van III

Una altra cosa que m’ha sorprès és l’excés que en fan els suecs de les txutxes. Els dolços industrials, les gominoles, la regalèssia de colors, els núvols, les cocacoles de sucre, i moltes moltes altres coses ensucrades i de coloraines que a Catalunya no tenim etc... tot això. Cada supermercat té un pany de paret de cap a cap amb dispensadors de txuxes que el client es serveix en unes paperines gegants, i que no es broma, s´omplen fins dalt.

Quan jo era petita la meva mare em deia, que d´això no s'en podia abusar, que em faria mal la panxa que em treuria la gana, que portaven molts additius, que no eren saludables. I crec que tot el que em deia era i continua sent veritat. Però lo millor de tot era que com que només en podia menjar una mica, i que sempre era una cosa super especial, com un regalet, una cosa diferent i extraordinària. Els suecs no poden controlar la ingesta de cap cosa “bona” o “que els agrada”. Txutxes? Doncs Txutxes a sac! Vinga una bossa enorme que no dura ni 5 minuts davant de la tele, a dins el cotxe o on sigui. Tot cap a dins sense pausa i amb pressa. I no és precisament la canalla qui en són els més grans consumidors... la gent gran, avis, adults fets i drets com el pare del meu home que té 61 anys. No hi poden haver txutxes ni xocolata a casa seva perque no té control!! Jo he vist persones vegetarianes estrictes, que només compren productes ecològics i que després al supermercat es carreguen de dolços d'aquests. Quina mena de sentit té això?

Crec que no em quadra.

Excessos II

Però no us ho perdeu, la cosa no s´acaba amb l´alcohol. Aquesta mena d’ excés incontrolat també passa amb el cafè. Aqui no beuen una tassa de cafè, aqui es beuen una palangana de cafè cada hora, i tot i que és més líquid que un cafè de bar a Catalunya, té la mateixa quantitat de cafeïna o més. El meu home (suec) pren , sense exagerar un litre de cafe al día, sino més. I es queda tan panxo. Dorm millor que jo. M’explicava l´altre dia que deu estar immunitzat que la seva mare prenia la mateixa quantitat de cafè quan estaba embarassada d’ell i que això li debia provocar aquesta dependència i que comencés a prendre cafè a l´edat de nou o deu anys i tan tranquil.

I jo que em desperto a mitja nit amb els ulls com plats si em prenc una cafè després de les cuatre de la tarda.

Excessos

La idea que tenim els sudeuropeus dels suecs és són una gent supercivilitzada, moderna i amb les millors avantatges socials que existeixen,capaços de construir uns país tecnològic i punter en molts àmbits. En gran part és així però també hi ha la cara no tan bonica del tarannà suèc. Anava a dir la mentalitat, pero no. Ben mirat és només el comportament, i la manera de fer respecte a algunes coses.
Els suecs no saben posar-se límits. Quan una cosa els agrada o consideren que es bona ( o que está bona) en el sentit de gustosa, no de si está bé o malament, doncs consumeixen aquella cosa fins que en queden farts, tips, refarts o inconscients.Una d’aquestes coses, ben sabuda , és l´alcohol. Està socialment acceptat que l´alcohol , ni tan sols parlen del vi, o la cervesa o dels licors, parlen directament de l´alcohol ( sprit) només serveix per emborratxar-se. Per agafar-ne una de bona. Alienar-se d’ells mateixos i ser capaços en la boira etílica de perdre els papers, la vergonya i els calçotets. De veritat que no estic exagerant. No he vist encara, i porto 4 anys viatjant a aquest pais i sis mesos visquent-hi de manera fixa, algú que begui com bec jo, en un sopar, per saborejar, per prendre una copa i tornar a casa, beure dues copes de vi, o dues cerveses, sense necessitar pendre el món de vista. No. Això aquí és impensable, O es beu a fondo o no es beu. I lo fort és que la venda d´alcohol està controlada pel govern, o sigui que han d´anar a una sola botiga per comprar-lo: System Bolaget. I té l'èxit assegurat.

Benvinguts l'Arxipièlag

Benvinguts al meu bloc. Sóc una catalana que viu a Suècia. Aquí escric les coses que em passen i que passen per aquí. Espero que aquesta eina serveixi per a explicar als meus amics i a tothom que hi entri les impressions que tinc d´aquest país tan acollidor com estrany i sorprenent. Aquesta imatge és molt descriptiva del paisatge que m´envolta, tot i que ara mateix está tot nevat. Diuen que aviat vindrà la primavera... Ja en tinc ganes.