Moda sueca II: Gèneres

Sóc de la generació que es vestia com una senyora quan anava a la Universitat. La moda de les espatlleres, els blazers i els llavis vermells ens feia semblar molt i molt senyorones quan nomes teniem vint anys. Ara que ja hem travessat l’equador de la trentena la moda que ens volen vendre és com la de la canalla, o com la dels vailets. Suaderes i pantalons que semblen de xandall, tot molt CASUAAAL!!. Molts dies la meva roba i la del meu home no es diferència en res més que en la talla: sabatilles esportives, texans i una samarreta. Així anem. Aqui a Suècia les dones grans es vesteixen com noiets (només els faltaria un skateboard sota el brac). Van tan esportives i tan informals que semblen nois. Gairebé mai veig una dona arreglada com anirien les dones a Catalunya quan surten a comprar, o a treballar, amb el seu traje jaqueta, o amb un conjunt femení o una brusa i faldilla o pantalons de vestir i unes sabatetes mones, amb una mica de maquillatge i alguna joia discreta. Aqui tot és tan pràctic que quasi és lleig. No és lleig però està al límit, és soso, sense cap gràcia. Tothom vesteix igual: els joves, els grans, els mitjans, els homes i les dones. Amb tanta llei d’igualtat al final ens hi tornarem tots d’iguals. Quin avorriment.

Moda sueca I: Alumnes

Vull parlar de com és que els suecs no s’abriguen. Aquesta és una costum que jo no puc arribar a entendre. Com és que surten enmig de la neu amb maniga curta o que a deu graus de temperatura les nenes venen a classe amb samarretes de tirants com a ple estiu. Que faran al mes de juny quan arribem a 25 graus? Sortiran al carrer amb la nevera sota el brac per ficar-s’hi a dins??
Però el més preocupant de tot és com es vesteixen algunes noietes a les escoles. Jo les veig desde els 13 fins els 18 anys i a vegades em fa cosa i tot mirar-les. Es ben bé que a Suecia no hi ha prostitució al carrer perque si n’hi hagués aquestes alumnes serien facilment confoses com a professionals d’aquest ram, i no gosarien anar vestides així perque sabrien de veritat la pinta que tenen les putes. Fa cosa d’un mes i mig, amb encara piles de neu acumulades a les voreres, una de els noies de l’institut venia amb la minima expressió d’una samarreta de tirants amb estampat lleopardí i una minifalda que imitava la pell de zebra i mitges de reixeta. El pentinat i el maquillatge acabaven de fer l’efecte desitjat. Jo me la vaig imaginar directament plantada a una cantonada de les Rambles. Després em va saber greu pensar-ho però és que era massa!

Viatge i visites

Ja està fet. Pel pont de l'1 de maig venen a visitar-me per primera vegada a la meva nova casa, a la meva nova ciutat, al meu nou pais i a la meva nova vida. Estic molt contenta. Llàstima que no poden venir tots però ja vindràn en una altre moment. Ara només em queda fet tot el planning turistic per aquests dies. Estocolm, Östra själö, Gränsö, Lysingsbadet... Loppis, Varmt Rökt lax, i moltes coses més que poden interessar als catalans que venen a Suècia.

Miracles, màgia o engany?

M’he de comprar una crema anti-age, és que vull deixar de complir anys, bé en realitat vull deixar de tenir cap edat. De la mateixa manera que hi ha persones andrògines que no se sap si són home o dona doncs deixar de tenir edat, vull ser una persona sense edat. Ni jove ni gran ni mitjana. Edat inconcreta. Per això necessito una crema anti-age, és la negació de l’edat, no tan sols és aturar el temps senzillament el concepte de temps no existeix. És antiedat.
Però quan m’hagi posat la crema anti-age necessitaré un Instant Flash, que és com la fada de la Ventafocs peró enlloc de donar-me vestit i carrossa em converteix en l’eterna bella, no tan sols no tindré cap edat sino que a més seré meravellosament formosa.
I després una mica de decoració i coloraina: gloss, què coi vol dir això? la paula no existeix ni en catalá ni en castellà, és una paraula anglesa, que vol dir lluentor, però si diem que ens hem de posar lluentor als llavis quedaria vulgar vulgar, per això fem servir el gloss, que és una idea completament diferent!
Són molt interessants els noms que posen a tots aquests productes, i l’ús que fan de l’anglès perque el públic sigui encara més enganyat, o autoconvencut de que el que vé de fora és millor. O més ben dit que el que no entenem del tot ha de ser molt bo perque nosaltres no ho sabem però els que ho fan sí perque són molt savis. El llenguatge ha de ser com més críptic millor perque l’efecte de producte màgic i miraculós sigui molt més impactant entre les consumidores.
El nostre vúlgar pintallavis por arribar a dir-se d’aquestes maneres:
Lip explosion body = Cos (consistència) explosió de llavis, us podeu imaginar l’efecte d’aquest producte, pot ser aterrador, Beautifier: o sigui abellidor, Lip Fusion XL= aqui ja parlem de talles, s’han de tenir uns llavis XL, extralarge, super grans. Juicy gellee crystal clear lip gloss = Jalea sucosa clara com el cristall lluentor de llavis! Toma ya! ,
En base de maquillatge hi ha: Resilience lift extreme = al limit de l´estirament i resistent, Prodigy foundation = base de prodigi, Double perfection = perfecció doble, Diorskin Icone, Hydromineral creme finish = acabat de crema hidromineral????, Vitalumeiries Fluide make up= maquillatge fluid de llum i vitamines?????, Diorskin sculpt...
I en questió de rimmels trobem:Hypnose mascara = mascara hipnòtica, Definicils pro high definition curved brush mascara = rimmel de raspall curvat que defineix les perstanyes amb alta definició!, Mascara Maximeyes = Rimel que maximitza els ulls, Flextencils = extensi-flexibi pestanyes, Full extension curving mascara, Mirenese secret weapon!!! = arma secreta mirenese Uau... tot això són noms reals de productes que estan al mercat a l’abast de la gent.
No entenc com amb tot això encara hi ha gent que tria l’opció del bisturí.

Malestar

A Espanya no hi ha debat polític hi ha una baralla de gossos rabiosos constant, a les corts, al carrer als mitjans. I la gent ho escolta, s’ho creu i al final els vota. A qui sigui, no hi fa res a qui.
Quan llegeixo segons quins titulars de la premsa espanyola tinc ganes de vomitar.
De veritat. Em provoca basques i malestar físic. No sé com es pot acabar, com es pot transformar el clima que hi ha en un clima constructiu d’intercanvi d’idees i de voler fer coses bones per a tots. Potser funcionaria una revolució paciífica, un senyal de protesta com apagar el telvisor cada vegada que a les noticies parlen dels enfrontaments entre els uns i els altres. Ignorar totalment aquesta mena de peixateria (amb tots el meus respectes per les peixeteries, que tenen l’ofici més respectable del món) amb interlocutors ignorants ( o no tant ignorants però que ho fan veure perque es comporten com a tals) tan carregats de mala llet que d’alguna manera o altre han de rebre tractament ja que una persona normal no es pot mantenir sana amb aquest nivells d’odi tan elevats.
O s’apaga la tele o es busca un equip de terapèutes argentins que els calmin una mica, si us plau.

El descobriment d' Espanya

Aquesta secció podrà ser qualificada de qualsevol cosa menys de científica. Que quedi clar, i és que no vull que se m’enfadi ningú, però penso escriure el que em doni la gana i si algú li sembla una bestiesa el que dic doncs, que s’aguanti o que pari de llegir.
Els llibres d'història diuen que Espanya va descobrir Amèrica. Ja molt abans però Catalunya havia descobert Espanya i, com que sempre hem volgut ser més internacionals que la resta de la gent doncs varem recuperar el concepte de les Hispanies que sonava molt a Imperi (romá). Hispania va ser l' aliança entre la corona d' Aragó i la de Castella, i tinc l’estranya sensació que van ser els catalans els qui van impulsar l’ús d’aquest concepte. Amb una clara intenció, la de dominar comercialment la Península Ibèrica igual com havien dominat i dominaven territoris estratègics de la Mediterrània.
I és que, què m’en dieu de la dèria que hem tingut sempre els catalans d’anar a vendre les nostres coses? o les coses dels altres, tan li fa, amb tal de no perdre la clientel.la, i quedar bé, el que sigui, cap aqui, cap allà, cap a Sardenya, cap a Grecia, cap a Mallorca, cap a Nàpols, cap a Canaries, cap a les Antilles... Oi que sí?
És que els catalans sempre hem pensat que som més espabilats que els altres, som mooolt treballadors i de negocis en sabem. I hem menystingut als altres perque es clar, els altres no ho fan bé i nosaltres sí.
Per voler ser tan i tan llestos, vam acabar venent-nos-ho tot, fins la identitat i la nació. I és que els catalans no pensavem realment en manar (en fer política) pensavem en la botiga, vendre i fer calerons, i és que som gent de BUSINESS, negoci negoci... ja se sap...
Tant li fa qui mani mentre jo pugui fer-me ric. No? Aquesta ha sigut la mentalitat catalana de tota la vida. L’empresari català amb tal de forrar-se llepa el cul a qui sigui als de Madrid, als del Tírol i als de la selva amazònica si cal. Sempre hem fet igual. Però amb un roc a la faixa. No sigui que ens fotin! I al final moltes vegades ens foten. I amb els viatges de Colom va passar el mateix. Però la meva teoria de Colom continuarà en un altre post, que aquest ja és prou llarg.

Dinar de Divendres Sant

Pasqua

La ciutat está engalanada per celebrar Pasqua. Aqui no celebren la Semana Santa, les escoles fan vacances de Paqua, no de Semana Santa, o sigui la setmana vinent. A l’Europa del Sud ens agraden les coses més tètriques, les processons, les mostres de sofriment, de passió de martiri, la danca de la mort de Verges.... i per això tenim la Semana Santa. Aquí a Suècia celebren l’esperanca, la ressurecció, la regeneració de la terra i el tornar a comencar és a dir: la vida. I si per Nadal tot está decorat de color vermell i verd ara tot és groc. Ous de Pasqua per tot arreu, plomes ( com les de la Mona) de colors alegres que guarneixen els carrers i les avingudes, flors grogues que inunden els jardin i els finestrals. Jo mateixa no me n’he pogut estar i m’he comprat els Narcissos grocs que són a totes les botigues. Fan primavera de debó.

Terra Nova

És ben curiós que la parada d’autobús del barri on visc tingui aquest nom. No fa gaire que m’en vaig adonar i vaig pensar que era ben veritat, si més no per a mi.

El nostre barri és un dels més normalets tirant a dolentet , de la ciutat. La majoria dels qui viuen en els pisos són immigrants, gent jove o gent molt gran. Els pisos però tenen totes les comoditats del món són amplis, renovats, amb grans finestrals de doble o triple vidre i amb una cuina acollidora on ve de gust cuinar. Ehem, com a Espanya oi?... Són tots iguals, idèntics. Tots tenen traster i unes casetes per guardar les bicis al pati interior. Tant per una banda com per l'altra hi ha gronxadors i sorreres perque la canalla pugui jugar. Tenim manteniment continu si alguna cosa s'espatlla o no va bé. I pàrquing sota teulada per un preu irrisori: 14 Euros al mes.

El que deia, com a Espanya.

I aquest és un barri més aviat lletget. Els barris bonics tenen tot això més un veïnat de classe mitja alta i una vista espectacular sobre els llacs o l'arxípielag del Bàltic.