divendres, 30 de novembre del 2007

Amb els pèls de tots colors

Una cosa que em cridava molt l’atenció les primeres vegades que viatjava a Suècia era que hi havia moltes noies que es tenyien el cabell de color fosc. Es notava que el color no era natural perque primer tenien la pell clareta , els ulls blaus, les celles tirant a rosses i perque el color en definitiva quedava com extrany. I és que els colors que trien les sueques (i els suecs) per a tenyir-se no són els tons “naturals” castanys, rossos foscos o cendrosos que els anirien bé sense causar estridències, no , a ells els van els tons extrems: caobes , lilats, negres , vermells, tons molt pujats que en cap manera busquen allò que a Catalunya regeix les nostres vides “que quedi natural, que no es noti que és tenyit”. Ah no, aqui lo de natural és per les velles ( és a dir a partir dels 50: el gris), a les altres els agrada el que queda d’allò més artificial. Molts nois també es tenyeixen , un de famós ultratenyit és el cantant Markus que va guanyar l’any passat la Operacion Triumfo de Suècia,“Idol”. Es un tipus del nord, del nord més al nord de Suècia, una regió on a hores d’ara hi deu haver una hora i mitja de llum al dia o menys. El xaval te la pell blanquinosa del color de la crema de llet i els ulls blaus molt clars, i la seva tenyimenta li dona una imatge de mort vivent, de semi-gotic, que suposo jo és la que vol donar, perque a les seves fans els encanta i es tornen beneites per ell. Jo penso que el noi potser si que seria atractiu, però amb el color de cabell que sa mare el va parir, i no amb aquesta carbonera que li han fotut al cap. (Foto).
Despres hi ha les noies que són super rosses naturals que es tenyeixen de negre, el resultat queda molt extransy perque d’alguna manera el seu color afecta el tiny i moltes vegades veig noies amb el cabell blavós o verdós... definitivament lleig.
Però bé que s’hi pot dir en quant a gustos i preferències? A Catalunya jo m’he fet un tip de criticar les marujes morenotes que es tenyeixen rosses, i que els va creixent l’arrel negra sense adonar-se’n, o encara pitjor , les que es fan les metxes de zebra o de tigre, això si que és natural! que hi va haver un época que no es podia sortir al carrer sense contar-ne vint-i-cinc a cada cantonada. I després va venir la moda dels caobes. Totes les de comarques amb el mateix color. No sé si encara dura aquesta moda, ultimament no m’hi he fixat gaire, però juraria que encara n’hi ha alguna que no ha superat aquesta etapa i que mantindrà el color la resta de la seva vida. La qüestió és arribar a trobar una personalitat pròpia, o no?

5 comentaris:

Ingrid ha dit...

jajajaja. Com he rigut. Tens raó, jo tampoc entenc aquesta imatge de "gòtic" amb "lo" guapo que seria aquest noi al natural. Reconec que jo vaig caure a la temptació de fer-me metges rosses i em van quedar fatal. El meu color de cabell és tant fosc que qualsevol variació de color es veu massa artificial.

en27m2 ha dit...

Això de "totes les de comarques" té mala lleeeet jajajaja...fa molt riure però és ben cert, als pobles les modes són implacables, s'imposen de manera rotunda i s'arrosseguen anys i anys. Sí, encara es veuen legions de marujes caobes anant a comprar a la plaça jijijiji

Al poble de la meva mare es va posar de moda portar el cabell curt com un home i tenyit de gris. Era molt raro anar pel carrer i en 10' creuar-se amb 5 clons de dones joves amb el cabell curt, platejat i de punta.

Teresa ha dit...

Pssst!! Que jo tot i que ara fa un any i pico que visc a Suècia, despres d'haver viscut 16 anys a Barcelona, originariment sóc de comarques. Vull dir que la mala llet és per a mi mateixa en tot cas.

Nottinghill ha dit...

Aqui tothom posant-se ros i aquests es posan morenos. Una demostració més de que sempre volem el que no tenim.
Jo sempre he tingut el cabell ros, de gran més castany claret i penso que ha estat una "putada": o morena o rossa pero ni blanc ni negre

Enkeli ha dit...

juas juas juas! que bó allò de "amb aquesta carbonera que li han fotut al cap". Si es que els hi queda fatal! T'has fixat el que passa quan se'ls hi veu l'arrel? Al tenyir-se de moreno encara destaca més l'arrel rossa i sembla que siguin directament canes, queda tan horrible! Però que ens han de dir a nosaltres, si fem tot el contrari i no queda pas millor!
Bé, acabo de descobrir el teu blog, tot un plaer llegir-te!

Salutacions des del país veí!