dimarts, 20 de novembre del 2007

Estrés i descans, dos antònims necessaris... o no

Un dels motius pel quals vaig hipnotitzar el meu home per venir a viure a Suècia (vaig ser jo qui va pensar en traslladar-nos, i no ell com tothom creu al principi), va ser per la pobre qualitat de vida laboral que es té a Catalunya i a Espanya. Es poden tenir sous més o menys alts i feines agradables amb oficines noves i tota mena de modernitats pero els horaris de treball i els horaris dels àpats, no permeten conciliar la vida laboral amb la vida privada. NO parlaré de la vida familiar perque hi ha molta gent que no té ni marit, ni muller, ni fills, i no per això han de passar-se la vida a la feina.
Tot i que a vegades sembla la única excusa per a poder-se escapar (!).
Gosaria dir que a Suècia els horaris de treball són fins i tot massa curts, perque la sensació moltes vegades és que a les 4 de la tarda ja s’ha acabat el dia mentre que a Catalunya les 4 de la tarda és primera hora de la tarda i encara queda mooooooolta estona abans no arribis a casa. Tot això significa que les hores de màxima activitat es concentren en un periode del dia bastant limitat. Entre les vuit del matí i les cinc de la tarda, o les deu del mati i les sis de la tarda per als comerços que no són d’alimentació. Cal dir però que els suecs també es queixen d’estrés, cosa que al principi jo no entenia.
Desde el punt de vist d’un suec, l’estrés vé ocasionat per aquesta acumulació d’activitats en un temps reduit, a veure si m’explico, a Catalunya hi ha estrés perque hem de treballar, hem d’anar a casa fer el dinar, dinar, desparar la taula, rentar els plats, tornar a la feina, despres de la feina anem al gimnas o anem a comprar les coses que falten la nevera, banyem els nens, fem el sopar, sopem, mirem la tele i anem a dormir, com a molt aviat, a mitjanit. El dia és molt llarg i amb moltes obligacions i amb hores mortes al migdia que allarguen la jornada inutil i ineficaçment. O com jo dic a vegades, cada dia és com un dia doble, anar a casa al migdia fer una llarga pausa i després haver de tornar a començar com una segona jornada a la tarda.
A Suècia no és aixi. Un surt de casa ben esmorzat va a la feina, dina a a la feina, plega, s’en va a casa, esta amb la familia o fa esport o el que sigui, sopa, mira la tele (força estona) i s’en va a dormir (al voltant de les deu).
Penso en la meva mare, santa i martir que algun dia s’haurà de canonitzar o com a minim beatificar, que a vegades la truco a les vuit i encara no es a casa, esta treballant i fent encàrrecs fins a quarts de nou o les nou de la nit, com pot descansar, si es lleva a les sis del mati!!!




Tinc comprovat que a Suecia em llevo només mitja hora abans del que em llevava a Barcelona, però en canvi tinc son molt abans i el meu descans és molt més profund i de més qualitat. Una explicació seria que, com si diguesim començo a relaxar-me molt abans i la meva ment desconecta de la feina i les obligacions molt abans que quan vivia a Catalunya. Quan m’en vaig dormir estic preparada pel son, perque ja porto molta estona a casa tranquilment. I és molt agradable. Reconec que ara m’encanta dormir. M’estic tornant sueca? A vegades demano als meus alumnes que han fet el cap de setmana i quedo esgarrifada de la quantitat de canalla que diu que ha “dormit” el cap de setmana. Com es pot ser tan manta? Jo m'indigno.
Però bé, tornant al tema de l’estrés ( Apa que avui jo m’en vaig pels Cerrros de Ubeda )
si s’ ha d’anar al metge, o a la perruqueria, o a comprar unes sabates o es vol quedar amb una amiga per fer un cafè, i no vols demanar permis a la feina ( se suposa que no oi? Tot i que potser pel metge sí) ho has de fer entre les cinc de la tarda que surts de la feina i les sis que tanquen els establiments. Per això a vegades a Suècia també hi ha gent que es queixa d’estrés. I és que per ells és impensable fer alguna cosa després de les sis, el dia s’ha acabat i és com si els demanessis un impossible. Tot tancat i barrat i els seus cervellets poc flexibles també.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs es cert.

Allà tenen altres horaris, i la feina la fan mes condensada, no com aquí que la gent allarga la jornada laboral amb cafès, cigarretes, passejades per altres departaments, dinars interminables, reunions inútils, etc.

Peró també es molt cert que aquí està com ben vist que la gent es quedi mes hores, quan lo "normal" semblaria el que passa a la majoria de països europeus que pensen que si et quedes mes es pq no has rendit en tot el dia, que no saps administrar la teva feina.

Depèn de nosaltres canviar-ho i no veure-ho com una cosa "normal" i que assumim sense queixar-nos.

Anònim ha dit...

Molt bo aquest post!
Trobo molt cert tot el que dius a nivell general sobre l'absurditat dels horaris ibèrics, i molt certes un parell de puntualitzacions que has fet que molts solen oblidar :
1.- la "qualitat" de la vida laboral no l'han de tenir només els que tenen familia, si no que ha de ser universal! per desgràcia de vegades només els que poden esgrimir una justificació com aquestes te dret a determinats "privilegis" dintre les empreses, fet que dona lloc a agravis comparatius. I no és just.
(Tan injust i anacronic com els 15 dies de permís de matrimoni que encara perduren a Espanya, crec que a molts països "moderns" això no existeix. No només un agravi cap els solters, si no que un hauria de poder gaudir de una llicència remunerada per milers d'altres motius molt significatius, no pel fet de casar-se i poder-se'nanar a Cancun!!)
2.- la capacitat de dormir dels escandinaus!! increible! almenys dels suecs! jo no he conegut gent més dormilona! ni siesta ni res, "sova"...serà per algo que en gerga dormir es diu amb la paraula sueca??

ah però un detall més : no tothom va a casa a dinar aquí, de fet tampoc en conec gaires jo, però tampoc s'hi huanya res a camvi, ja que la jornada s'acaba igualment entre 18.00-19.00....i com que cada cop es perd més temps en els trasllats.....diguem que es pot ser afortunat si es fa una classe d'aerobic a les 21.00 h!!

ideal per criar fills!!

dani ha dit...

molt interesant aquest article,
i totalment d'acord
!

Teresa ha dit...

Jo tampoc anava casa a dinar quan vivi Barcelona (...) pero als pobles es fa molt encara allò de plegar a la una i obrir la botigueta les cinc!!!!!!!!!!!!!!! Quin atras. Llavors els estrangers venen i diuen "siesta" com si fossim la mar de pamxos. Mentida. Treballem més que tots, massa.