Adéu 2007, Benvingut 2008!

Últim dia de l’any. Dia de propòsits, promeses i plans. Per a acabar-ho d’adobar avui el dia s’ha aixecat tot nevat i continua caient desde fa una bona estona. És com cotó fluix. A més avui celebrarem el Nadal amb la familia del meu sambo, ja que el 24 vam ser a Catalunya i no vam poder donar-nos els regals amb la parentel.la vikinga. Ja fa uns quants anys que ens hem de repartir on som i amb qui per Nadal i Cap d’any. Aquest any tocava Nadal a Catalunya i Cap d’Any a Suècia, l’any vinent serà al revés o potser no o vés saber ...
El 2008 ens porta coses molt i molt noves, dates per recordar la resta de les nostres vides i esdeveniments emocionants. A l’abril el casament de la meva germana i per Sant Joan arribarà el meu primer fill. Serem pares, jo mama i el meu home papa. Encara quan ho escric em fa cosa. Serà com un canvi d’estat en la matèria, de l’estat líquid al gasós o del gasós al sòlid o del sòlid al líquid... la mateixa matèria però transformada i multiplicada. Un procés no reversible, for ever. M’hi he d’anar acostumant.
Aquesta vegada sí, doncs, que comencem l’any amb nous projectes i canvis importants en les nostres vides. Any nou, vida nova! Salut per tots i brindeu per mi que jo no puc. Estic embarassada, i feliç!

So long, Farewell, Aufierdersen, Goodbye!

El Tomte s’ha avançat i m’ha dut un regal estupendo. No només he aprovat el suec B, sino que a sobre m’han posat la nota mes alta un Mycket Väl Godkänd, que vé a ser el nostre excel.lent. Que contenta estic!!! Ja tinc un cosa menys amb la que pensar. Ara ja puc començar a concentrar-me en el curs que començaré al Gener. Però què dic! No, no, no, ara disfrutaré de les meves vacances de Nadal, m’en vaig a Catalunya aquest cap de setmana, a passar uns quants dies. Després quan torni ja tindré temps d’estudiar espanyol. Potser no ho havia comentat però per donar classes d’espanyol, no n’hi ha prou amb ser nadiu i llicenciat i tenir estudis de pedagogia, cal haver estudiat o bé filologia hispànica o bé espanyol a una universitat sueca amb un mínim de 20 punts universitaris, que no tinc ni la més remota idea de a què equivalen en el nostre sistema universitari català... Potser son crèdits? Jo és que com que sóc de la prehistoria quan vaig acabar la carrera encara no havien començat amb aquest termes tant moderns.
O sigui que estudiaré espanyol a distància... a Suècia, té pebrots la cosa oi? No seria més lògic estudiar espanyol a Salamanca, per exemple? El que no sé és si aquests estudis d’espanyol poden ser convalidats a Espanya... Bé és igual, ara mateix no tinc plans d’anar a viure a Espanya.
El Nadal és molt a prop i fa un munt de dies que es nota al carrer i a la feina aquesta sensació de que s’acaba el món, que la gent té cinquanta mil encarrecs per fer, cinquanta mil regals per comprar, i moltes ganes de que arribin (els qui en tenim) unes vacances hivernals que es necessiten més que mai. La vida recomença el dia 7 de gener. Però abans de que acabi l’any jo tornaré a passar per aquí. Ara, gent del meu cor, m’en vaig a fer les maletes.
Bon Nadal!

Hi ha escoles i escoles

No m’oblido de la petició de n’Aigua Clara, que voldria veure imatges dels centres educatius suecs. Tinc pensat fer un bon informe sobre el tema però aquestes setmanes no ha estat possible. A la xarxa he trobat imatges que ofereixen les sensacions que vull explicar sobretot en relació amb com contrasten amb l’escola catalana o espanyola. Aquí us en deixo una mostra però queda pendent fer el meu propi reportatge in situ.

1.- Sala de personal dels professors i administració en una escola sueca

2.- Exterior d'un institut

3.- Interior d'una aula

4.- Menjador

Una de les coses que em sobtava més quan entrava a les sales de profes, a la sala on en personal de l'escola va a buscar un cafè o a desconectar cinc minuts entre classe i classe, era aquest ambient de sala d'estar. Amb sofas, làmpares, cuina, diaris, etc... Em semblava impossible que allò fos un lloc de treball. Curiosament el primer dia que vaig anar a una entrevista em vaig trobar el personal comprartint coses que havien comprat a les vacances, formatges, galetes i prenent cafè, en plan tertúlia total. Em va venir al cap la ironia catalana "que en farem de feina en aquest pais!" I vaig menyspreuar-ho com si fossin uns ganduls poc seriosos, que no fotien brot. Per mi era com una cafeteria i poca feina s'hi feia en un lloc així. M'equivocava. S'hi treballa molt, i si es pot dir, molt millor. Aquestes fotos són representatives del que hi ha normalment, no són en absolut espais especialment "bonics" que he triat per a ilustrar el post. És el standart dels edificis educatius.

Premi

He rebut el premi al bloc solidari. M’ha fet molt gràcia perque és la primera vegada que rebo algun cosa pel fet de tenir bloc. I sobretot venint d'un blocaire de renom que respecto enormement per la seva gran capacitat! He tingut la sort de ser distingida per Eduard Balsebre a través del seu blog de viatges.
El Premi al blog solidari consisteix en el següent: «es tracta de que cada premiat distingeix set blocaires que comparteixen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir.»

Els blocs que jo he escollit per al Premi al bloc solidari són:

1.- http://nande-ya-nen.blogspot.com/ per la seva implacable sinceritat, el seu punt de vista agut, d'observador guiat per la finesa, el seu sentit de l’humor i les seves reflexions particulars.

2.- http://castany.bloc.cat/ un home de seny que es fixa en els petits detalls. Un bloc que toca de peus a terra i que analitza les coses que passen al seu voltant. I per una altra rao que em guardo per mi.

3.- http://en27m2.blogspot.com/ Per la seva gràcia en explicar coses petites de la seva quotidianitat i per la savia filosofia de prendre’s amb humor les coses que no sempre són tan positives com voldriem.

4.- http://www.emigrantesindestino.com/ Un bloc que fa somniar que ens trasllada a llocs inimaginbles amb experiències comentades i viscudes en primer persona. Un bloc que fa de bon llegir i on s’aprèn molt.

5.- http://viureaestocolm.bloc.cat/ Una altra catalana que porta més temps que jo visquent Suècia. Mare de dues nenes que batalla amb el dia a dia i amb els contrastos d’ una societat diferent a la catalana. Premiada per compartir les seves vivències desde un punt de vist femení, madur i intel.ligent.

6.- http://www.diluvi.com/ es el bloc de l’Anna I l’Adrià. Una parella mestissa entre el mediterràni i escandinàvia. Expliquen retalls de la seva vida, curiositats que senten, viatges, gstronomia entre altres coses... la seva frescura es mereix aquest premi.

7.- http://culturaescandinava.blogspot.com/ Bloc que he descobert recentment però com a bona resident a Suècia m’incumbeix i m’interessa. Té premi per la recerca i el treball realitzat fins ara.

Enhorabona i moltes felicitats a tots.
Ja sabeu que ara us toca vosaltres premiar set blocs que considereu que segueixen el propòsit del premi al bloc solidari. Sort amb la sel.lecció!!.

Dones Estupendes

Avui he anat a Linkoping. Haviem de fer unes gestions amb el meu home, i jo he aprofitat per conèixer en persona a una de les blocaires més famoses que hi ha a l’espai virtual. Si senyores i senyors, la Demonée. He tingut el privilegi de seure amb ella durant un estoneta i prendre un cafè al centre de Linkoping. Hem estat xerrant “ a l’estil ibèric”, o sigui sobretot jo , interrompent i solapant les seves frases, jo és que amb això encara no sóc gens sueca, i hem despotricat del suecs i dels espanyols, una mica per quedar-nos en pau i ben desfogades
La Demonée és un dona guapa, elegant i amb molta classe. Fa tretze anys que viu Suècia i és per tant, tota una experta en veure les semblances i les diferències entre els dues cultures. Molt serena i tranquila, jo pel seu blog me la imaginava potser una mica més esbojarrada, però per qüestions personals aquesta época de la seva vida no és precisament la més alegre...
M’ha encantat conèixer-la. A veure si ve alguna vegada ve a veure’m on jo visc... jo l’espero.

La vida es sueño

Tres hores he trigat en fer l’exàmen de suec. Era un exàmen escrit, i en realitat en podia haver utlititzat cinc d’ hores, que és el que estableix el ministeri per aquesta prova. És un examen que es diu “Nacional” i si aprovo ja estaré autoritzada com a professora. És un requisit indispensable tenir el nivell de suec més alt que es dona a nivell de secundaria per a exercir la docència al sistema públic. És com si diguessim l’equivalent al nivell C de català per a treballar a les escoles de Catalunya. No era un exàmen de preguntes ni de gramàtica, ni tan sols de comprensió. Ha estat un exàmen literari, creatiu. Havia d’escriure una crònica per a ser publicada en un diari. En la crònica havia d’explicar un somni i interpretar-lo basant-me en un dossier que fa deu dies la profe ens havia donat. El dossier es prepara a nivell nacional, i aquest cop el tema anava de “somni i realitat”. El dossier del passat juny es titulava “temps moderns”.

He explicat una historia que va ser viscuda pel meu germà quan ell i el seu amic de l’ànima durant un any d’aventures i viatges van anar a parar a un poblat de la selva de Papua Nova Guinea, van conviure uns dos mesos amb aquella gent senzilla, primitiva, autèntica, sense tecnologies, i amb nens que corrien despullats tot el dia, però plens de bona voluntat i sentiments. Allà un mena de bruixot o xaman els va interprestar els somnis. A través del seus somnis el bruixot va saber que havien de tornar cap a casa urgentment perque una persona de la familia de l’amic del meu germà s’havia posat greument malalta. De l’altre somni també en va treure conjectures, i li va venir dir que quan tornés a casa no confiés en la nòvia que hi havia deixat perque, ella ja havia trobat un altre pajaru. Els somnis que van tenir m’els he inventat perque la veritat crec que ni el meu germà s’en recordava del que havien somniat. Ell recordava que el que el bruixot els havia dit s’havia complert al peu de la lletra en tornar a casa. I així va ser que el bruixot va tenir raó. Van tornar tots dos a Catalunya i van descobrir que la mare de l’amic tenia càncer i que la nòvia del meu germà ja s’havia oblidat d’ell, (per altra banda ben comprensible després d’un any de no saber-ne res) i que disfrutava del caliu de l'amor entre els braços d’un altre.
A la profe li he fotut aquest rotllo en suec i després he tret conclusions i conexions amb el dossier que ens havien donat. He acabat parlant de Freud i del psicoanalisi i de les teories més modernes sobre la funció dels somnis, que serveixen per al benestar integral de l’esser etc, etc... Colarà?
Dijous em toca la part oral. He de fer una presentació durant vuit minuts, calculats, mesurats i restringits. Ni més ni menys. Tema: de nou, els somnis...

Avorriment i creativitat, dos aliats indispensbles

El post d'avui està suggerit per la meva amiga B, quan vaig comentar-li fa uns quants dies, que em faltava inspiració pel meu bloc. Gràcies B!!
Aquest curs no tinc temps per avorrir-me. De fet no he sigut mai una persona d’avorrir-me gaire. Quan vivia a Barcelona estava sempre ocupada, i no tenia temps per que m’arribessin pensament del tipus: “i que podria fer ara?”
L’any passat que treballava poques hores em vaig dedicar a fer un munt de coses per omplir les estones mortes, feia els meus propis collarets, vaig iniciar-me en fer mitja, vaig pintar mobles vells, anava als loppis a la recerca de tresors, feia croquetes, anava al gimnàs...
Enguany no faig res d’això perquè treballo, preparo les classes, tinc reunions, faig els meus exercicis de suec i estudio per l’ examen de suec ( la setmana pròxima m’examino!!!!!!!!!!) i de tant en tant escric al bloc
Com he dit abans, fa un parell de setmanes estava tan saturada que em costava fins i tot escriure al bloc, cosa que m’encanta, i no trobava ni el temps ni els temes que m’inspiressin, no tenia temps per pensar, i moltes vegades el que ens fa reflexionar, el que ens fa tenir cabòries, és justament aquella estona que estem sols, que tenim temps per pensar una mica més en profunditat, per rumiar, però en la que encara no estem tan cansats com per quedar-nos estabornits al sofà davant de qualsevol tonteria televisada.
Els suecs d’això en saben un niu. Són els reis del relax, de la patxorra “pausa”, del “ara jo amb mi mateix” una estoneta i després ja torno a la feina... si em va bé. Amb aquest sistema tenen molt de temps per escalfar la matèria gris. Potser és perquè hi ha tant de temps d’oci que els suecs se les pensen totes i a vegades troben solucions genials. Tenen uns invents bonissims invents d’aquells que et fan adonar que algú ha tingut temps per pensar en una cosa que realment és útil i que esta ben dissenyada. A vegades jo em demano perquè a Espanya i a Catalunya no hem tingut aquestes coses fins que no ha arribat Ikea? Tan burros som que a nosaltres no s’ens acudeixen coses útils i que fan la vida més fàcil?
Les fundes nòrdiques, els plàstics selladors dels paquets oberts, les fustes de tallar que surten de sota la bancada de la cuina, els talla-formatges, els obridors de pots adossats al moble de la cuina, el tetra brik, el sistema ikea ...
Algunes d’aquestes coses no existien fa vint-i-.cinc anys a casa meva, i algunes altres a casa dels meus pares encara tampoc ara.

Delicatessen sueques

La majoria de la gent que té una mica d’interés per cultures diferents s’ha sentit atreta alguna vegada per la gastronomia com un ingredient més que posa sal i pebre a les curiositats, semblances i diferències entre cada pais. Alguns plats suecs s’han fet universalment coneguts (gràcies al merxandaising d’Ikea ) com les tradicionals mandonguilles, la salsa de nabius vermells, el caviar en tub, l’areng marinat, el salmó... i molts que ens venen al cap automaticament i que identifiquem amb la dieta nòrdica. Pero hi ha alguns plats que jo no havia vist mai a cap altre lloc del món i que ben segur potser no han tingut el glamour necessari com per a ser exportats com a producte típic. Un plat que em fascina per la seva senzillesa és la sopa de pèsols grocs amb cansalada:“Ärtsoppa med fläsk”, és un plat suec que jo diria que és molt antic, més antic que l’arribada i l’ús de les patates a Suècia, ( seria potser com les nostres llenties estofades), un plat humil i rudimentari, sense aires de grandesa, pobre i modest, sense pretensions, sense espècies exòtiques ni forasteres ( la minsa carn de porc que hi ha a la sopa és un insinuació de proteïna), un plat que atipa, per satisfer panxes famèliques i poder tornar a la feina amb energia, un plat que enfortia els malats (que millor que una reconfortant sopa?). En definitiva, un plat que deu haver pujat moltes generacions de suecs al llarg de la seva historia. I continua ...
La foto és de la sopa que venen preparada amb aquest envasos de plàstic, tipus xoped, com diu la Maria.
Un altre plat, bé més que plat és un producte, és la isterband de Smaland, no crec que es pogui traduir però la isterband és com una botifarra fumada feta de tripa. Els ingredients d’aquesta salsitxa (que els suecs no anomenenn salsitxa: korv, sino tira: band) són diversos i tot i que la sensació és de menjar “tall”, el contingut de carn (de vedella en aquest cas) és molt baix, potser en un 10 % en total, i no és pot comparar amb les nostres botifarres. La isterband està feta de cansalada de porc, gra de cibada remullat i trinxat perque s’infli, per fer bulto, ceba, tripes i budells i la carn de vedella que he dit abans. La isterband es deixava assecar penjada sobre les xemeneies durant tres dies i agafava gust de fumat.

Al meu parer és un producte molt identificatiu de Suècia, i d’aqui es pot entendre el costum que tenen de preparar plats amb molts ingredients diferents, agafar una mica de cada cosa que hi ha a casa i fer-ne un plat, un producte, un àpat, i que allargui per a molta gent, si ho penseu una mica la filosofia gastronòmica sueca seria aquesta no? que és sino el buffet de Nadal, el seu famosíssim smörgåsbord? Malauradament em sembla improbable que la modesta isterband pugui arribar algun dia a formar part del selecte buffet. Fins i tot als suecs a vegades els fa vergonya la seva salsitxa tan rústica. Imagineu-vos si els madrilenys els fessin vergonya els seus callos, perque no són prou fins!!