divendres, 22 de febrer del 2008

Body art

L’embaràs és una transformació de la dona que podria ser digna del moviment artístic dels anys 60, és un happenning i una performance que dura 9 mesos. N’hi hauria prou amb fer una foto a una embarassada cada dia a la mateixa hora i en la mateixa postura per veure com va canviant la figura. Segur que algu ja ho ha fet.
Jo ja no sóc com abans, el meu cos esta agafant forma de pollastre, els meus braços i cames van perdent valor en massa i l’únic que guanya és el meu tòrax i el meu abdòmen. Em costa arribar-me a les cames i doblegar-me per posar-me crema. El ritual de cada matí s’ha allargat en uns quants minuts per la feixuguesa del meu cos. Els pits, abans rodons, ara agafen una forma cònica que els acosta cada dia més a la seva funció d’aixeta que tindran d’aquí a uns mesos. La panxa un bola del món enorme que s’infla i s’infla sense remei.
Contrariament a moltes embarassades no estic feliç i pletòrica pel sol fet de veure aquesta metamorfosi, més aviat estic sorpresa i em venen atacs de riure en comprovar la meva nova silueta, com si fos un ninot que canvia de forma i és graciós i curiós.
Aquest matí però quan esmorzava m’he endut una altra sorpresa corporal, no per part pròpia sino per part del vei del bloc de pisos del davant. L’individu ha sortit al balcó en boles. En pilota picada, sense parar esment en que tot el veinat el podria veure. I no era cap joia de la natura el que estava oferint a la vista dels espectadors. Un home sobradet i en excés de teixit adipós que ha sortit al balcó i ens ha regalat l’espectacle del seu cul, sí, sí també s’ha girat de cara però els pneumàtics que li penjaven de la cintuta camuflaven estratègicament qualsovol altra part que li pengés al pobre. He quedat molt sorpresa perque justament del balcó en que ha fet aparició el “vedette” del barri hi he vist en altres ocasions una dona que acostuma a cobrir-se el cap amb shador. No ho trobeu estrany? Ella tapant-se fins les celles i ell ensenyant ufanós la cansalada al populatxu.

10 comentaris:

Ana ha dit...

Em sonava haver vist alguna vegada, en alguna banda l'evolució del cos durant l'embaràs i n'he trobat un exemple, tot i que segur que n'hi han milions d'ells :)
http://www.dalealplay.com/informaciondecontenido.php?con=66825

... ha dit...

És ben curiós que amb la fama que tenen els nòrdics de freds i reservats puguis veure un pis sencer anant pel carrer pel fet que no es preocupen el més mínim de posar les cortines... A casa nostra seria impensable una cosa així no?
A vegades donen ganes de saludar la gent que està tan tranquila al sofà mirant la tele... hehehe

Teresa ha dit...

Sí, és tot un fenòmen pels catalans quan arriben aqui, no poden deixar de mirar dins les cases!!! Ells no en fan ni cas.
Anna he mirat el link, es xulo! Crec que jo al 5è mes estic tant gordi com ella quasi al final!! jajaja

Kuroi Neko ha dit...

Teresa, quines coses que et passen!!
Això del home en pilota picada és curiós, més sent hivern i a Suècia! No deu tenir sang a les venes hahahaha

Finestreta ha dit...

Jajajajaja. Escolta, i et pots espatxurrar al sofà i aguantar la tassa del tè amb la panxa? La meva germana ho feia!

Anònim ha dit...

Hola!
Que interessant el teu bloc!! El llegeixo sempre!!

Anònim ha dit...

Hola!!
Molt interessant el teu bloc!! M´hi passo cada dia.

Anònim ha dit...

Potser el de la cansalada és cegatón perdut.Conec algú que de vegades surt en pilota brava a la terrassa. Diu que com que és miop, no veu si hi ha algú mirant o no, i per tant no li importa. És com si les coses que no veiem no existissin...

Jattebra ha dit...

Hola Teresa!

Ja veus com passa el temps! 5 mesos ja!!! Us desitgem un feliç embaràs i quan sapigueu el nom, ens l'heu de fer saber.

Per cert, ja tenim nou bloc. A veure si aquest cop ens el prenem en serio.

Salut i saluda al Roger!

Cris + Uri

Enkeli ha dit...

Mira que arriben a ser rarets alguns, eh! Però que feia el paio? fumar? i en pilota picada al mes de Febrer, es que no ho arribo a entendre, amb el fred que fot!! Per agafar una galipandria!