dimarts, 10 de març del 2009

Do de llengües

Skavlan és el nom d’un presentador noruec que té un programa a la tele sueca. És un programa d’entrevistes i reuneix en el mateix plató personatges tant diversos i variats com el primer ministre suec, una campiona d’atletisme i un psicòleg americà que basa la seva existència en dir sempre la veritat absoluta, això només per posar un exemple de tres dels convidats que hi havia en la darrera emissió. El curiós del cas és que la televisios sueca ha contractat Skavlan per la seva fabulosa art i técnica en extreure respostes sorprenents als seus convidats. El fet de que no parli suec, no ha suposat cap mena d’obstacle per a la tele estatal sueca, ell intenta a vegades introduir alguna paraula en suec i fa el possible per a no semblar un noruec de “bosc”, és a dir, utilitza un noruec estandar que s’assembla força al suec, malgrat l’accent i l’entonació sigui tota una altra història.
Em va cridar sumament l’atenció fa unes setmanes una situació que es va donar quan al programa es van arribar a partlar tres idiomes alhora en la mateixa conversa.
Entre els convidats al programa hi havia l’actor danès Mads Mikkelssen (conegut per molts papers en películes americanes) que s’expressava correctament en suec, també hi havia el germà d’aquest actor que resulta que és el productor de la seva darrera película, que no parlava més que danès, el presentador parlant noruec i els altres convidats suecs expressant-se en la seva llengua. Paral.lels a les intervencion de tots els qui parlevan altres llengues que no fossin el suec s’anaven llegit els subtítols a la pantalla, però era evident que els contertulians no necessitaven cap traductor perque s’entenien entre ells perfectament. Nomé cal una mica de voluntat per a comunicar-se i a ser entès ja que tots tres idiomes estan emparentats dins la branca escandinava de les llengues anglogermàniques.
Em va venir un flash que em va fer imaginar com seria la situació si fes uns noranta anys que Catalunya i el Euskadi haguessin estat independents ( temps que porta Noruega sense formar part de Suècia, el 1920 es va signar la independència) i les seves llengues fossin respectades i admirades a la resta de la Península Ibèrica. Existiria un programa així a la televisió de Castella? Amb un presentador català que parlés català i que fos subtitolat, i amb un convidat basc que respongués en euskera a les preguntes formulades en català i subtitilabes al castella tant preguntes com respostes per l’audiencia castellana??
Tants anys de domini centralista han fet que aquesta fantasia ja no sigui possible en el futur. També entenc que a Catalunya i al Pais basc seria ridicul subtitular les respostes en castella, però no les respostes en euskera a Catalunya, o les catalanes a Euskadi . És tristissim que formant part de la matixa comunitat estatal desde el ministeri d’educació no es fomenti que a les escoles s’ensenyi una miqueta d’aquests idiomes, euskera i i gallec a Cataluya per exemple i catalá, euskera i gallec a la resta d’Espanya., o català i gallec a Euskadi. La ignorància ens fa més ignorants.
Fredrik Skavlan és el que està dret amb americana negra.

3 comentaris:

salvador ha dit...

La meva opinió es que si s'haguès donat el fet de la independència MAI podria fer-se un programa així des de la TV de Castella.

Anònim ha dit...

Tus preguntas son legítimas, pero ¿realmente se puede comparar la relación entre el castellano y el euskera a la relación entre el sueco y el noruego? ¿La situación escandinava tan siquiera es comparable a la situación del el castellano y el catalán? La ventaja de las lenguas escandinavas (el finés no incluido, por supuesto, y de esta forma se parece al euskera en España) es, al fin y al cabo, que el hablante de alguna de ellas puede entender las otras sin estudiarlas. La idea de que un madrileño se pondría a estudiar el euskera por puro interés no es sólo utópica, sino también, en esta comparación, irrelevante.

The Great Smurf ha dit...

pel que vaig veure quan era a Suecia es que, tret dels suecs, que no solen "entendre" ni el norueg ni el danes, la resta de veins escandinaus els solien entendre a ells. De fet, hi havia un noi norueg al dept. que parlava suec amb fluencia i deia que eren ben be la mateixa llengua, tot i que el norueg sera mes com ferestec. El que no se si es com el castalla-catala, o com el mallorqui-catala. Salut!