Invasió

A la petita ciutat on visc ens ha envait una plaga de mosquits. Es veu que aquest estiu ha sigut molt sec, (el juliol) i giarebé no n’han tingut mentre que al mes d’agost no ha parat de ploure quasi cada dia i això ha fet que vinguessin tots de cop. Tot i que ja ha comensat la tardor, encara no fa prou fred perque els mosquits marxin i la humitat acumulada fa que es reprodueixin i s’escampin de manera esgarrifosa. Quan entrem a casa hem de afanyar-nos i entrar depressa perque no ens segueixin cap a dins. El que és aterrador és si un vol anar al bosc a buscar bolets o a recollir fruites com nabius o lingon, ara que són ja cap a les acaballes de la temporada. Els insectes xucladors aprofiten i t’acribillen a pessigades. Això acostuma a ser bastant normal cada any però aquest any és tal la invasió de bitxos que fins i tot la premsa local n’ha fet una noticia.

Comencar de nou

Sempre m'ha agradat la tardor. El tornar a comensar, la tornada a l'escola, el fet de fer una pausa per posar-nos de nou les piles amb energia renovada i iniciar un cicle. Aquesta tardor per mi és molt especial. És completament diferent a les tardors precedents i m'he d'enfrontar a molts canvis que m'esperen en la meva vida. No sento melanconia però si que accepto les circumstamcies amb certa resignació sobretot perque aquest canvis no són fruit dels meus desitjos sino de les decisions d'una altra persona però no per això em deixo vèncer i defalleixo en l'estocada. És hora de reprendre el control i de dirigir amb fermesa cap on vull que vagi la meva vida. Sóc mestressa del meu temps i tinc llibertat per decidir el que faig a partir d'ara. Ningú em podrà aturar.