dijous, 15 de març del 2007

Catalunya em fa mal


Gairebé cada dia escolto la radio, en català, sì desde Suècia. Sóc una “fan” de l’ Antoni Bassas. (Quan jo tenia setze anys vaig tenir un noviet que es deia igual que ell, de nom i cognom, i que també era molt, molt alt), doncs bé, m’encanta escoltar el seu programa, tot ho trobo interessant: la tertúlia, les entrevistes, els diferents continguts que tenen, i els convidats fixes o eventuals que expliquen les seves variades versions de tot plegat. A mida d´anar-lo seguint, estic contruint, suposo que com molts altres oients, un pensament propi respecte la situació general del pais (Catalunya) i de l’Estat (Espanya).
La radio em dona bocins d’informació, bocins de realitat que jo vaig encaixant en peces, i així em vaig formant un quadre que no s’acaba mai. A més a més com que tinc curiositat per entendre d’on venen tots els conflictes entre les dues identitats, he llegit i he trobat coses, que a vegades m’han pogut fer entendre ( intuir) alguns aspectes. A veure si més endavant us puc arribar a aclarir una idea que em volta i que estaria conectada amb el tema de Pseudohistòria que vull anar desenvolupant al blogg.
Però en definitiva el que volia dir amb aquest post és que Catalunya, i escoltar el que passa i com es tracta la gent ( perque quan els partits s’insulten i es maltracten i es diuen pestes entre ells , som qui els hem votat que fem la mateixa cosa ) em fa mal al cor. És una assignatura molt deficient que hi ha a tot Espanya, aprendre a parlar amb respecte i aprendre a escoltar als altres. Després de sis mesos d’haver marxat tot segueix igual en aquest sentit. Quan s’acabarà?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola teresa, felicitats pel teu blog! està molt bé el que expliques i com ho expliques. Continua escribint que jo continuare llegint-te.
Pel que fa al debat polític, això esta que arde, las dos españas i tots els topics reviuen a madrid...ja veurem com acaba, pero "abrochense los cinturones"!
Molts petons

Teresa ha dit...

Gracies pel comentari Elisa. Estarem de pendents de com va el tema...
Molts petons

Anònim ha dit...

Per sort el tarannà polític a Catalunya és diferent que el d'Espanya. Al nostre parlament no es senten insults encara que l'ambient s'escalfi d'allò més.
El tema de les dues Españas és preocupant; si hi hagués un partit de centre amb una mica de força, es trencaria la bipolaritat.
Crec que és un problema de maduresa democràtica i d'educació. Com que no interessa educar a la gent...
Teresa, felicitats per ser educadora i per el bloc, molt interessant.

Teresa ha dit...

Moltes gràcies a tu pel comentari que m'has deixat.

Al. ha dit...

Hola,
Creo que no sólo es una cuestión política. Los medios de comunicación tienen muchísima responsabilidad, ya que les interesa polarizar a sus audiencias para "fidelizarlas". Por puro interés enconómico, como demuestra que el ABC (o la Razon?) y el Avui tengan el mismo accionista de referencia.

En Catalunya no siempre somos conscientes de como nos manipulan. Quizás más suave y sibilinamente que en otros lugares, pero de forma igualmente efectiva y con la particularidad de que todos los medios locales tienen un mismo enfoque sobre el problema.

Un debate muy interesante,
saludos :)