
A Catalunya i a Espanya, molta gent es recorda del sant, sobretot si són sants coneguts: Sant Jordi, Sant Joan, Sant Josep, Montserrat, Mercè, Maria ... pero de l'aniversari, si no és d'una persona realment molt propera, la majoria de la gent ha de recordar als amics quin dia fa anys o bé convidar a la festa. Com si diguessim el sant és públic i l'aniversari és privat.
A Suècia potser perque entre altres coses el número d'identificació personal comença amb la data del teu aniversari ja no es considera tan privat, ho sap fins l'últim funcionari.
Però són molt respectuosos amb les seves tradicions, i els aniversaris, reials o no, són molt importants a la tradició sueca. Per acabar-ho d'adobar com a símbol festiu, a molts llocs, i fins i tot a cases particulars, posen la bandera sueca pels cumples reials. Amb els seus rituals d'hisar-la i baixar-la a determinats moments del dia. La bandera no és només un símbol d'identitat nacional, ni de patria. La bandera la posen per tot arreu com a motiu de celebració, aniversaris del rei, reina o princesa, dia nacional, festa del cranc, midsommar, a damunt d'uns canapés, a l'entrada d'una casa, als tovallons de paper, en un còctel de gambes i als calçotets. La bandera és una excusa de gresca. No es trenquen el cap com nosaltres. La festa s'ho val.
1 comentari:
,Eh h¡arrivat al teu bloc linkant, m'agradat, el post i m'ha sobtat lo de la data de neixement al numero d'identificacio, alla no es poden tenir secrets.
Publica un comentari a l'entrada