dimecres, 18 de juliol del 2007

Previsió i planificació

Fa dies que no escric amb suficient constància. Un motiu es que hem estat de vacances i segons el temps que ha fet hem improvisat bastant i a ultim moment hem decidit fer alguna cosa. L’altra motiu es que a partir d’aquesta setmana i fins que vagi a Catalunya de visita, he de fer tota la planificació anual dels 4 cursos (nivells) que tindré a partir de la tardor. Em fa gràcia perque les escoles parlen de la tardor quan en realitat l’escola començarà el 23 d’agost que per mi és ple estiu! Però aquestes coses les tenen els suecs, van avançats. Si has quedat a les 7, doncs a les 7 menys cinc minuts estan esperant a fora la porta per trucar el timbre. O per no trobar cua surten a les 5 del mati ( per carreteres que no passen ni 10 cotxes per hora). O com del periode escolar que va desde gener fins a juny en diuen “vår termin”: termini de primavera, ja és ser optimista parlar de primavera el mes de gener a Suecia!!
De moment he preparat dos cursos, que necessitaran molts retocs perque jo puc dir missa, que els equips de treball de les escoles m’ho destirotaran tot amb les seves setmanes temàtiques, examens nacionals i dies especials que per algun motiu desconegut els alumnes no tindran classe perque hauran fet qualsevol altra activitat planificada en un esquema general de l’escola que a mi problablement no m’hauran informat o sigui que mentre estic en plena concentració pensant: -què més poden fer els alumnes que sigui interessant, divertit, didàctic?, em ve al pensament: I perque coi faig tot això si al final haure de suprimir la meitat del contingut que estic preparant??? Pero necessito fer-ho. Encara sóc molt novata amb l’ofici de l’educacio. I he de confessar que tinc panic a entrar a l’ aula i que les hordes estudiantils em devorin amb les seves mirades i grunyits i jo em quedi palplantada sense saber ni que fer ni que dir.
Sense exagerari honestament: fa una mica de cosa els primers dies, pero ho porto bé. M’ajuda que els alumnes son comprensius amb mi ( el meu suec els fa llastimeta pobres) i a sobre s’ho passen bomba perque sempre faig molta broma. La meva fama de xistosa s’ha extès a l’escola i aquest curs que ve tots s’han apuntat a estudiar espanyol! Ai mare, la que hem liat!

8 comentaris:

Oscar ha dit...

Felicitats per l'interès creixent de la canalla a estudiar l'espanyol. T'acabes de convertir en una ambaixadora cultural.

Sort per allà dalt!

Oscar

Gina ha dit...

Que bona!! bueno, ja va bé tenir fama de xistosa!!! Val més això que no pas de profe severa i malcarada!!!
Les classes les fas 100% en castellà?? molt bé, no??? Suposo que això ajuda molt!!!
I val més ser previngut...i haver d'eliminar matèria a no pas que t'en falti!!

Teresa ha dit...

Gracies pels vostres comentaris. Gina: Ui, això de les classes 100% en español ja m'agradaria, però és impossible a l'escola pública amb aquest nivells tan baixets. No estàn acostumats. La meva tàctica és repetir les frases dues vegades una en español i tot seguit la mateixa en suec . Diuen que es necessita sentir la mateixa paraula 18 vegades abans no es queda gravada al cervell. Amb una mica de paciència al final de curs sabran què vol dir: Ahora vamos a escuchar un diálogo// Nu ska vi lyssna en dialog , i cosetes per l'estil.
Oscar , embaixadora no crec pas però m'agraden els idiomes i la riquesa que representen. Em fa molta il.lusió quan per aqui trobo gent de Chile o Peru i tots podem parlar el mateix idioma tan facilment!! O sigui que l'espanyol es una eina increible de comunicació. Els qui el sabem tenim avantatges. Però el català és la llengua del meu cor.

Gina ha dit...

a mi si que m'ha arribat al cor això de que el català és la llengua del teu cor! T'entenc perfectament!!

Anònim ha dit...

M'encanta el teu blog. Soc catalana a barcelona pero et llegeixo molt. Estàs als meus favorits!!!!!.

Teresa ha dit...

Moltíssimes gràcies. Tenir lectors anima a escriure més!!

Gina ha dit...

Fins a 18 vegades!! M'ho crec! I sembla mentida com hi ha paraules que se't resisteixen... ara mateix estic llegint uns apunts d'infermeria en alemany, i tot i que hi ha paraules que he llegit no sé quantes vegades (serà sota de 18!!) no me'n recordo!!!
Paciència i constància!!

Ingrid ha dit...

JAJAJA, d'aquesta manera la fama de seriosos i poc bromistes que tenim (o teniem els catalans) no la transmets a Suècia. Sempre és un "xute" de alegria saber que la gent vol apendre amb les teves classes. Felicitats!